MADRID, 7 nov. (EUROPA PRESS) -
El Ministeri d'Hisenda ha dirigit un escrit de 23 pàgines a la Fiscalia del Tribunal de Comptes en el qual denuncia la utilització de diners públics en el referèndum il·legal d'independència que va tenir lloc el passat 1 d'octubre a Catalunya i li demana que determini quants diners de l'erari públic van emprar tant a través de l'Executiu català com de les associacions ANC i Òmnium.
A més, el Departament que dirigeix Cristóbal Montoro reclama que s'identifiquin els responsables de la Generalitat catalana i les dues associacions independentistes i es fixin les indemnitzacions que procedeixin.
L'escrit, recollit per Europa Press, està signat pel Secretari d'Estat d'Hisenda, José Enrique Fernández de Moya, i en el qual es recullen els més de 14 requeriments que va enviar el Ministeri d'Hisenda al Govern de Carles Puigdemont per exigir informació sobre, entre altres coses, les partides de diners públics que es podien estar destinant al referèndum de l'1 d'octubre, com una de 3,43 milions d'euros sota l'epígraf "publicitat, difusió i campanyes electorals".
En el text s'inclouen també les contestacions de la Generalitat, considerades incompletes o insatisfactòries per part d'Hisenda, així com els quatre escrits remesos pel Ministeri a la Fiscalia General de l'Estat al llarg dels mesos de setembre i octubre posant aquests fets en el seu coneixement.
Entre ells, l'incompliment dels requeriments d'informació que s'havien cursat al Diplocat davant la sospita que aquest organisme de la Generalitat pogués estar pagant amb diners públics als observadors internacionals.
La carta fa un recorregut dels fets des del 9 de novembre del 2015, quan el Parlament de Catalunya aprova amb els vots de JxSí i la CUP l'"inici d'un procés constituent no subordinat" a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre del 2015.
El secretari d'Estat resumeix els treballs realitzats al Parlament català en aquest sentit i la resolució per la qual insta l'Executiu de Puigdemont a realitzar un "referèndum vinculant" sobre la independència, així com el seu compromís de "garantir la dotació econòmica suficient" per dur-lo a terme i les seves normes complementàries, com el decret de convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre.
Després d'aquest relat, s'exposen les "innombrables" declaracions públiques de membres de la Generalitat de Catalunya per "manifestar l'existència de mitjans materials i humans", i cita: la presentació pública de les urnes; el nombre d'aquestes i de col·legis; el seu transport als col·legis tenint en compte que eren 2.315 centres de votació; l'ocupació de les infraestructures d'aquests --aigua, llum, neteja i despeses de personal--; la campanya institucional així com els mitjans informàtics empleats a l'1-O.
Sobre aquests últims es deté en les crides realitzades tant per Puigdemont com per Junqueras perquè els ciutadans utilitzessin per votar aplicacions a les xarxes socials.
Així, el president de la Generalitat va anunciar-ne a través de Twitter una que està registrada a nom de Catalonia Voting Software per consultar la informació del cens; mentre que el vicepresident va publicar tres noves maneres de conèixer el cens: per l'aplicació de missatgeria Telegram, per Twitter i a través d'una direcció de correu electrònic.
El secretari d'Estat d'Hisenda destaca també el paper "principal" dut a terme en la "organització, promoció i presumpte finançament de l'actuació il·legal" del referèndum de l'1-O per part de l'ANC i d'Òmnium Cultural, i denúncia que poden haver emprat "fons públics", ja que es nodreixen d'ells, per realitzar activitats "il·legals o contràries a les resolucions dels Tribunals".
Apunta, en aquest sentit, que ambdues associacions van repartir 1 milió de paperetes de votació.
En aquest punt, recorda al Fiscal del Tribunal de Comptes, que l'"aparent utilització de recursos públics" per ANC i òmnium està sent objecte d'investigació policial i judicial.
MÉS DE 14 REQUERIMENTS I DIVERSES REITERACIONS
Després d'aquesta exposició, el Ministeri relata les actuacions que Hisenda ha dut a terme encaminat a conèixer els diners públics destinats a l'1-O, amb l'enviament de 14 requeriments i diverses reiteracions dels mateixos a la Generalitat, així com els quatre escrits remesos al Fiscal General de l'Estat donant compte dels incompliments del Govern català amb els seus comptes.
Encara que finalment acaben concloent que la quantificació "no resulta possible" en aquest escrit de denúncia "precisament per l'ànim d'ocultació del finançament de la seqüència d'actuacions".
Així, relata un primer requeriment de juliol, en el qual demanen al Govern de Puigdemont que remeti la informació relativa al programa 132 "organització, gestió i seguiment de processos electorals" dels Pressupostos de Catalunya pel 2017; d'altres sobre la remissió dels certificats setmanals sobre els comptes; la justificació del finançament de la web institucional que fomenta la participació en el referèndum il·legal; la relació de creditors pendents de pagament i les partides de crèdit afectades per l'acord de no disponibilitat de crèdit.
Entre ells, destaca la petició d'explicació d'una partida dotada amb 3,43 milions d'euros per a "publicitat, difusió i campanyes electorals"; els diners destinats pel Diplocat per pagar un grup d'experts internacionals per al seguiment del referèndum i la decisió de la Sotsdirecció General de Recursos Humans de no computar l'absència dels treballadors públics en la vaga convocada el 3 d'octubre.
El secretari d'Estat d'Hisenda explica que les explicacions donades per la Generalitat van ser "incompletes" i recorda la reiteració d'alguns d'aquests requeriments, així com els 4 escrits enviats al Fiscal General de l'Estat en els quals posa de manifest el fet que Catalunya deixa d'aportar informació setmanal; no aporta la relació de contractes d'auditoria o prestació de serveis bancaris requerits; no explica la partida de publicitat de 3,43 milions o no respon sobre els expedients de despesa del Diplocat.
ÀNIM D'OCULTACIÓ
La carta explica que Hisenda no pot determinar qui són tots els responsables del Govern de Catalunya en la utilització de recursos públics per l'1-O, ni de les associacions CAN i Òmnium, com tampoc pot establir la quantia dels malversats a causa de, diu, l'"ànim d'ocultació".
Per això, demana a la Fiscalia del Tribunal de Comptes que realitzi les actuacions oportunes per determinar qui són els responsables, defineixi l'import dels danys causats a l'erari públic i determini l'import de les indemnitzacions que pertoqui.
En el seu escrit, recorda que segons la Llei Orgànica del Tribunal de Comptes, cal imputar responsabilitat de les decisions danyoses "als que determinen, impulsen i dirigeixen l'acció administrativa".
És a dir, que cal considerar subjecte susceptible de ser enjudiciat per eventuals responsabilitats comptables a tots els que participen de forma determinant en decisions de despesa o de gestió de fons públics".
