BARCELONA, 9 nov. (EUROPA PRESS) -
L'exconcseller de la Generalitat i exdiputat del PDeCAT al Congrés, Francesc Homs, ha presentat un recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEHD) contra la sentncia del Tribunal Suprem (TS) que el mar del 2017 el va condemnar a un any i mig d'inhabilitació i a 30.000 euros de multa per la consulta del 9 de novembre del 2014.
Així ho ha explicat en unes declaracions als mitjans a Brusselles (Blgica) acompanyat de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, amb qui s'ha reunit per explicar-li els detalls del recurs, que va presentar a finals de setembre i que ha volgut anunciar aquest dimarts, quan es compleixen set anys del 9-N.
Ha recordat que va ser acusat per la justícia espanyola el dia en qu va prendre possessió com a diputat al Congrés, la qual cosa el va portar a ser jutjat directament pel Suprem, i que per aix va ser el primer a tenir una sentncia ferma d'aquest tribunal el mar del 2017.
"I el Tribunal Constitucional (TC), per resoldre el recurs d'empara per poder accedir a la justícia europea, ha trigat més de quatre anys i mig. És un bloqueig inexplicable jurídicament, que només es pot entendre des de la utilització política del TC per als interessos de l'Estat", ha lamentat.
Precisament, aquest és un dels arguments que recull en el recurs que ha presentat al TEDH, en el qual també fa una apellació a qüestions com la defensa de "drets fonamentals" recollits en el conveni de drets humans europeu.
També argumenten en el recurs que, malgrat que el Suprem el va acusar de cometre desobedincia per no complir amb resolucions del TC, "el Govern central ha incomplert reiterades vegades sentencies" de l'alt tribunal.
"Quan vaig ser condemnat, vaig presentar una denúncia al TS contra l'aleshores president Mariano Rajoy per incompliment de sentncies del TC. Per no van aplicar la doctrina que van aplicar a la meva. Aix posa de manifest l'arbitrarietat de les decisions judicials de la justícia espanyola", ha sostingut.
Per l'exconseller, la jurisprudncia de la seva sentncia ha fixat les bases, de manera "corregida i augmentada", de les sentncies posteriors de l'1-O, malgrat assenyalar que un dels elements fonamentals de la garantia dels drets humans és que l'aplicació del dret penal no pot ser retroactiva.
Després de definir el TEDH com un "rbitre neutral que impartir justícia", ha confiat que li donaran la raó, i ha explicat que l'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau --que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va jutjar pel 9-N-- també tenen previst recórrer al TEDH.
"INICI D'UN PROCÉS POLÍTIC"
Segons Puigdemont, el 9-N del 2014 va marcar "l'inici d'un procés polític, institucional, social" per la independncia de Catalunya, i ha situat Homs com una de les persones clau en l'organització d'aquesta consulta en el govern que aleshores encapalava Artur Mas.
Després d'agrair la feina que va fer, creu que Homs forma part de "la primera fornada de represaliats polítics en haver estat la primera persona que es va apartar del crrec pel qual va ser elegit pels ciutadans".
