Acudiria a una ponència constitucional estatal però per defensar la independència
BARCELONA, 6 des. (EUROPA PRESS) -
El candidat de Democràcia i Llibertat (DL) a les eleccions generals, Francesc Homs (CDC), ha afirmat aquest diumenge que el seu partit no col·laboraria en una eventual reforma de la Constitució Espanyola tot i que sí que acudiria a una ponència constitucional, però per defensar la independència de Catalunya.
"Participarem en tots els fòrums en els quals tenim possibilitat de participar per defensar l'Estat propi. No estem per la reforma de la Constitució", ha conclòs en un acte de campanya titulat 'Constitució: d'oportunitat a carreró sense sortida', el dia que es commemora la Carta Magna.
Homs veu "cinisme" en els que ara aposten per reformar-la, i ha afirmat que els partits estatals ja han fet una reforma encoberta fent una interpretació restrictiva de la Llei Fonamental en contra dels interessos de Catalunya.
PROCÉS CONSTITUENT JA
Sí que aposta per obrir un procés constituent català durant les pròximes setmanes, i considera evident que la independència genera més suports que la reforma constitucional: "A Catalunya ara hi ha molta més gent que ha votat a favor de la independència que de la Constitució".
Homs ha precisat que durant "les pròximes setmanes haurien d'obrir-se la ponència i els òrgans pertinents per obrir el procés constituent", però ha recordat que el Parlament no pot entrar en funcionament a ple rendiment per elaborar un tema com aquest sense abans investir un president del Govern.
Dóna per fet que hi haurà investidura "ja sigui al gener o al març", és a dir, o amb el suport de la CUP entre ara i gener, o havent de convocar eleccions un altre cop; però en els dos casos s'avançarà cap a la independència, pronostica.
El cap de llista de DL també ha carregat contra l'Estat, perquè creu que a Espanya "hi ha una democràcia formal, però no hi ha qualitat democràtica".
Homs també ha lamentat que a Espanya s'ha retrocedit en el reconeixement nacional de les comunitats històriques, ja que alguns qüestionen que Catalunya sigui nació quan així s'estableix a "la primera llei" que va aprovar el Parlament amb la democràcia restablerta el 1980.
CONSTITUCIÓ CATALANA
Homs ha defensat l'elaboració d'una constitució catalana i ha proposat que el preàmbul reculli un cèlebre discurs de Francesc Macià en què va afirmar que el Parlament havia de treballar per a una Catalunya "políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa".
De fet, el llavors president de la Generalitat va pronunciar aquest discurs el 6 de desembre de 1932, el dia que la Cambra catalana va reobrir la seva activitat després de 218 anys tancada, i Homs ha precisat que amb el seu acte de campanya d'aquest divendres commemoren aquesta efemèride, no l'aprovació de la Constitució el 1978.
JAUME SOBREQUÉS
Ha participat en l'acte l'historiador Jaume Sobrequés, que el 2010 va abandonar el PSC --per donar suport a Artur Mas--, i ha recordat que va ser "senador constituent", i ha argumentat que el text constitucional era una oportunitat per als catalans als seus inicis.
Per a l'historiador, la Constitució contenia gèrmens esperançadors per fer d'Espanya un estat gairebé federal, però també "gèrmens patògens" per harmonitzar les comunitats autònomes i anul·lar les realitats nacionals pròpies, i ha sentenciat que s'han acabat imposant els segons.
En l'acte també hi ha participat Aleix Sarri --candidat per Barcelona--: Homs ha destacat que ell mateix (nascut el 1969), Sobrequés (1943) i Sarri (1985) són el clar exemple que l'oposició a la Carta Magna genera un ampli rebuig en generacions molt diverses.
Sobrequés ha afegit que anys enrere li agradava dir als seus alumnes que, com a senador constituent, la seva firma apareix en el manuscrit original de la Constitució, mentre que ara és un fet que tendeix "a amagar" als seus alumnes actuals.
