Actualitzat 17/12/2013 22:23

El Tribunal Electoral anuncia que la victòria d'Hernández és "irreversible"

Xiomara Castro, candidata a la Presidencia de Honduras
XIOMARACASTROZ

TEGUCIGALPA 26 nov. (Reuters/EP) -

El Tribunal Suprem Electoral (TSE) d'Hondures ha anunciat aquest dilluns que l'avantatge del candidat oficialista Juan Orlando Hernández és "irreversible", quan se supera el 67,75% de l'escrutini dels vots, i que, per tant, es convertiria en el vencedor d'aquestes eleccions presidencials.

Segons les últims dades actualitzades, Hernández, aspirant a la presidència pel Partit Nacional (PN), ha obtingut un 34,08% dels sufragis, mentre que la candidata del Partit Llibertat i Refundació d'Hondures (LIBRE), l'opositora Xiomara Castro, se situaria en un 28,92%.

En concret, els resultats de les eleccions a Hondures són: Partit Nacional: 734.357 vots; Partit Libre de la candidata Xiomara Castro: 623.080 vots; Partit Liberal de Maurici Villeda: 445.919 vots (amb el 20,70%); i Partit Anticorrupció, PAC, de Salvador Nasralla: 337.014 vots (amb el 15,64%).

La victòria d'Hernández garanteix la continuïtat de la dreta en el poder, així com de les polítiques econòmiques iniciades pel president sortint, Porfirio Lobo. De la mateixa forma, durant la campanya, Hernández va prometre treballar per controlar la violència dels càrtels de drogues que operen al país i que han convertit Hondures en el país amb la taxa d'homicidis més alta del món.

També suposa un cop per a l'expresident Manuel Zelaya, qui va ser deposat en el cop d'Estat del 2009 i que esperava tornar a l'escenari polític juntament amb Castro, la seva dona.

L'OPOSICIÓ DEMANA UNA DEMOSTRACIÓ "URNA PER URNA"

Unes unes hores abans, l'expresident d'Hondures Manuel Zelaya --representant del Partit Llibertat i Refundació d'Hondures (LIBRE)-- demanava a l'oficialista Partit Nacional que demostri "urna per urna" que el seu candidat, Juan Orlando Hernández, és el vencedor de les eleccions, perquè l'antic dirigent assenyalava que, "fins que no es demostri el contrari", la vencedora és la seva dona.

L'expresident, expulsat del poder el juny del 2009 per un cop d'Estat, ha dit que el seu grup no es "rendeix", ja que té dades pròpies que atribueixen la victòria a la candidata de LIBRE. "No volem cap negociació, només que es respectin els resultats", ha subratllat.

En aquest sentit, ha advertit que seguiran defensant "els resultats que es van donar a les urnes". "Fins que no es demostri el contrari, la victòria és nostra", va proclamar, en un discurs crític en què va titllar de "manipulades" les dades difoses pel TSE. Tot i això, Zelaya no s'ha pronunciat encara després d'aquest últim anunci que considera "irreversible" la victòria d'Hernández.

EL PERFIL DEL CANDIDAT OFICIALISTA

Pròxim al president Lobo i considerat el seu 'dofí', l'advocat de 45 anys va consolidar la seva influència amb la seva habilitat com a cap del Congrés, on va impulsar lleis per sumar els militars a la lluita contra la delinqüència.

Hernández, considerat per alguns un home pragmàtic i per altres un autoritari, abraça les polítiques de lliure mercat però assegura que tindrà entre les seves prioritats als qui menys tenen en el segon país més pobre de l'hemisferi.

Nascut al si d'una família de pagesos de 17 fills, Hernández ha començat a treballar des de molt jove al Congrés com a assessor d'un dels seus germans, que era diputat. Així va començar la seva carrera fins a convertir-se en legislador.

Com a president del Congrés, els seus detractors l'acusen de no respectar els altres poders per suposadament haver pressionat per destituir quatre jutges de la Cort Suprema que havien declarat inconstitucionals dues iniciatives seves.

"Faré el que hagi de fer per recuperar la tranquil·litat i la pau del poble hondureny", ha dit Hernández --que té quatre fills amb la seva dona Ana-- davant dels seus seguidors poc després de proclamar-se guanyador, agraint el seu triomf a Déu.

El seu pla inclou augmentar les files de la policia militar a 5.000 homes i crear agents d'investigació adjunts al cos, cosa que activistes de drets humans han assenyalat com a perillós per a la democràcia.

Contingut patrocinat