Diu que l'oficialitat del català en la UE s'hauria aconseguit de no ser per l'oposició del PP
BARCELONA, 1 set. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha rebutjat lliçons a Catalunya sobre solidaritat en l'àmbit del finançament, ha assenyalat els qui critiquen la proposta, i ha dit concretament a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que "Madrid sí que té privilegis".
En una entrevista aquest dilluns de Catalunya Ràdio i Tv3 recollida per Europa Press, ha afirmat que aquests privilegis els té com a capital d'Espanya, la qual cosa també és una "singularitat", i ha criticat la posició dels crítics en altres àmbits com el repartiment de menors migrants entre comunitats autònomes.
"Catalunya sempre ha sigut solidària. Hi ha qui demana solidaritat en el tema financer, però quan estem parlant de persones que van al Tribunal Constitucional i al Tribunal Suprem a posar recursos, que callin. Ja n'estic cansat", ha sostingut.
Ha criticat que hi ha qui practica la insolidaritat i l'egoisme quan es tracta de persones, i que ell no donarà lliçons, però que tampoc les acceptarà, i preguntat per si es refereix a Ayuso, ha respost: "Ho dic per qui sigui. També per ella, sí".
"A mi crítiques de persones que són coherents amb els seus plantejaments, doncs escolti'm, les escolto totes. I disposat a rectificar posicions, si convé. I a aprendre. Gent que amb la mà esquerra fa una cosa i amb la dreta fa la contrària, doncs no", ha expressat.
"EGOISME FISCAL"
Preguntat per si la Comunitat de Madrid practica 'dúmping fiscal' a la resta de comunitats, ha dit que practica textualment una política fiscal insolidària que desplaça bases contributives d'altres territoris a Madrid, i ha rebutjat "l'egoisme fiscal" mentre es demanen més recursos i es critica el model per a Catalunya.
"Això d'anar baixant impostos, baixant impostos, baixant impostos, però demanar més recursos, més recursos, més recursos... Jo tinc un model diferent", i ha reclamat un model sense privilegis per a Catalunya, un 11 contra 11 i amb un àrbitre neutral, en paraules seves.
Ha avançat que, en l'àmbit del finançament singular, hi haurà notícies en les properes setmanes o mesos, i ha reclamat coratge i valentia per aconseguir consens al voltant d'aquest tema als partits catalans i també a altres comunitats "que es veuran beneficiades", encara que ara s'oposin.
REPARTIMENT DE MENORS
Sobre el repartiment de menors, ha lamentat la posició del PP en aquest àmbit, perquè després dona lliçons de solidaritat, i ha assenyalat que Catalunya és "la segona comunitat autònoma, després de Canàries", que més menors acull, cosa que ha aplaudit als seus predecessors.
"Com que aquí s'havia fet una feina superior, amb una contribució superior a altres territoris en aquesta qüestió, doncs ara, amb criteris objectius, pertoca a altres territoris acollir a persones. A persones. Tot i això, nosaltres estem oberts al que ens correspongui", ha dit.
Ha lamentat concretament la posició del Govern balear, perquè s'estan negant al repartiment, quan a les seves costes també estan arribant menors migrants no acompanyats: "Què faran? És de les qüestions que més em decep, aquest tipus de política de xemeneia estreta i sostre baix".
CATALÀ EN LA UE
En relació a l'oficialitat del català, el basc i el gallec com a llengües oficials en la Unió Europea (UE), ha assegurat que estan "a prop" d'aconseguir-ho, en qüestió de mesos més que d'anys, encara que ha descartat fixar calendaris concrets.
En la seva opinió, si no s'ha aconseguit, ha estat per la posició del PP: "Les coses han de dir-se com són, i ja estaria fet si el PP no hagués bloquejat ni hagués exercit la seva influència a les institucions europees".
Segons ell, si els dirigents populars haguessin trucat els seus homòlegs al continent per mostrar la seva posició favorable, ja s'hagués aprovat: "Dic més, si no s'hagués aixecat el telèfon per dir que no es fes això, ja estaria fet", ha dit, encara que ha confiat que s'imposi el sentit comú en aquest àmbit.
