"Sempre he entès les fronteres com línies de col·laboració, no de divisió"
BARCELONA, 26 març (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat aquest dimecres que no nega la denominació 'Catalunya Nord' però ha rebutjat entrar "en debats nominalistes".
"No nego cap denominació ni entro en debats nominalistes. El meu compromís és màxim en la defensa del català, la cultura catalana i els interessos de Catalunya en aquest territori", ha recalcat durant la sessió de control en el ple del Parlament en resposta a la pregunta del president parlamentari d'ERC, Josep Maria Jové.
En la seva intervenció, Jové ha demanat explicacions a Illa després que el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà (França), Christopher Daniel Person, es negués a fer servir el terme 'Catalunya Nord', i li ha reclamat que el Govern i els alts càrrecs facin servir aquesta denominació i que aparti els que no comparteixin aquest criteri.
Illa ha afirmat sentir-se hereu i reiterar el seu compromís amb la feina que es duu a terme a la Casa de la Generalitat a Perpinyà, ha recordat que va visitar recentment el municipi per manifestar el seu suport al català, que també va voler honorar la memòria dels republicans que es van haver d'exiliar i per generar vincles de col·laboració econòmica: "Aquest serà el camí que seguirem".
FRONTERES
"Sempre he entès les fronteres com línies de col·laboració, no de divisió. Així ho intento practicar", ha afegit el president català en resposta també a la líder d'Aliança Catalana (AC), Sílvia Orriols.
Per Orriols, el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, "en comptes de defensar la unitat territorial del país, es dedica a fer d'altaveu del jacobinisme francès", i ha acusat Espanya de perjudicar els catalans.
No obstant això, Illa li ha replicat que el vassallatge que el preocupa --ha dit-- és el que els socis d'Orriols pretenen establir a Europa: "Vostè on està? A Europa o contra Europa? Perquè es fa fotos amb gent que està contra Europa".
En la seva opinió, el que hauria de preocupar és el debat de si Europa podrà assumir les seves responsabilitats i enfortir-se, i "això es fa veient les fronteres com línies de col·laboració i no parlant de coses de fa 500 anys".
