Laia Solanellas - Europa Press - Arxiu
TARRAGONA, 22 (EUROPA PRESS)
Les proves gentiques i antropolgiques han confirmat que un dels cossos exhumats en una fossa comuna del cementiri de Reus (Tarragona) és el del militant antifranquista Cipriano Martos, que va ser assassinat sota tortures de la Gurdia Civil l'any 1973.
La Conselleria de Justícia, Drets i Memria de la Generalitat ha explicat en un comunicat aquest dimecres que es tracta de la vintena persona exhumada identificada a Catalunya des de 2016, quan es va crear el programa d'identificació gentica.
Els treballs per obrir la fossa i recuperar les seves restes van comenar al desembre i al gener l'equip arqueolgic va confirmar que, dels 41 cossos exhumats, un era "compatible" amb Martos.
Es van prendre mostres gentiques del cos i s'ha constatat que les restes corresponen a Martos.
OBRER I SINDICALISTA
Martos era un obrer i sindicalista nascut a Granada que va emigrar a Morón de la Frontera (Sevilla) i després Terol, Sabadell, Terrassa (Barcelona) i Reus (Tarragona).
Va treballar com a jornaler, miner, empleat del txtil i paleta; estava afiliat a Oposició Sindical Obrera (OSO) i va militar en el Partit Comunista Espanyol Marxista-Leninista i en el Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (Frap)
La Gurdia Civil el va detenir el 25 d'agost de 1973 després d'una acció de propaganda política a Igualada (Barcelona), i el van portar a la caserna de Reus acusat de propaganda illegal i de pertnyer al Frap.
El van interrogar i torturar, i dos dies després, el 27 d'agost, va ser traslladat a l'hospital per haver ingerit un líquid corrosiu conegut com a "líquid de la veritat", una combinació d'cid sulfúric i gasolina, i el 17 de setembre va morir per una hemorrgia interna.
