BARCELONA, 13 nov. (EUROPA PRESS) -
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, defensa que només reeditaria un tripartit al costat d'ERC i ICV --ara sota el paraigua dels 'comuns'-- si es descarta la via unilateral cap a la independentista i s'advoca per arribar a pactes i consensos: "Si és per perllongar el procés no hi estarem".
Ho diu en el llibre 'Iceta. El estratega del Partido Socialista' (Edicions B), del periodista Raúl Montilla, escrit abans que els 'comuns' trenquessin el pacte de govern a Barcelona amb el PSC i que Iceta avisés divendres passat que, en cas de produir-se aquesta ruptura, serà "molt difícil" arribar a acords amb els 'comuns' per arribar a la Generalitat.
En el llibre, Iceta destaca que el PSC vol arribar a acords després de les eleccions del 21 de desembre amb aquells partits que vulguin negociar i resoldre el problema: "Si l'objectiu polític és trobar un bon acord que doni més autogovern, millor finançament i que permeti que els catalans votin aquest nou pacte, per això sí; per a una altra cosa, no".
El líder socialista repassa els dos tripartits --el primer encapçalat per Paqual Maragall entre 2003 i 2006, i el segon per José Montilla entre 2006 i 2010--, i assenyala que "a Madrid, el 'papus' era ERC: La direcció del PSOE considerava que ERC donava al govern un color independentista, radical i d'inestabilitat".
"Molta gent considerava que pactar amb ERC era, d'alguna manera, un risc de radicalització. Però vist el que ha passat, allò va ser un govern moderadíssim i ordenadíssim", defensa Iceta, que subratlla els grans avanços en matèria social i d'autogovern que es van aconseguir amb els dos tripartits.
També reivindica l'esforç dels socialistes pel nou Estatut --si bé ell era més partidari de reformar-lo per millorar-lo abans que redactar un altre diferent--, i lamenta que els sobiranistes volguessin apropiar-se del text després de la sentència del Tribunal Constitucional.
Desgrana les tensions entre els socis del tripartit durant la redacció de l'Estatut, i reflexiona sobre el paper de CiU: segons va transcendir llavors, Artur Mas va pactar amb el llavors president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, una rebaixa de les aspiracions nacionalistes a canvi del suport del PSC si CiU guanyava les següents eleccions.
Iceta diu que desconeix si aquest pacte es va produir i si es va fer en aquests termes, però assenyala que, en cas que existís, es va fer al marge del PSC: "Cap dels dos que van pactar això --Mas i Zapatero-- estava en condicions de garantir el seu compliment, perquè parlaven d'un tercer, el PSC, que no estava allà".
"El PSC és el PSC i, el dirigeixi qui el dirigeixi, estigui qui estigui al capdavant, es trobarà en algun moment en la necessitat de defensar un criteri diferent del del PSOE", assenyala Iceta en el llibre, en el qual també defensa que mai cal excloure partits de les negociacions perquè solament així es podrà arribar a millors pactes i a consensos més grans.
Aquesta mateixa lògica la va aplicar en els contactes del PSOE per investir Pedro Sánchez com a candidat en la passada legislatura i en la present: Iceta defensa que no es pot excloure ni Podem ni els independentistes de les converses, si bé entén que en cap cas el PSOE pot acceptar un referèndum sobre la independència ni la unilateralitat.
Sobre Pedro Sánchez, Iceta rememora el famós 'no és no' a la investidura de Mariano Rajoy, que va portar el PSC a trencar la disciplina de vot amb el PSOE, un episodi que Iceta espera que no torni a repetir-se, encara que no pot descartar-ho.
En cas d'arribar a tal situació, Iceta proposa que el PSC "s'abstingui de participar" en una votació en el Comitè Federal en la qual se sàpiga per endavant que no s'estarà d'acord, com va ocórrer amb la investidura de Mariano Rajoy.
DES DELS 17 ANYS
El llibre repassa la trajectòria d'Iceta i els seus inicis en política amb 17 anys: recorda la seva marxa com a regidor a l'Ajuntament de Cornellà (Barcelona) al costat de José Montilla i el seu canvi d'etapa a Madrid al costat de l'exvicepresident Narcís Serra --llavors tenia dret a una llitera del búnquer de la Moncloa-- i, posteriorment, com a diputat al Congrés.
Rememora el seu retorn a Catalunya, l'ascens del PSC fins a arribar al Govern i la seva regressió electoral, a més de les disputes internes pel procés sobiranista: es va defensar el 'dret a decidir' fins a adonar-se que els independentistes l'utilitzaven per "camuflar el seu objectiu: la independència".
La majoria de la carrera d'Iceta s'ha desenvolupat entre bambolines, com a ideòleg i assessor als grans moments del socialisme, si bé el focus s'ha centrat en ell en els últims anys després d'assumir el càrrec com a primer secretari del PSC i pel seu paper clau en les relacions dels socialistes catalans amb el PSOE.
