BARCELONA 28 oct. (EUROPA PRESS) -
L'expresident extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra ha defensat aquest dilluns que l'exministra de Defensa Carme Chacón sigui la nova líder del PSC, perquè des d'aquesta posició intenti reconduir les relacions entre el PSOE i els socialistes catalans.
En declaracions a Catalunya Ràdio recollides per Europa Press, Rodríguez Ibarra ha assegurat sobre Chacón: "Té un futur esplendorós, però al PSC".
"En vista dels pronunciaments que ha fet des de la distància últimament, seria una bona secretària general del PSC perquè des d'allà, podria dirigir-se al PSOE" i actualitzar el protocol de relacions entre tots dos partits, que es va signar a finals dels anys 70.
Segons Ibarra, les relacions entre el PSOE i el PSC s'han d'actualitzar, però cal arribar a un nou model que "no desvirtuï" l'acord a què van arribar totes dues forces fa més de 30 anys.
Com a resposta a la pregunta de com valora l'actual direcció del PSC, liderada pel primer secretari, Pere Navarro, ha assegurat: "No sé si l'està dirigint bé o malament, però ofereix una imatge de partit més nacionalista que socialista".
UN LÍDER AMB MÈRITS
Quan se li ha demanat l'opinió sobre el lideratge al PSOE, i directament sobre Tomás Gómez i Chacón, ha respost: "Quins són els mèrits de cadascun d'ells perquè jo pugui pronunciar-me?"
"Quan algú me'n ofereixi el currículum, llavors podré pronunciar-me sobre aquesta qüestió", ha dit Ibarra, que ha assegurat que rebutja posicionar-se sobre les persones que encara no han oficialitzat la candidatura i només apareixen en quinieles mediàtiques.
Sí que ha expressat el desig que el PSOE disposi d'un dirigent amb currículum, que transmeti confiança i garanties, i sàpiga situar l'organització al "camí de l'èxit".
Després d'expressar la seva preocupació que el socialisme pugui emular els passos del laborisme israelià i convertir-se en una força testimonial, Ibarra ha defensat l'actual viabilitat del model autonòmic.
Segons ha dit, el model autonòmic aconsegueix coses que el federalisme no podria aconseguir, entre les quals hi ha reconèixer algunes singularitats per a determinats territoris i també un finançament diferent, perquè en un Estat federal totes les parts han de ser iguals.
