MADRID 20 jul. (EUROPA PRESS) -
El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que reuneix el Govern central i les comunitats autònomes, va acordar aquest dijous rebaixar l'objectiu de dèficit autonòmic pel 2019 fins al 0,3% del Producte Interior Brut (PIB), des de l'anterior 0,1% previst en l'última actualització del Programa d'Estabilitat remès a Brussel·les el passat mes d'abril, el que permetrà a les comunitats gastar 2.400 milions d'euros més de l'esperat el pròxim any.
Així mateix, s'ha pres de la decisió de retardar a l'any 2021 la meta de 'dèficit zero' per les regions, moment a partir del qual no podran gastar més del que ingressen.
Aquesta llibertat més àmplia en el compliment per part de les autonomies dels objectius de dèficit sorgeix de l'anunci que va donar la setmana passada la ministra d'Economia, Nadia Calviño, a Brussel·les, que relaxava en cinc dècimes les metes del conjunt de les Administracions Públiques pel pròxim any, i passava de l'anterior objectiu de dèficit de l'1,3% a l'1,8% actual. Les altres tres dècimes alliberades es destinaran al dèficit de la Seguretat Social, on es preveien uns 'nombres vermells' del 0,9% del PIB el pròxim any.
El CPFF, presidit per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, també va acordar amb el conjunt de les comunitats autònomes, representades cadascuna pels consellers d'Hisenda o Economia de cada regió, a excepció de Catalunya, des d'on no va acudir ningú, els objectius d'estabilitat pressupostària pel 2020, quan les comunitats no podran sobrepassar un dèficit del 0,1%, davant de l'anterior pronòstic que ja comptava amb tenir els comptes sanejats per aquest exercici, un objectiu que ara s'ha traslladat a l'any 2021.
En contra d'aquest nou programa d'estabilitat pressupostària han votat totes les regions governades pel PP (Castella i Lleó, Madrid, Galícia, La Rioja i Múrcia). Canàries i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla també han votat en contra.
Per contra, les comunitats on governa el PSOE (Andalusia, Aragó, Astúries, Balears, Castella-la Manxa, Extremadura) han votat a favor de l'acord. No obstant això, la Comunitat Valenciana, on també governen els socialistes, s'ha abstingut.
Cantàbria i l'Administració central, que també emet el seu vot, s'han sumat al vot a favor, per aquest fet el resultat final ha estat de vuit a favor, vuit en contra i una abstenció.
Navarra i País Basc, per la seva banda, en tenir el seu propi sistema fiscal no necessiten acudir al CPFF, doncs aquestes negociacions les duen a terme de manera unilateral amb el Govern espanyol per aprovar de manera quinquennal el Concert i el Contingent, respectivament.
Així mateix, els objectius de deute públic del conjunt de les comunitats autònomes pel proper trienni seran del 23,47% pel 2019, del 23% pel 2020 i del 22,2% pel 2021.
CREACIÓ DE DOS GRUPS DE FEINA
En relació amb la reforma del sistema de finançament autonòmic, la ministra d'Hisenda ha traslladat a les comunitats la intenció del Govern espanyol d'impulsar una reforma del mateix, i obrir una etapa en la qual s'abordin les discussions "precises", amb una perspectiva tècnica i política.
En aquest sentit, Montero ha traslladat als consellers la seva intenció de crear un grup de feina per la reforma del sistema, amb vista a introduir millores i fer-ho "més solidari i equitatiu", que preveu posar-se en funcionament el pròxim mes d'agost.
De la mateixa manera, també s'ha aprovat la creació d'un altre grup de feina per promoure la coordinació entre l'Administració central i les comunitats referent a la creació de tributs propis de les autonomies per aconseguir més recursos.
Finalment, el CPFF ha adoptat l'acord previst als Pressupostos Generals de l'Estat pel 2018, que culmina el procés d'integració del tram autonòmic en l'estructura general de l'Impost sobre Hidrocarburs, procés dirigit a la unificació dels tipus regionals per una millor adaptació al dret comunitari.
