MADRID, 10 oct. (EUROPA PRESS) -
L'exconseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya Francesc Homs ha reconegut aquest dimecres davant el Tribunal de Comptes que va advertir per escrit als mitjans de comunicació que no van voler emetre les falques publicitàries de la consulta del 9 de novembre del 2014 i ha insistit que d'una altra manera, hauria "prevaricat" perquè és el compromís que adquireixen les empreses quan són concessionàries de llicències de ràdio o televisió.
A la seva declaració en el judici per la responsabilitat comptable en què el Govern d'Artur Mas va poder incórrer amb l'organització i celebració de l'anomenat "procés participatiu" del 9N, Homs, que ha declarat després del mateix Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, ha explicat que va comunicar al Consell de l'Audiovisual de Catalunya quins mitjans es negaven a emetre la propaganda perquè era la seva "obligació".
"Les empreses titulars de concessions radiofòniques o de televisió, en la mesura en què són concessionants, han adquirit l'obligació que aquelles vegades en què el Govern decideixi que s'han de projectar uns passis, l'hagin de fer. És un compromís que adquireix quan li donen una concessió perquè puguin emetre", ha declarat a preguntes de l'acusació exercida per Societat Civil Catalana, l'Associació d'Advocats Catalans per la Constitució, l'Advocacia de l'Estat i la Fiscalia.
Segons ha dit, es va prendre la decisió d'"ordenar als concessionaris que emetin un espot en virtut del règim concesional", però no tots van respondre. "Tinc l'obligació d'aquells concessionaris que no emeten el meu espot, posar en coneixement el Consell Audiovisual de Catalunya, que tutela aquestes concessions, que aquestes freqüències no han complert, perquè les altres sí ho van fer, amb el requeriment que havia fet", ha postil·lat.
Homs no obstant això ha incidit en què això no té res a veure amb el procediment per responsabilitat comptable perquè "aquest expedient" d'emissió publicitària "va ser facturat el 3 de novembre i amb un encàrrec inicial d'1,2 milions euros" però quan el Tribunal Constitucional va suspendre la consulta el 4 de novembre, "no es va poder" executar. "El més raonable és pensar, en tot cas, que no es va poder fer aquest encàrrec inicial, perquè de fet, es va facturar per 698.000 euros", ha assenyalat.
EL 9N "NO VE DE L'AIRE"
De fet, Homs no veu cap rastre d'il·legalitat en els expedients del 9N, tampoc en els fons amb els quals es van comprar prop de 7.000 ordinadors per al sistema educatiu que es van estrenar en la jornada de votació, un total de 2,8 milions d'euros que procedien del fons de contingència, al qual havien arribat de la partida prevista per a la consulta inicial després que el Tribunal Constitucional la prohibís. "En un context de restricció econòmica, s'aprofita tot", ha comentat, en relació a la legitimitat que en la seva opinió té l'ús d'aquests diners per a qualsevol altra finalitat.
Quant al fet que aquells expedients es van engegar sense un acte administratiu escrit que fes de marc, atès que el procés participatiu havia estat convocat en roda de premsa, Homs ha defensat la seva legalitat en qualsevol cas perquè "això no ve de l'aire".
"Té cobertura jurídica des de la perspectiva que forma part d'aquella capacitat d'impuls que té un govern i que no sempre s'expressa amb un acte marc que ho reculli (...) Pot sorprendre, acostumats com estem al fet que no hi ha cap decisió que no vagi acompanyada d'un acte administratiu exprés, però això té empara i va tenir empara legal, és evident", ha sentenciat.
En aquesta línia, ha incidit en què convocar el 9N va ser "una decisió d'un component polític d'un president i un govern i no sempre això va acompanyat d'actes administratius de la decisió en el seu conjunt". "Per això no existeix, però tot allò que fa el Govern i l'Administració entre el 14 d'octubre i quan entra en vigor la suspensió, tot el que fa són actes administratius arran de la concreció", ha afegit
