Assegura que "la Transició, tot i els seus límits, va ser un èxit polític"
MADRID, 20 Nov. (EUROPA PRESS) -
El secretari general de Podem i candidat a la Moncloa, Pablo Iglesias, ha admès aquest divendres la dificultat de posar en marxa el procés constituent que la seva formació ha defensat des del seu naixement amb l'objectiu redactar una nova Constitució per la falta de suport de la "majoria" social.
Tot i això, sí que considera factible reformar la Carta Magna d'acord amb els cinc eixos que proposa Podem --reforçar la lluita contra la corrupció, més independència del poder judicial, blindatge dels drets socials, dret a decidir i reforma del sistema electoral--, ja que, segons la seva opinió, aquests sí que generen el consens suficient.
"Els canvis constitucionals s'han d'adaptar d'alguna manera a la voluntat política del nostre país. Pensem que hi ha elements positius en la Constitució del 78 i dubtem que hi hagi una majoria social a Espanya que vulgui una nova Constitució, però sí que pensem que hi ha una majoria social a Espanya que vol canvis constitucionals en el text existent", ha assegurat durant la seva intervenció en un seminari organitzat pel Grup d'Estudis sobre el Canvi Constitucional a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM).
Iglesias s'ha pronunciat així davant de la pregunta que li ha formulat un dels centenars d'estudiants de la UAM que aquest divendres s'han acostat fins a la Facultat de Dret per escoltar Pablo Iglesias en persona, tot i que no tots ho han aconseguit: l'Aula Magna Tomás y Valiente, amb capacitat per a 214 persones, s'ha quedat petita per als més de 500 estudiants que feien cua a la porta.
Durant el torn de preguntes, l'estudiant, que ha afirmat ser membre del cercle de Podem de la Universitat Autònoma, ha demanat a Iglesias que expliqui per què Podem ha optat per la via de la reforma de la Constitució, en lloc de convocar un procés constituent, proposta amb la qual la formació violeta va saltar a l'arena política el gener del 2014, i que en els últims mesos ha deixat de banda per centrar-se a defensar una reforma parcial d'acord amb els esmentats "cinc grans acords".
"Ens sembla que hi ha consens entorn d'aquests cinc canvis i que hem de treballar perquè el que ha guanyat a àmbit social es converteixi en el nou contracte dels pròxims temps", ha afirmat, després d'assenyalar que "tant és" si després el text resultant es diu "Constitució del 78 reformada, o com vulgui dir-se".
40 ANYS DE LA MORT EN FRANC
Segons ha explicat Iglesias, "ha arribat el moment" que Espanya faci els "avenços constitucionals" que no es van poder aconseguir fa quaranta anys durant les "negociacions amb els quadres de la dictadura".
"Estem a les portes de nous canvis al nostre país que han de tenir una transició constitucional", ha demanat, després d'assenyalar que, precisament un dia com avui, 20 de novembre, quan es compleixen 40 anys de la mort de Franco, "és molt important reflexionar sobre el que va passar en aquests últims 40 anys al nostre país".
"Fa 40 anys va morir al llit un dictador i va començar un procés determinant per al nostre país. Crec que aquella Transició, que comença amb la mort al llit del dictador, té molts ensenyaments que ens poden servir per entendre que el que ens estem jugant no són una eleccions generals sinó el futur del nostre país", ha prosseguit.
En aquest sentit, ha afirmat que "la transició, tot i els seus límits, va ser un èxit polític, que va comptar amb un enorme consens social" i "va representar una promesa de modernització".
"Aquella Constitució i aquell sistema polític que hi va néixer va implicar avenços notables al nostre país", ha insistit, per afegir que ara és moment de resoldre els assumptes que van quedar pendents i de fer front a nous reptes, com la corrupció institucionalitzada.
Entre les qüestions que no van quedar adequadament resoltes figura, a més de la qüestió territorial, la direcció de l'Estat.
"En aquell moment del 78 calia donar una sortida a la llei de successió. Va caler establir que la Direcció de l'Estat s'exerciria per raons hereditàries i no per sufragi", ha recordat.
"Comença a ser hora també que a Espanya totes les grans responsabilitats, i per començar la del Cap de l'Estat hagin de passar per les urnes", ha reclamat, per rebutjar tot i això entrar en el debat 'monarquia o república', cosa que només beneficiaria els adversaris de la democràcia que volen defugir aquesta reforma argumentat que es tracta d'un debat del passat.
ARTICLE 92 PER FER UN REFERÈNDUM A CATALUNYA
Per portar a terme aquestes reformes, Iglesias ha defensat la necessitat de fer un referèndum per consultar "tots els espanyols" sobre els cinc grans consensos que defensa Podem.
Aquesta consulta es podria fer, segons Iglesias, gràcies a l'article 92 de la Constitució, que regula la figura del referèndum consultiu.
"Com plantegem que es portin a terme els canvis? Apel·lant a la sobirania nacional. Qui hauria de votar? Tots els espanyols. Per la via de l'article 92, que va servir per fer un referèndum sobre la Constitució Europea, podríem plantejar referèndums consultius", ha assegurat Iglesias.
Aquest article serviria també, segons ha defensat Iglesias, per fer de manera simultània una altra consulta a Catalunya, en què els catalans decideixin quin és l'encaix que volen per a Espanya.
Segons la seva opinió, aquest article "prediu que es facin consultes en el marc de territoris concrets".
"El mateix article deixa oberta la possibilitat que pugui haver-hi referèndums consultius només en una part del territori del país", ha reafirmat després en declaracions als mitjans, per afegir que el Tribunal Constitucional també va obrir la possibilitat de fer una consulta en la sentència en la qual va instar el Parlament i Congrés a posar-se d'acord.
Tot i això, l'article 92 no fa cap referència al marc territorial i estableix que "les decisions polítiques d'especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans".
També fixa que el referèndum "serà convocat pel Rei, mitjançant proposta del president del Govern central, prèviament autoritzada pel Congrés dels Diputats".
Finalment, afegeix que "una llei orgànica regularà les condicions i el procediment de les diferents modalitats de referèndum previstes en aquesta Constitució.
