Els últims comptes es van pactar el 2023 durant el Govern d'Aragonès
BARCELONA, 30 ago. (EUROPA PRESS) -
L'executiu dirigit pel socialista Salvador Illa s'ha marcat com a prioritat treure endavant els Pressupostos de l'any vinent, un objectiu que, de no aconseguir-se, suposaria que Catalunya encadenés, per primera vegada, tres anys consecutius amb pròrrogues.
L'última dècada, Catalunya ha aprovat a temps quatre partides pressupostàries --2017, 2020, 2022, 2023--, mentre que en la resta d'ocasions els executius han treballat amb comptes prorrogats i suplements de crèdit.
És una dinàmica que va començar l'any 2013, sota el mandat del president Artur Mas, quan el 2012 es van prorrogar uns comptes per primera vegada en la història del Govern català restituït després del franquisme.
No va tornar a passar durant el mandat de Mas (2010-2016), ja que al gener de 2014 i al març 2015 va aconseguir aprovar els Pressupostos per a tots dos exercicis gràcies al suport d'ERC.
Fins aquell moment, les majories parlamentàries dels governs de Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla havies permès que una llei de Pressupostos anual fos la normalitat, tal com marca l'Estatut.
DOS ANYS SENSE COMPTES
Va ser amb l'arribada de Carles Puigdemont (2016-2017), investit el 12 de gener de 2016, quan es van tornar a prorrogar els comptes, i durant el seu primer any de mandat, encapçalant la coalició de Junts pel Sí, va treballar amb el projecte econòmic de l'any anterior.
El 2017, Puigdemont sí va aconseguir --amb l'ajuda de la CUP-- l'aprovació dels comptes, que es van utilitzar de manera prorrogada fins al 2019 en un context marcat pel referèndum de l'1 d'octubre i la posterior aplicació de l'article 155 de la Constitució.
Així, i per primera vegada, Catalunya va encadenar dos anys consecutius sense Pressupostos, el 2018 i el 2019, un fet que es va repetir més endavant.
Després de la marxa de l'actual líder de Junts, la Generalitat va ser presidida per Quim Torra (2018-2020), en un govern de Junts i ERC, que només va aconseguir aprovar els comptes de 2020, amb ajuda dels Comuns, en una data marcada per l'inici del Covid.
ARRIBADA D'ARAGONÈS
El 28 de setembre de 2020, Torra va ser inhabilitat, i el president republicà Pere Aragonès va assumir la Presidència de la Generalitat, primer en funcions (2020-2021) i, després, en guanyar les eleccions (2021-2024), en un govern en coalició amb Junts.
Aragonès va prorrogar el 2021 els comptes de 2020, però va aconseguir aprovar els de 2022 abans de començar l'any, el 29 de desembre de 2021: va ser la primera vegada en l'última dècada que es va començar l'any amb els Pressupostos aprovats.
Després de la sortida de Junts del Govern, ERC va pactar amb PSC i Comuns els Pressupostos de 2023, i la falta d'acord per als comptes de 2024 el van dur a convocar unes eleccions que va guanyar l'actual president de la Generalitat, Salvador Illa.
EL GOVERN D'ILLA
Així, Illa va començar el mandat amb uns comptes prorrogats, que es tornarien a utilitzar per a 2025 en no trobar aliats amb què negociar.
D'aquesta manera, Catalunya ha tornat a encadenar dos anys consecutius amb el mateix projecte econòmic i utilitzant suplements de crèdit --en aquest cas, tres--, per poder afrontar els nous reptes.
Ara, un dels principals reptes per al curs polític del Govern és l'aprovació dels que serien els primers Pressupostos d'Illa.
De fet, la portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, va explicar dimarts en roda de premsa que els Pressupostos de 2026 són "absolutament prioritaris", per la qual cosa en les properes setmanes començaran les converses amb ERC i Comuns, encara que sense un calendari determinat.
