David Zorrakino - Europa Press
BARCELONA, 7 ago. (EUROPA PRESS) -
La legislatura catalana compleix aquest dissabte 2 anys i el president de la Generalitat, Salvador Illa, arriba a mig mandat amb els seus primers Pressupostos sota el braç, però amb algunes de les principals carpetes sense tancar, com la reforma del model de finançament, la recaptació tributària i la crisi educativa, a l'espera de la destinació política de la legislatura espanyola i de l'aplicació de l'amnistia.
"Catalunya venia d'una etapa marcada per una certa paràlisi institucional, divisió de la societat i sensació de resignació. Davant d'aquesta situació assumim la responsabilitat d'unir i servir al país. I gairebé dos anys després, podem dir que estem complint", va asseverar el president la setmana passada en el seu balanç del curs polític, afegint que s'ha recuperat l'estabilitat i la normalitat institucional a Catalunya en el seu mandat.
En aquest temps, l'aliança d'Illa amb ERC i els Comuns per a la seva investidura s'ha mantingut generalment estable i ha permès l'aprovació dels Pressupostos (els primers en més de 3 anys), encara que per la "falta d'avanços" en alguns compromisos no ha estat fins a gairebé l'equador del mandat quan s'ha aconseguit.
Els nous comptes permetran accelerar la transformació que Illa promet que escometrà en el que queda de legislatura, i encara que ha assegurat que complirà amb tots els pactes i que ha de guanyar-se el suport dels seus socis "dia a dia", ha reconegut que pot esgotar la legislatura sense uns nous comptes.
L'ESCULL DEL PP I JUNTS Al FINANÇAMENT
Un dels principals compromisos de la legislatura és, de fet, un acord amb ERC que encara no s'ha complert: la reforma del finançament autonòmic i, concretament, un "sistema de finançament singular que avanci cap a la plena sobirania fiscal" de Catalunya.
A principis de 2026, el Govern, la Generalitat i ERC van anunciar l'acord per reformar el conjunt del sistema, que per a Catalunya suposaria comptar amb 4.600 milions d'euros més a l'any, però que ha comptat amb l'oposició ferma del PP i de les comunitats autònomes en les quals governa.
El model es debatrà i aprovarà (previsiblement amb les úniques adhesions de Catalunya i Canàries) en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que, després de la petició del PP, s'ha posposat al setembre.
Sense el suport dels populars a la reforma, una vegada arribi al Congrés dels Diputats després del CPFF, és imprescindible la concurrència de Junts, que ha criticat l'acord i aposta pel concert econòmic, per la qual cosa Illa i ERC no tenen garantit que el model sigui aprovat.
També quedaran pendents els avanços en la gestió tributària, ja que la recaptació de l'IRPF no la farà la Generalitat --i de forma compartida-- fins al 2028 almenys, després de retardar-se aquest compromís amb els republicans a l'espera de "muscular" l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), però també a l'espera de superar els recels del Ministeri d'Hisenda.
EDUCACIÓ VA A SETEMBRE
Illa també tindrà damunt de la taula la qüestió educativa, encara no tancada i que amenaça amb reobrir-se després d'anunciar vaga els sindicats majoritaris des de l'inici del curs escolar, malgrat l'acord amb els minoritaris per a inversions per 2.700 milions en 3 anys i el compromís de reduir ràtios i burocràcia, que les bases dels majoritaris van rebutjar.
Al conflicte sindical se li sumeixi la polèmica per l'error en les proves Pisa, pel qual l'oposició planteja demanar la compareixença d'Illa davant del Parlament en iniciar-se el curs, i també la polèmica per la infiltració d'agents dels Mossos d'Esquadra en assemblees docents.
PREOCUPACIÓ PER L'HABITATGE
L'habitatge es manté com a principal preocupació dels catalans, i Illa ha buscat donar-li resposta amb el compromís de més construcció (amb el pla 50.000 d'habitatge protegit, el pla 214.000 de mobilització de sòl i agilitació de tràmits), però també amb més regulació amb mesures que els Comuns han exigit a canvi del seu suport.
A la fi del 2025, el Parlament va aprovar la regulació del lloguer de temporada i habitacions, a la tardor es preveia la limitació de les compres especulatives (ara en dubte després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries), i s'ha reforçat la inspecció per complir el règim sancionador de la llei catalana d'habitatge.
Illa reivindica que Catalunya és dels pocs llocs en què s'han declarat de forma generalitzada zones tensionadas per limitar els lloguers de la llei estatal d'habitatge i va fixar en el seu balanç d'aquest curs que aquest tema serà una prioritat en ho queda de legislatura.
CRISI A RODALIES I AMPLIACIÓ L'AEROPORT
La mobilitat, i concretament Rodalies, ha centrat el mandat d'Illa, amb una crisi sense precedents a la xarxa aquest mes de gener després de l'accident de Gelida (Barcelona), coincidint precisament amb la seva hospitalització per una osteomielitis púbica que el va mantenir un mes apartat de les seves funcions.
La resolució de la crisi es va allargar diversos mesos i la xarxa precisa d'unes millores que el president assegura que arribaran més ràpid que trigui amb la seva triple estratègia: millores en la infraestructura, millores als trens, i en la governança.
La millora en la governança segons el Govern passa pel traspàs de Rodalies a l'empresa mixta amb el Govern, un dels acords d'investidura amb ERC, i que se sumeixi al compromís d'impulsar la línia orbital ferroviària, després d'acordar-ho als Pressupostos.
Més enllà de Rodalies, en mobilitat ha estat protagonista també l'Aeroport de Barcelona, l'ampliació del qual Illa s'ha compromès treure endavant pel 2033 com aviat, malgrat ser un dels temes en els quals xoquen frontalment amb els seus socis d'investidura.
L'AMNISTIA A PUIGDEMONT I JUNQUERAS
El curs polític estarà marcat també pels tribunals i l'aplicació (o no) de la Llei d'Amnistia als principals líders del 'Procés', especialment als líders de Junts i ERC, Carles Puigdemont (que permetria el seu retorn a Catalunya) i Oriol Junqueras (que li permetria presentar-se de nou a les eleccions).
Des de l'inici de la legislatura Illa ha demanat als tribunals l'aplicació "diligent i integral" de la norma, petició que ha reiterat després de la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que va avalar la llei aquest juliol.
CASOS DE CORRUPCIÓ AL PSOE
Els primers anys d'Illa al capdavant de la Generalitat han coincidit amb l'esclat de casos de presumpta corrupció en el PSOE i al Govern, amb els casos Ábalos, Cerdán i Leire Díez, i els de l'entorn del president Pedro Sánchez, amb els casos Begoña Gómez i David Sánchez, així com el cas Zapatero.
Convertit en un dels principals defensors de Sánchez entre els 'barons' socialistes, Illa ha reivindicat l'actuació del PSOE en apartar a figures com Ábalos i Cerdán, mentre ha criticat les actuacions contra l'entorn de Sánchez i ha demanat respectar la presumpció d'innocència respecte a Zapatero.
Tot això se suma a un any electoral, amb municipals i generals que mesuraran les forces dels partits i poden canviar els equilibris que han permès el Govern de coalició i la supervivència de la qual és clau per a alguns compromisos clau d'Illa.
