BARCELONA, 2 Des. (EUROPA PRESS) -
Iberpotash va generar un impacte econòmic directe, indirecte i induït de 276 milions d'euros el 2014, el 0,03% del PIB espanyol, segons l'Informe sobre l'impacte econòmic, social i ambiental d'Iberpotash elaborat per PWC i presentat aquest dimecres.
Aquesta xifra és equivalent a la partida d'investigació sanitària dels pressupostos generals de l'Estat del 2015 (274 milions), i té repercussió sobretot en els àmbits de l'enginyeria, la seguretat, la maquinària--incloent el seu manteniment i reparació--, la construcció i el transport terrestre, segons recull l'estudi.
El document també estima que la multinacional israeliana instal·lada a les mines de sal i potassa del Bages (Barcelona) genera 4.075 llocs de treball: 765 directes, 2.927 indirectes a través de la cadena de proveïdors i 383 induïts, de manera que, per cada treballador d'Iberpotash se'n generen 5,3 en altres empreses, sobretot d'enginyeria i seguretat, transport terrestre, construcció i maquinària.
En el cas de la plantilla pròpia d'Iberpotash, el 97,4% té contracte indefinit, molt per sobre de la mitja catalana i espanyola; el 13% del personal té menys de 30 anys i el 23% són dones.
Respecte a exportacions, el 2014 la companyia ha fet el 70,2% de les seves vendes a l'estranger, equivalents al 80% de les tones produïdes, per un valor de gairebé 184 milions d'euros.
Això suposa el 26% de les exportacions de minerals no metàl·lics d'Espanya, el 0,31% de les exportacions catalanes totals el 2014, i 152 milions d'aportació positiva al balanç comercial.
El secretari del consell d'ICL Iberia, Joan Güell, ha lamentat que, quan es parla de l'impacte d'una empresa, hi ha una percepció negativa de la paraula, però també pot suposar efectes positius, i ha indicat el que pretén l'informe: "Presentem què som en aspectes quantitatius i qualitatius".
La directora de sostenibilitat d'Iberpotash, Encarna Baras, ha parlat d'"exercici de transparència" i ha indicat que l'empresa seguirà treballant per millorar el seu impacte econòmic, social i ambiental a la zona.
Ha assenyalat que Espanya i Catalunya són territoris amb poques matèries primeres, per la qual cosa cal que s'"explotin al màxim" les que sí que hi ha, que en aquest cas són sals sòdiques i potàssiques.
ATRACCIÓ EMPRESARIAL
"Podem ser tractors de l'economia", ha assegurat, no només per l'activitat actual, sinó perquè el pla de l'empresa per vendre sal d'alta qualitat al costat d'Akzo Nobel podria atreure les indústries que la tracten i que ara s'ubiquen al nord d'Europa, cosa que ha vist possible si milloren les infraestructures de transport.
Aquest potencial ha estat compartit per Güell, que, en declaracions a la premsa, ha afirmat que "el que dóna dimensió al projecte actual és la sal" com a matèria primera bàsica per a la indústria química, que podria buscar proximitat a aquest recurs.
També ha comentat que el conveni signat amb la Generalitat el novembre per garantir el futur de la mineria al Bages i acabar amb els dipòsits salins del Cogulló --amb una restauració completa en un horitzó límit l'any 2065-- és un "compromís de l'administració" en el qual ha considerat que no és rellevant que s'hagi signat amb un Govern en funcions.
Alhora, ha insistit en el seu compromís d'assumir la part del cost que li correspon com a usuari en la construcció d'un nou col·lector de salmorres.
IMPACTE LOCAL
L'activitat actual d'Iberpotash suposa el 10% de la riquesa operativa (VAB) de la Catalunya central, xifra que la situa com a principal empresa de la zona, i també en magnituds de feina directa.
A més, el 70% de les compres que ha realitzat entre 2011 i 2014 corresponen a proveïdors catalans, que suposen un valor de 321 milions d'euros amb tendència creixent malgrat la crisi.
La inversió en R+D ha estat d'11 milions d'euros entre 2007 i 2014, creixent fins i tot durant la crisi, i entre 2015 i 2017 la companyia destinarà més de 38 milions en el marc del pla Phoenix.
RECAPTACIÓ PÚBLICA
En els últims quatre anys, Iberpotash ha vist incrementats un 37% els pagaments a les administracions públiques per impostos, cànons i llicències, amb un increment del 15% en impostos municipals i del 47% per ús d'infraestructures.
Entre 2011 i 2014, ha aportat 2,3 milions d'euros a l'Ajuntament de Súria, més d'un milió al de Sallent i 320.000 euros al de Balsareny.
Prenent com a referència el mateix període, també ha destinat 39 milions d'euros a actuacions ambientals, així com 1,45 milions a acció social --un 27% per a la creació d'una càtedra de mineria sostenible a Manresa--.
En quatre anys, l'empresa ha reduït un 9,2% la ràtio de consum d'energia per tona de potassa produïda, fins a situar-se com la més baixa del sector en el món; el seu consum d'aigua és un 36% inferior a la mitjana del sector, i també és de les més baixes en ràtio d'emissions de CO2.
Respecte a l'índex d'accidentalitat, s'ha reduït un 59% i està gairebé sis vegades per sota de la mitjana del sector d'indústria extractiva no metàl·lica, que sol ser a l'aire lliure i té menys riscos, mentre que Iberpotash treballa a mines subterrànies, apunta l'informe.
