Reconeix que la Generalitat es va donar per notificada de la suspensió cinc dies abans de la consulta Admet que després de la suspensió va advertir T-Systems i va donar ordres per sancionar mitjans que no volien difondre anuncis sobre la consulta
MADRID, 27 Febr. (EUROPA PRESS) -
L'exconseller de la Presidència català Francesc Homs ha reconegut aquest dilluns durant la seva declaració en el judici que se segueix contra ell al Tribunal Suprem per participar en l'organització del 9N que la Generalitat es va donar per notificada de la decisió del Tribunal Constitucional (TC) de suspendre la consulta el 4 de novembre del 2014, cinc dies abans de la celebració. No obstant això, s'ha escudat en la falta de claredat de la providència per justificar les seves decisions sobre aquest tema.
Al llarg de tota la seva declaració, Homs ha insistit que reconeix tots els fets expressats en l'escrit de la Fiscalia "i altres més" perquè són "pura evidència" i ha centrat els seus esforços a qualificar de "poc clara i definida" la providència del TC que va suspendre també el denominat "procés participatiu" --el tribunal de garanties ja havia prohibit inicialment al setembre la celebració de la consulta per la Gereralitat--. Ha subratllat, en tot cas, que el Govern autonòmic mai va pretendre vulnerar la llei.
"La consulta no es podia suspendre perquè no es pot suspendre allò que no es fa", ha apuntat l'exconseller. "El que fèiem era un procés participatiu, amb voluntaris i aquestes coses, perquè estava en joc l'exercici de drets fonamentals com la participació política i la llibertat d'expressió i ideològica. Un Govern ha de prendre decisions en un marc d'obligacions que tenen, que són la Constitució, les obligacions contretes al Parlament de Catalunya", ha afegit davant la insistència del fiscal Jaime Moreno.
La Fiscalia demana per a ell nou anys d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius pels delictes de prevaricació i desobediència en organitzar la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014 que havia estat suspesa per inconstitucional.
Homs ha assenyalat que es va assabentar de la decisió del Tribunal de Garanties primer pels mitjans de comunicació perquè la decisió del TC "era pública i notòria" i després per un correu, si bé la providència no es va notificar personalment. "Després això ha canviat segons el tipus de providències", ha apuntat, en relació amb resolucions posteriors del Tribunal Constitucional (TC).
El Ministeri Públic, que exerceix l'única acusació en el procés, va demanar asseure al banc dels acusats el portaveu del PDeCAT a la Cambra Baixa en entendre que la seva participació va resultar "crucial" i que va posar els serveis jurídics del seu departament a la disposició del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI).
"ÉS PÚBLIC I NOTORI EL QUE VAM FER"
"És públic i notori el que vam fer", ha assenyalat Homs a l'inici de la seva declaració, en la qual també ha reconegut que el departament que dirigia va participar en el desenvolupament de la publicitat institucional per informar la població "que hi havia un àmbit deliberatiu i també que hi havia la possibilitat que poguessin exercir-lo en funció dels seus drets de llibertat d'expressió i participació política".
Després que Homs s'hagi queixat que el fiscal Jaime Moreno l'interrompia a les seves declaracions ha pres la paraula el president del Tribunal, Manuel Marchena, per assenyalar-li que aquesta no era "casa seva, és el Tribunal Suprem", i que no havia d'intentar "fer glossa de la pertinència o impertinència" de les preguntes del representant del Ministeri Públic.
"Sempre vaig tenir l'encàrrec del president i del Govern d'ajustar-me als termes de la legalitat", ha assenyalat, per indicar que quan va conèixer l'informe de la junta de fiscals de Catalunya contrari a la interposició d'una querella contra l'expresident Artur Mas i altres dirigents per aquests fets va tenir la "lògica satisfacció".
"EL TOT I EL NO-RES SÓN SINÒNIMS"
A un altre moment, després de preguntar-li el fiscal si des de l'Executiu autonòmic van fer alguna cosa per complir amb la providència del TC, Homs ha assenyalat que van entendre que aquesta resolució no ordenava res en concret donada la seva poca claredat. "El tot i el no-res són sinònims, si ho manava tot també manava res", ha contestat l'exconseller.
També ha llançat un dard contra l'Executiu popular en manifestar que no entenia per què sent tot "públic i notori, ningú fes res, ni tan sols la Fiscalia". "No se li pot exigir ara al Govern que era l'única institució que podia fer la consulta i que en la resta d'institucions de l'Estat espanyol ningú fes res. Hauríem estat fora de la Llei si haguéssim fet les coses d'una altra manera", ha respost.
L'exconseller ha acusat l'Executiu central d'"haver fet abús de dret" en relació amb l'article 161.2 de la Constitució sobre la suspensió de lleis autonòmiques i ha reconegut que van donar instruccions per preparar un recurs de súplica davant el Tribunal Constitucional en el cas que no fos atesa la petició de mesures cautelars presentades davant el Suprem.
VA DEMANAR A T-SYSTEMS QUE SEGUÍS ENDAVANT
Homs també ha reconegut que va advertir l'empresa de telecomunicacions T-Systems, contratadada per organitzar el 9-N, que seguís endavant malgrat la suspensió del TC perquè tenien un acord amb la Generalitat i havien de complir-lo, ja que en cas contrari, ell "tenia capacitat d'actuar" davant una possible negativa de la companyia.
D'altra banda, ha reconegut que "lògicament" va donar les instruccions per sancionar diversos mitjans com la Cope, Onda Cero i la Ser perquè es van negar a difondre anuncis sobre la consulta, perquè si hagués fet el contrari hauria incorregut en "prevaricació" en funció dels contractes d'explotació de l'espai radioelèctric.
Després de més de dues hores de declaració a preguntes del fiscal, la Sala ha fet un recés abans de continuar la sessió amb la contestació d'Homs a les preguntes de la seva advocada, Eva Labarta.
