La cita servir per fer balan del govern de coalició, analitzar els propers "reptes", mostrar "unitat", i reforar l'espai confederal
MADRID, 22 febr. (EUROPA PRESS) -
El secretari general de Podem i vicepresident segon, Pablo Iglesias, l'alcaldessa de Barcelona i líder d'En Comú, Ada Colau, i el coordinador federal d'IU i ministre de Consum, Alberto Garzón, protagonitzen aquest dissabte un acte a Madrid, sota el lema 'Caminando juntas', que reuneix els principals dirigents i crrecs públics de les formacions que integren Unides Podem, amb l'objectiu de donar imatge d'"unitat", abordar els "reptes" del govern de coalició i reforar l'espai confederal.
La trobada comptar amb les intervencions d'Iglesias, Garzón i Colau, i reunir més d'un centenar d'assistents, entre ells diputats del grup parlamentari, integrants del govern de coalició, i membres dels rgans de direcció de tots els socis de la confluncia, segons informen a Europa Press fonts del grup confederal.
Aquesta cita es produeix un mes abans que se celebri la III Assemblea de Podem, el 21 mar, en qu est previst que Iglesias reafirmi el seu lideratge i que la formació lila revisi la seva relació amb els seus aliats.
"UNITAT" DESPRÉS DE LA MARXA DELS ANTICAPITALISTES
Després que el sector anticapitalista anunciés que no participaran en aquesta assemblea, com a pas previ a la seva sortida de Podem, els lila buscaran amb l'acte d'aquest dissabte donar una imatge d'"unitat" amb els seus socis del grup confederal, amb els quals, a més, buscaran reforar la seva relació a mitj termini.
Així ho va avanar l'actual vicepresident del Govern central Iglesias quan va convocar fa un mes aquesta tercera assemblea de Podem, que es coneix colloquialment com Vistalegre III --encara que se celebrar en un altre lloc, concretament a la Cubierta de Leganés (Madrid)--.
El líder lila va defensar aleshores que ara és "és més necessari que mai" posar Podem a treballar amb les "forces germanes" amb qu conformen Unides Podem, "per armar amb els moviments populars un bloc histric de canvi".
Tant Podem com IU, Catalunya en Comú i Galícia En comú --que de moment funciona com a coalició electoral de Podem Galícia i Esquerra Unida--, aspiren, des que van confluir en Unides Podem, a construir un "espai del canvi" que vagi més enll de la collaboració electoral.
Reforar aquest espai d'"unitat popular" també ser l'objectiu que defensar Garzón davant la direcció federal d'IU, en la reunió que mantindr l'Assemblea Política i Social aquest dissabte a la tarda. En el seu informe de gestió, al qual ha tingut accés Europa Press, argumentar que "el temps ha confirmat" que aquesta és "l'estratgia correcta", perqu la seva "alternativa" els hauria portat "a la desaparició".
TENSIONS A L'ESTIU PEL 'NO' A SÁNCHEZ
La veritat és que tant Podem com els seus socis coincideixen que l'aliana d'Unides Podem passa per un dels seus millors moments. Així, consideren que han d'aprofitar-ho per visibilitzar la seva "unitat", un cop superades les tensions que es van viure a l'estiu dins del grup confederal per la negativa d'Iglesias a donar suport a la investidura de Pedro Sánchez.
Les fonts consultades expliquen que l'entrada d'Unides Podem al govern de coalició després de la repetició electoral ha servit a Iglesias per demostrar internament que la polmica i arriscada postura que va mantenir després de les eleccions d'abril era la correcta i, d'aquesta manera, calmar les aigües del grup confederal.
Per aix, l'objectiu d'aconseguir més integració de les forces que formen Unides Podem continua sobre la taula i no només ser una de les idees que s'exposin aquest dissabte, sinó també en la tercera assemblea de Podem que culminar el 21 de mar, i en la XII Assemblea Federal d'IU, del cap de setmana del 12 juny.
INTEGRACIÓ DE PODEM A CATALUNYA EN COMÚ, TASCA PENDENT
En aquest context s'emmarca també el procés que la direcció estatal de Podem i de Catalunya en Comú volen dur a terme a mitj termini per culminar la integració orgnica del partit lila en l'organització que lidera Colau, encara que es tracta d'una tasca que abordaran previsiblement després de les eleccions catalanes --que encara no tenen data--, segons han explicat a Europa Press fonts de la confluncia catalana.
La decisió d'Iglesias de delegar en qui va ser cap de llista d'En Comú Podem, Jaume Asens, la presidncia del grup confederal al Congrés també respon a aquest inters de reforar la relació amb els comuns, perqu l'advocat i extinent d'alcalde de Barcelona és una persona de la mxima confiana de Colau i del líder lila, a més de ser militant de Podem.
EL GOVERN CENTRAL I LES SEVES CONTRACCIONS
D'altra banda, s'espera que Iglesias, Garzón i Colau facin també balan del paper que est jugant Unides Podem en aquestes primeres setmanes de govern de coalició, així com els reptes que tenen per davant, per exemple, el repte de compaginar la seva funció institucional amb el seu paper d'acompanyament a la societat civil i els moviments socials.
El partit lila i els seus socis ja han hagut de fer front en menys de dos mesos a importants contradiccions respecte als plantejaments que han defensat des dels seus inicis, i que han assumit, per "responsabilitat institucional", com part del preu que implica haver arribat al Govern central per canviar les coses.
Així, en aquest temps, el vicepresident segon Iglesias i els ministres d'Unides Podem, entre ells, el líder d'IU, Alberto Garzón, han hagut d'aplaudir el rei, reduir les seves expectatives sobre la derogació total de la reforma laboral, renunciar a la transformació de Bankia en una gran banca pública o acceptar el nomenament al capdavant de la Fiscalia General de l'Estat de Dolores Delgado i de José Félix Tezanos al capdavant del CIS, dels quals havien demanat la dimissió.
No obstant aix, de moment Podem i els seus aliats també han aconseguit, des del Ministeri de Treball que lidera la dirigent d'IU i Galícia en comú, Yolanda Díaz, tirar endavant en menys de dos mesos un augment del salari mínim a 950 euros i arrencar al Govern espanyol el compromís de tirar endavant, des del Ministeri d'Igualtat d'Irene Montero, la llei de llibertat sexual, amb la reforma del Codi Penal del 'sí és sí', abans del 8 de mar, Dia de la Dona.
