BARCELONA, 24 set. (EUROPA PRESS) -
El candidat del PSC a la Generalitat, Miquel Iceta, ha reivindicat aquest dijous el llegat de l'expresident i exalcalde de Barcelona, Pasqual Maragall --aprofitant la Festa Major de la ciutat--, i ha assegurat que no se l'imagina tan "cansat" com els independentistes per intentar canviar Espanya.
En un dinar amb militants a la Confraria de Pescadors i amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, Iceta ha remarcat que l'exsocialista Maragall és de tots els catalans en general, tot i que ha matisat: "Però que no pretenguin dir que no és nostre", criticant que alguns se'n volen apropiar en campanya --en al·lusió a un acte de campanya d'exsocialistes que donen suport a Junts pel Sí, en què van evocar Maragall--.
Com que era al port de Barcelona, Iceta ha dit que és "un dia per recordar Maragall" per haver obert Barcelona al mar, i ha destacat que la seva concepció de catalanisme consistia a fondre diverses sensibilitats per construir una identitat "més transversal, però igualment orgullosa de la llengua i la cultura" catalana.
Segons ell, Maragall volia que Barcelona fos capital d'Espanya en igualtat amb Madrid, i ha recordat que, en l'últim acte públic que van compartir, l'expresident va presentar el 2009 el seu llibre 'Esperit federal', que per a Iceta està vigent com a guia per reformar Espanya.
PREGUNTAR PER UN NOU ACORD
Per primera vegada durant tota la campanya, Iceta s'ha referit a la candidatura de Catalunya Sí que es Pot, per preguntar-li amb "modèstia i respecte" si, abans de preguntar sobre la independència, no seria millor consultar als catalans un nou acord amb Espanya.
Ha recordat que els socialistes volen reformar la Constitució, i ha admès que serà un treball molt difícil, pel que van fer els constituents de 1978.
"Hem de completar l'edifici. No siguem injustos amb el que es va fer, perquè ens van precedir gegants i herois", i ha assegurat que la Constitució del 78 ha permès una de les etapes més pròsperes d'Espanya.
També ha acusat Artur Mas de "posar en venda" la Presidència de la Generalitat per acceptar anar de quart a la llista de Junts pel Sí, i l'ha acusat d'usar la institució per impulsar un projecte partidista i sectari, en les seves pròpies paraules.
