BARCELONA 17 jul. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el lehendakari, Imanol Pradales, han remès aquest dijous una carta als ministres d'Exteriors dels 27 països de la Unió Europea (UE) en la qual demanen donar llum verda a que el català, el gallec i el basc esdevinguin llengües oficials del bloc.
En la missiva, escrita en anglès i amb referències a autors i intel·lectuals que van escriure en català, gallec o basc, afirmen que després de 40 anys des de l'adhesió d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (l'actual UE) és "el moment de completar el procés de reconeixement de les llengües oficials com a plenament oficials en les institucions europees".
Ho justifiquen per la singularitat de la realitat espanyola en aquesta qüestió, pel fet que és una sol·licitud iniciada fa anys i per les garanties que Espanya ha ofert a la resta d'estats membres: "Haurien de ser suficients per resoldre el que, en el fons, és una anomalia fàcilment abordable".
Recorden que ja el 1985 es va abordar aquesta qüestió en les negociacions per a l'adhesió, que el debat es va posposar, però que "la reivindicació de la igualtat dels drets lingüístics no va desaparèixer mai", i ho exemplifiquen amb els acords del 2005 per fer-les servir en les institucions comunitàries.
Sostenen que aquestes tres llengües són parlades diàriament per milions de persones, i que tenen nivells de producció cultural i comunicativa "plenament comparables als d'altres llengües ja reconegudes com a oficials".
"UNITAT EN LA DIVERSITAT"
Illa i Pradales sostenen que la història, la cultura i la identitat nacional espanyoles estan profundament arrelades en el multilingüisme, com també ho està Europa: "Europa i Espanya no es podrien entendre sense les aportacions contemporànies del català, el gallec i el basc".
Subratllen a més que el reconeixement del multilingüisme a Espanya ha estat una història sens dubte complexa, pels "períodes foscos de negació i fins i tot repressió de la diversitat", que amb la restauració de la democràcia es va recuperar.
Per això, i perquè queda establert en la Constitució, defensen que les tres llengües han esdevingut llengües plenament oficials, "utilitzades en tots els àmbits de la societat i servint com a pilars fonamentals de la cohesió i l'estructura social".
