BARCELONA, 9 Jul. (EUROPA PRESS) -
La ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica subscrita per més de 140.000 firmes segueix la seva tramitació al Parlament després que aquest dijous es realitzés el seu debat sense esmenes a la totalitat.
Al ple parlamentari, han iniciat el debat els membres de les plataformes que han impulsat la iniciativa legislativa popular María Campuzanao, de l'Aliança per la Pobresa Energètica; Irene Escorihuela, de l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC), i Carlos Macías de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH).
Campuzano ha posat sobre la taula el 20% d'aturats que hi ha a Catalunya i les 220.000 famílies que tenen tots els seus membres desocupats com a conseqüència d'una crisi "durant la que s'han realitzat 60.000 desnonaments des del 2008", per la qual cosa ha demanat als diputats de l'hemicicle altura de mires per abordar un tema que ha qualificat d'urgència social.
A més, ha recordat que mentre les empreses subministradores de serveis --aigua i energètiques-- tenen beneficis "milionaris", hi ha persones que no tenen garantit el dret a aquests serveis i pateixen talls de subministraments.
Escorihuela ha recordat que estan vulnerant drets humans, de la Constitució i de l'Estatut, i ha incidit que la ILP recull les mateixes demandes que es van fer a l'Estat adaptades a Catalunya, per aconseguir mecanismes que atorguin, entre d'altres coses, "segones oportunitats a deutors de bona fe".
La ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica, que va lliurar més de 140.000 firmes al Parlament, preveu en el seu articulat mesures contra el sobreendeutament de les famílies per habitatge habitual, per evitar els desnonaments i impulsar la creació d'habitatge assequible.
La ILP demana que les administracions garanteixin l'accés als subministraments bàsics a les persones en situació de vulnerabilitat mentre duri la situació i com a mínim durant tres anys; que com a principi de precaució s'estableixi un protocol obligat de comunicació i intervenció prèvia dels serveis socials per evitar els talls, i que les administracions arribin a acords amb les companyies per establir línies d'ajuda o descomptes en el cost per a les persones vulnerables.
MOVIMENT I DEMANDES
Macías ha recordat que la societat civil es va començar a organitzar en el moment en què durant la crisi el discurs dominant era que "s'havia estirat més el braç que la màniga", amb un govern que va ser, segons la seva opinió, incapaç de donar resposta al problema, per la qual cosa ha instat el Parlament a afrontar els fets.
"Darrere dels números hi ha nens i ancians, hi ha vides en joc. D'ençà que la ILP va entrar al Parlament, fa 41 dies, s'han succeït 1.800 desnonaments i més de 18.000 talls de subministraments", ha dit Macías, que ha reptat els diputats a posicionar-se del costat dels poders econòmics que violen dret humans.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha agraït a les entitats que hagin recollit les firmes i portat les demandes a la cambra catalana, però els ha recordat que és "obligació del Parlament garantir que el que es tramiti sigui viable".
"Després de l'activisme ve el paper del legislador que garanteix una bona tècnica jurídica que dóna seguretat i garanties de viabilitat econòmica a les solucions que proposen", ha advertit Vila sobre una ILP que serà discutida en comissions per introduir esmenes i poder aprovar-la per via d'urgència a l'últim ple del mandat a finals de juliol.
