Fòrum Social, FundiPau i l'Ajuntament de Barcelona celebren el dia 13 un acte a la ciutat comtal a favor del canvi en política penitenciària
BILBAO, 7 juny (EUROPA PRESS) -
El Fòrum Social Permanent, un dels convocants de l''acte de Kanbo' del 4 de maig, en el qual es va escenificar la dissolució d'ETA, confia que el nou Govern del PSOE farà "passos decidits" cap a l'acostament dels presos de la banda, encara que tampoc espera que siguin "espectaculars".
A més, considera que la interlocució en aquesta matèria l'han de liderar el lehendakari, Iñigo Urkullu, i la presidenta de Navarra, Uxue Barkos, tenint com base la 'proposta de Bertiz', que tots dos van presentar després de conèixer la fi d'ETA.
El Fòrum Social, al costat de FundiPau i l'Ajuntament de Barcelona han organitzat per al proper 13 de juny a la capital catalana una jornada titulada "Construint la Pau", amb la finalitat d'impulsar "l'evolució de la política penitenciària" i generar "un corrent d'opinió favorable" en tot l'Estat a l'acostament dels presos d'ETA a Euskadi.
Aquest seria un primer acte que pretén ser el precedent de molts uns altres que es realitzin en diferents punts d'Espanya.
En una entrevista d'Europa Press, el portaveu del Fòrum Social, Agus Hernán, ha afirmat que estan "completament convençuts que, en aquests moments, s'està obrint una finestra d'oportunitat, tant amb la desaparició d'ETA com amb el canvi de Govern a Madrid".
En aquest sentit, ha explicat que, encara que ja es treballava en la jornada de Barcelona amb l'Ajuntament des de fa mesos, creu que "ara és fonamental generar en l'Estat espanyol, en aquest cas a Catalunya, un corrent d'opinió favorable a una evolució de la política penitenciària i un acompanyament del procés de pau".
Al seu judici, després del desarmament i la desaparició d'ETA, queden tres qüestions per resoldre, com són les víctimes, "la reintegració de les persones preses, fugides i deportades", i la del relat.
Després d'assenyalar que en el tema de víctima "s'ha avançat moltíssim", encara que queda pendent "l'objectiu fonamental de la convivència i la reconciliació", considera que, en el tema de reintegració dels reclusos, "hi ha un 92% d'acord" al Parlament basc i de dos terços al navarrès, perquè es procedeixi a "adequar l'actual política penitenciària" que fins ara "ha estat d'excepcionalitat".
Hernán ha posat en valor que, després de la dissolució d'ETA el 3 de juny, el dia 4 Urkullu i Barkos fessin pública la 'declaració de Bertiz', en la qual es marcaven dos objectius a curt termini com són, per primera vegada amb el consens de "tots els partits", realitzar una "reflexió crítica global sobre el passat que inclogui explícitament la violència d'ETA", i procedir a "l'adaptació de la política penitenciària al nou context".
També ha destacat les declaracions realitzades després de l'acte de Kanbo per dirigents socialistes, com l'expresident del Govern central José Luis Rodríguez Zapatero, l'exlehendakari Patxi López o el mateix Pedro Sánchez, a favor d'un canvi en la política que s'aplica als presos de la banda.
RECONEIXEMENT DEL DANY CAUSAT
"Tots tenim confiança en la posició del PSE-EE, en la del PSN, que també s'ha expressat amb els seus matisos en nombroses ocasions, i esperem que aquesta conjugació d'elements permeti una resolució en termini raonable dins de la legislació ordinària, amb un procés dels presos de reconeixement del dany causat, que doni una expectativa a la societat que anem a una convivència en la qual totes les víctimes se sentin reparades i s'avanci en una societat sense persones preses", ha afegit.
El portaveu del Fòrum Social ha explicat que és a l'Executiu central al que li correspon adoptar una decisió sobre aquest tema, i el lehendakari i la presidenta de Navarra "han d'exercir la posició de lideratge", amb el suport "de la majoria parlamentària que ja tenen".
