La seva investidura va coincidir amb el retorn i volta de Puigdemont, amb qui no s'ha reunit encara
BARCELONA, 7 ago. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Salvador Illa, compleix aquest divendres el seu primer any de legislatura des que va ser investit el 8 d'agost del 2024 en el Parlament amb el suport de PSC, ERC i els Comuns, i arriba a aquest primer aniversari amb el finançament, l'aplicació de la Llei d'Amnistia i l'elaboració del projecte de Pressupostos del 2026 com a principals reptes.
Illa es va imposar en les eleccions catalanes de maig amb 42 escons, seguit de Junts amb 35 i ERC que va baixar fins als 20, i els resultats electorals van dibuixar un Parlament més decantat cap a la dreta encara que la suma de PSC, ERC i els Comuns li donaven la possibilitat de configurar un tripartit d'esquerres en reunir els 68 diputats que requereix la majoria absoluta.
La incertesa sobre si es podria celebrar el ple d'investidura va planejar durant tota la jornada atès que l'expresident de la Generalitat i actual líder de Junts, Carles Puigdemont, havia anunciat el seu compromís de tornar a Catalunya i d'assistir al plenari.
El 8 d'agost va fer-se de dia amb un Puigdemont davant dels seus fidels en un acte a l'Arc de Triomf de Barcelona i, encara que en acabar es donava per fet que emprendria una marxa cap al Parlament, va burlar la vigilància dels Mossos d'Esquadra davant del desconcert de molts, no va ser al ple i va aconseguir desaparèixer i tornar dies després a Bèlgica, on resideix des de fa 8 anys.
Davant del que estava ocorrent, Junts va intentar paralitzar el ple però no ho van aconseguir, i finalment Illa va sortir investit amb el suport d'ERC i els Comuns, amb els quals dies abans havia tancat uns acords per aconseguir els seus vots.
ACORDS D'INVESTIDURA
Amb els republicans, va pactar un acord en matèria de finançament que preveia que Catalunya sortís del règim comú i que l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) gestionés, liquidés, recaptés i inspeccionés tots els impostos, començant per l'IRPF.
I amb els Comuns va acordar que l'Executiu català no facilitaria projectes com el Hard Rock, no s'impulsaria el Quart Cinturó fins a Granollers (Barcelona), augmentar el parc públic d'habitatge i fixar un topall als preus de lloguer de temporada.
En el seu primer discurs d'investidura, Illa es va comprometre a governar "per a tothom, tenint en compte la pluralitat i la diversitat de Catalunya", i després de prendre possessió i configurar un Govern amb 16 consellers, va iniciar una ronda de reunions amb els expresidents de la Generalitat, no amb Puigdemont, i una altra ronda de visites a altres comunitats.
HABITATGE, PRESSUPOSTOS I RODALIES
Illa es va comprometre en el seu primer Debat de Política General al Parlament a destinar 4.400 milions d'euros per crear 50.000 habitatges públics fins al 2030, un compromís que s'alineava amb els pactes d'investidura amb ERC i Comuns.
Malgrat no aconseguir un acord per aprovar els Pressupostos de 2025, el president català va poder convalidar al Parlament tres suplements de crèdit als comptes prorrogats de 2024 gràcies al suport també dels republicans i del grup de Jéssica Albiach.
A canvi, els republicans van aconseguir avanços en l'acord amb l'Executiu català per al traspàs de Rodalies, fet pel qual després el Govern i la Generalitat van anunciar la constitució al desembre d'una nova empresa Rodalies de Catalunya i l'inici de les operacions durant el 2026.
Ara Illa vol centrar esforços a poder aprovar el projecte de Pressupostos de l'any vinent, pel que ja ha demanat a la resta de forces que prioritzin els interessos de Catalunya als propis, i més enllà que ho aconsegueixi o que no prosperin, no contempla canvis en el Govern i la seva voluntat és esgotar la legislatura.
FINANÇAMENT
En matèria de finançament, el passat 14 de juliol Govern i Generalitat van anunciar un pacte de finançament autonòmic per a Catalunya basat en els ingressos de les comunitats autònomes i no en la despesa com fins ara, però sense concretar dates ni xifres exactes.
El pacte d'investidura de PSC i ERC preveia que l'ATC comencés a recaptar l'IRPF a partir del 2026, però el pla director, encarregat a l'inici de l'any per la Generalitat a la consultora Minsait, del grup tecnològic Indra, preveu ara que la Hisenda catalana assumeixi determinades funcions en l'àmbit de l'IRPF a partir del 2028.
Ambdues formacions també van acordar, en el marc de la convalidació del tercer suplement de crèdit, la creació de 200 noves places per reforçar la plantilla de l'ATC, així com desplegar durant 2025 mesures administratives per seleccionar una nova seu física de l'Hisenda catalana, que pugui acollir el futur desplegament de l'administració tributària catalana.
Un altre dels moments clau d'aquest primer any de legislatura va ser el pacte aconseguit entre el Govern i PSC amb ERC, Comuns i la CUP per regular el lloguer de temporada i habitacions i ampliar la pròrroga dels habitatges protegits, pel qual aquests grups es van comprometre a recolzar el projecte de llei sorgit del decret del mesures urgents en matèria d'habitatge que va impulsar el Govern.
AMNISTIA I AEROPORT DEL PRAT
Davant del nou curs parlamentari, Illa també ha demanat de nou l'aplicació "total i efectiva" de la Llei d'Amnistia per a tots els afectats després de la seva aprovació en el Congrés, i més quan defensa que ha estat positiva per a Catalunya i la resta d'Espanya.
En el primer any al capdavant del Govern, a més, va presentar l'acord entre Govern, Generalitat i Aena per ampliar 500 metres la tercera pista de l'Aeroport de Barcelona, la més propera al mar i que serveix per als enlairaments, per assumir més vols de llarg radi i aconseguir ser un hub intercontinental, amb un pressupost de 3.200 milions i la previsió de culminar-ho el 2033.
Ho va fer malgrat no comptar amb el suport dels seus socis d'investidura, que s'oposen a una ampliació que inclou actuacions ambientals per millorar el Delta del Llobregat, com multiplicar els espais naturals a la zona, per la qual cosa han començat la seva marxa a Europa per intentar tombar-la.
La reforma de l'administració és un altre dels puntals del full de ruta del Govern de Salvador Illa, i per a això ja treballen al programa 'Catgirem' amb l'objectiu de transformar més de 170 tràmits i serveis amb major impacte entre els ciutadans a finals del juny del 2026.
En el plànol internacional, Illa ha emprès una ronda de viatges de caràcter polític, econòmic i empresarial que li ha portat a països com la Xina, el Japó i Corea del Sud així com Regne Unit i França i Brussel·les, on es va reunir amb diversos comissaris europeus.
No obstant això, no va aprofitar aquestes visites a la capital europea per trobar-se amb Puigdemont, malgrat no haver descartat una reunió entre tots dos en considerar que s'ha consolidat un "canvi d'etapa" a Catalunya.
Illa sí s'ha reunit en diverses ocasions amb el president del Govern, Pedro Sánchez, amb qui manté una estreta relació, l'última de les quals va ser a finals de juny després de la crisi per la imputació del que va ser secretari d'Organització del PSOE, Santos Cerdán, per un presumpte cas de corrupció, actualment a la presó.
