BARCELONA, 29 jul. (EUROPA PRESS) -
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha confiat que la reunió de la Comissió Bilateral de dimecres que ve serveixi per crear grups de treball entre la Generalitat i l'Estat que abordin diferents temes i dissenyin "acords concrets" de futur entre les dues administracions.
"Ha estat un encert accelerar la convocatòria de la Comissió Bilateral perquè s'engeguin els grups de treball que han de permetre que en la propera reunió s'arribin ja a acords concrets", ha expressat en una entrevista d'Europa Press.
Així, Iceta visualitza una Comissió Bilateral que serveixi de presa de contacte després de set anys de "falta de diàleg" --no es convocava des del 2011-- i que posi els fonaments per a futurs acords entre la Generalitat i el Govern central de Pedro Sánchez.
El líder socialista accepta que la Generalitat vulgui parlar del referèndum i dels presos sobiranistes a la cita de dimecres, però avança que no es farà cap grup de treball per abordar aquesta qüestió: "Saben --el Govern-- que és un punt en el qual no hi haurà acord".
Recorda que l'ordre del dia és molt més ampli i inclou finançament, infraestructures, educació i explorar les vies per desbloquejar les lleis socials que el Parlament va aprovar a la passada legislatura i que el govern del PP va impugnar davant del Tribunal Constitucional (TC).
Iceta exposa que "hi ha marge" per recuperar aquestes lleis, algunes de les quals van comptar amb el suport del PSC --com la de pobresa energètica--, i planteja dues vies per fer-ho: que el Govern retiri els recursos, o que el Parlament reformuli les normes ajustant els problemes de legalitat que presentaven.
Ha recordat que quan existeix un conflicte de competències entre l'Estat i la Generalitat sempre es planteja "un procediment de negociació" per evitar que la qüestió acabi davant del TC, i vol que els dos governs recuperin aquesta voluntat de diàleg que no va haver-hi amb l'Executiu de Mariano Rajoy.
REFORMA "EN PARAL·LEL"
El PSC recalca que el Govern ja sap que l'Estat no avalarà l'autodeterminació, però destaca que hi ha un canvi substancial respecte a Rajoy: Sánchez admet que la situació de Catalunya és un "problema polític que requereix una solució política" i que es desencallarà votant una reforma legal --no un referèndum d'independència--.
Iceta planteja que hi hagi "una reforma en paral·lel de l'Estatut i la Constitució": sosté que si cal eixamplar l'abast de l'Estatut, no pot fer-se sobre el buit, sinó sobre una reforma constitucional que encaixi les dues reformes.
Recorda que és una proposta d'un grup de catedràtics liderats per Santiago Muñoz Machado, i demana als partits catalans que vagin teixint un consens intern, ja que una reforma estatutària d'aquest calat necessita l'aval de dos terços del Parlament.
PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT
Al retorn de les vacances el Govern haurà de començar a negociar uns Pressupostos de 2019 si vol presentar-los dins de termini, i Iceta no exclou el PSC d'una possible negociació: "Per parlar amb el PSC es pot explicar sempre, pel que sigui".
No obstant això, enlletgeix a la Generalitat que no la veu molt pendent d'elaborar uns comptes i l'avisa que els socialistes no participaran en la negociació d'uns Pressupostos que estiguin enfocats a "restablir la república" que van declarar el 27 d'octubre.
Si el PSC decideix entrar en converses, reclamarà al Govern un esforç major per revertir les retallades del Govern d'Artur Mas; un "compromís molt clar" amb les despeses en salut i educació; un impuls a la renda garantida de ciutadania i polítiques a favor de l'economia productiva i de la indústria.
Iceta rebutja unes noves eleccions catalanes a la tardor i afirma que el seu partit s'està preparant ja per a les municipals, on descarta per complet sumar-se a una eventual candidatura de Manuel Valls a la ciutat de Barcelona.
Considera que la candidatura esbossada per Cs perquè la lideri l'exprimer ministre francès parteix d'un plantejament equivocat, que és voler supeditar la campanya municipal a la qüestió sobiranista: "És un error situar la batalla política de Barcelona com una fitxa més de la gran batalla per la independència".
