BARCELONA, 14 set. (EUROPA PRESS) -
El líder del PSC al Parlament, Salvador Illa, ha descartat valorar les "desavinences" dins el Govern arran de la designació dels membres de la delegació catalana per a la taula de dileg, i ha apostat pel dileg dins de Catalunya i també entre governs com la solució al conflicte.
"Els esdeveniments de les últimes hores ens reafirmen en la necessitat d'un dileg dins de Catalunya", ha defensat Illa en una roda de premsa aquest dimarts al Parlament, a un dia que es faci la taula de dileg i després que el president de la Generalitat, Pere Aragons, n'ha deixat fora Junts per no proposar consellers que representin la seva formació en aquest espai.
Illa no ha volgut valorar qui ha de formar la delegació de l'executiu catal perqu considera que "correspon al Govern decidir qui la representa", i ha reclamat una mirada llarga sobre aquest assumpte, perqu el dileg és imprescindible i s'acabar obrint pas, ha afegit.
El líder de l'oposició catal, que ha subratllat que des del principi es va acordar que la taula de dileg estigués integrada per membres de tots dos executius, ha insistit que aquest dileg "neix coix" perqu Aragons no ha convocat una taula de partits catalans, seguint l'estela del seu predecessor, Quim Torra.
"Les desavinences són bvies per no les volem valorar. Volem un govern efectiu", ha reclamat Illa, que ha insistit textualment que no vol llanar llenya al foc sinó tenir mirada llarga, i ha apostat per debatre entre les diferents forces polítiques sorgides de les eleccions del 14 de febrer els diferents punts de vista.
Ha reiterat que la manera "més correcta" que comenci el dileg dins de Catalunya seria amb la direcció d'Aragons, per ha afegit que treballen en una via perqu el dileg s'obri pas, i ha fet una metfora del dileg amb l'aigua d'un riu, que malgrat estigui obstrut, troba el seu camí natural.
"Quants dies demorarem la convocatria de la taula entre catalans?", s'ha preguntat, i ha defensat que es reconegui la pluralitat d'opinions i buscar un mínim consens en la societat catalana, que creu que no passa per l'amnistia i l'autodeterminació sinó per aprofundir en l'autogovern, perqu considera que aquestes opcions generen unes expectatives que no podran es podran materialitzar.
