VITÒRIA 19 set. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha insistit aquest divendres que la convivència a Catalunya no serà "completa" fins que s'apliqui la llei d'amnistia al líder de Junts, Carles Puigdemont, per facilitar el seu retorn, i al president d'ERC, Oriol Junqueras, perquè es pugui presentar a les eleccions. "Per què tenim por a un futur en el qual hi siguem tots?", ha preguntat.
Illa ha participat aquest divendres en un esmorzar informatiu a Vitòria-Gasteiz per compartir el seu model territorial, organitzat per Prensa Ibérica i Grupo Noticias, en el qual ha estat presentat per l'alcaldessa de la capital alabesa, la socialista Maider Etxebarria.
El cap de l'executiu català ha mostrat satisfacció per l'avenç en la convivència sociopolítica a Catalunya, però ha considerat que "no és complet" perquè "queda pendent l'aplicació plena de la llei d'amnistia" que ell reclama "des del primer dia" que és al càrrec de president.
A parer seu, la llei d'amnistia "és un exercici de generositat, d'intel·ligència política, amb pocs precedents a Espanya". En aquest sentit, ha defensat que "una democràcia, un sistema democràtic, és un sistema d'equilibri de poders".
"Jo tinc tot el respecte del món pel poder judicial, que té un paper fonamental en el nostre esquema polític, però també demano respecte pels altres dos poders, en particular pel legislatiu, que va prendre una decisió per les vies reglamentàries i procedimentals", ha afirmat.
D'aquesta manera, ha destacat que el Congrés va aprovar aquesta norma "per a la normalització política, social i institucional de Catalunya, i s'ha d'aplicar". "Quan un poder vol envair àmbits que no li corresponen, anem malament, trenquem aquest equilibri que és necessari per al bon funcionament", ha afegit.
Illa ha dit que demana l'aplicació plena de l'aministia, "amb tot el respecte, però també amb tota claredat, perquè el senyor Puigdemont pugui tornar a Catalunya i el senyor Junqueras es pugui presentar a unes eleccions, perquè aquest és el pas que ens falta per fer".
A partir d'aquí, ha afirmat que el sistema de convivència, "sortosament, permet que, si un pensa que el millor per a Catalunya, o per al País Basc, o per a Galícia, o per a Castella-la Manxa és la independència, ho pugui defensar i ho pugui argumentar". "I si té suport ciutadà, ja veurem, sempre que es faci en els límits i les vies del nostre marc de convivència", ha manifestat.