A més, ha apuntat que també s'ha de comptar amb l'opinió dels reclusos d'ETA, que "cal escoltar-la perquè tot això tingui un marc resolutiu eficaç".
També ha assenyalat que la majoria de les víctimes "no estan organitzades" ni es troben en "un esquema de venjança i revenja, sinó de convivència", i ha qualificat de "fonamental que es dialogui i contrast" amb elles.
LES DIFICULTATS DE SÁNCHEZ
Agus Hernán ha admès que la situació del Govern del PSOE és "difícil" per la majoria "precària" en la qual es troba, però ha recordat que "té una majoria parlamentària favorable" que ha posat Pedro Sánchez a la presidència i que "són favorables a aquests moviments en termes de política penitenciària".
"Soc molt optimista i vull creure que el PSOE farà passos decidits en aquest terreny. Tampoc esperem resultats espectaculars, sinó que serà una cosa evolutiva, i en aquest terreny som molt realistes", ha apuntat.
En la seva opinió, "el canvi de política penitenciària serà com una aixeta que, al principi, que es farà 'gota a gota', i després hi haurà un petit raig, encara que mai serà un doll gran. Després, mirarem enrere dos o tres anys i veurem com han canviat les coses. Ja s'està veient a l'Estat francès el que ha avançat l'aixeta que mai ha deixat de rajar aigua", ha precisat.
Després d'assenyalar que li agradaria que "l'actual majoria que ha sustentat el canvi" a l'Executiu espanyol li donés suport a l'hora de fer moviments en aquest sentit, ha recordat que fins i tot "representants del PP a Euskadi han assegurat que, després que ETA es dissolgués, l'acostament es produiria en 48 hores".
"Nosaltres sí que creiem que en el PP del País Basc hi ha una voluntat també d'acompanyar aquest tipus de passos. Ho han expressat en diverses ocasions portaveus qualificats del PP", ha insistit. En la seva opinió, "cal avançar cap a la reconciliació social sense passar pàgina, sense oblidar absolutament res, però aportant".
Quant a França, ha recordat que ja s'han produït 15 acostaments i s'està avançant en l'anàlisi de cadascun dels 50 presos d'ETA que romanen empresonats al país gal.
JORNADA DE BARCELONA
La jornada del 13 de juny a Barcelona serà "un acte integral entorn del procés de pau", i portarà el títol de 'Construint la Pau. Reptes i oportunitats per al País Basc després de la fi d'ETA'.
La inauguració serà a càrrec del periodista basc i víctima d'ETA Gorka Landaburu i de l'assessor de la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT) i víctima d'Hipercor Robert Manrique.
En la taula rodona titulada 'Víctimes de la violència: reparació i reconeixement', participaran Rosa Lluch, filla d'Ernest Lluch --exministre del Govern del PSOE assassinat per ETA--, Ane Muguruza, filla de Josu Muguruza --diputat d'HB Josu Muguruza, assassinat per un grup d'extrema dreta--, i José Vargas, president de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions terroristes.
A la taula rodona sobre "Els partits polítics catalans davant el moment que viu el País Basc", intervindran el portaveu del PDeCAT al Congrés Carles Campuzano, el coordinador de CatComú i secretari general de Podem Xavier Domènech, el parlamentari d'ERC Gerard Gómez del Moral i el parlamentari del PSC Ferran Pedret. Està pendent de confirmació l'assistència de representants de Ciudadanos, la CUP i el PP.
Per la seva banda, l'exconseller de Justícia del Govern Basc Joseba Azkarraga, la coordinadora d'Amnistia Internacional de Catalunya Adriana Ribas i l'advocada Gemma Calvet departiran en la taula rodona titulada "Justícia i fi de l'excepcionalitat".
El seminari el tancarà el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens.
