Demana fer de Catalunya un lloc on no existeixi "l'angoixant obligació de posicionar-se"
BARCELONA, 3 gen. (EUROPA PRESS) -
El ministre de Sanitat i candidat del PSC a la Presidncia de la Generalitat, Salvador Illa, ha apostat aquest diumenge per superar "la política de trinxeres" a Catalunya i avanar en matria social i econmica des de la unitat entre tots els catalans, sigui quina sigui la seva ideologia.
Ho ha dit en una intervenció en una reunió telemtica amb militants del PSC al costat del primer secretari del partit, Miquel Iceta, en qu s'ha ofert a liderar una nova "etapa de retrobament sense bandes, ni bndols ni blocs" davant les eleccions previstes per al 14 de febrer.
Illa ha assegurat que el PSC és l'únic partit que pot impulsar aquesta etapa amb un president socialista a la Generalitat i un altre a La Moncloa, després d'unes legislatures en qu a Catalunya "s'ha confós la valentia amb la radicalitat".
Per aquesta raó, ha apostat per polítiques útils lluny de la polarització i el nacionalisme excloent, en les seves paraules, sense preguntar-li a ningú qu se sent, qu és o amb qui ha pactat en "temps pretrits".
També ha fet una crida a fer de Catalunya un lloc on no existeixi "l'angoixant obligació de posicionar-se", on es respecti a les persones des del dileg, el compliment de la llei i la defensa de la llibertat, la igualtat, la sostenibilitat i l'europesme.
"Deixarem enrere aquesta dcada perduda de desacord dolorós, de querelles inútils, aquest viatge cap a enlloc", i ha afegit que a Catalunya --que reivindica oberta, plural i global-- no sobra ningú.
Així mateix, ha agrat als regidors i alcaldes del PSC haver "resistit" a assenyalaments i atacs a les seves seus, i ha assegurat que per la seva experincia --va ser alcalde de la Roca del Valls (Barcelona)-- els qui han passat per les institucions municipals aborden la política d'una manera més humana.
"EXILIAT"
Per a ell, a Catalunya s'ha viscut una etapa de bloqueig polític en qu hi ha hagut tensions i assenyalaments, cosa que considera que ha dificultat la vida social i l'activitat econmica: "No hi ha res pitjor que sentir-se exiliat dins del teu propi país".
"El pitjor no és com ens veuen, sinó com ens sentim. No hi ha res comparable a l'angoixa d'haver renunciat els uns als altres. Quan vam deixar de parlar-nos i escoltar-nos?", ha lamentat.
Ha demanat "retornar a Catalunya al seu lloc a Espanya i a Europa" i activar la seva recuperació, en la línia dels objectius de sostenibilitat i igualtat que fixa la Unió Europea i que comparteix el Govern central, segons ha destacat.
EL PSC I MIQUEL ICETA
Segons Illa, el PSC és un partit transformador, tant en el seu projecte com en la seva organització, cosa que s'afegeix al seu bagatge polític: "No hi ha cap partit a Catalunya que tingui una fulla de serveis a Catalunya i a Espanya com el PSC".
Ha assegurat que el PSC "no és ostatge de res ni de ningú" i ha assegurat que als socialistes se'ls coneix a Catalunya per la seva honestedat política, segons ell, i per la seva experincia de govern a les administracions.
També ha agrat a Iceta la seva tasca al capdavant del partit i haver encarnat els seus valors i ideals, a parer seu: "Pots, Miquel, mirar tothom als ulls", després del qual han seguit aplaudiments dels assistents a l'acte, als quals el candidat s'ha sumat.
REFLEXIONS PER LA PANDMIA
Ha dit que es veu preparat per liderar la candidatura del PSC a les eleccions catalanes, especialment després d'haver liderat la gestió de la pandmia des del Ministeri de Sanitat: "Fa mesos no podria ni imaginar-me estar aquí dirigint-me a vosaltres com a candidat a la presidncia de la Generalitat".
En aquest sentit, ha mantingut que la pandmia ha posat de manifest el perill de deixar-se portar pels postulats irracionals: "Quan més imprescindible es feia la cincia, apareixien les veus més crítiques. Vaig reflexionar molt sobre el mal que fa la ceguesa del fanatisme".
La crisi de la Covid-19 --ha exposat-- també li ha fet reafirmar-se en la reivindicació de l'Estat del benestar, cosa que ha assegurat que els socialistes han defensat mentre "altres perdien el temps amb debats identitaris absurds i inútils".
