MADRID, 25 nov. (EUROPA PRESS) -
La posada en marxa de la Hisenda catalana hauria pogut costar entre 350 i 500 milions d'euros, segons els informes amb què comptava el Govern català, que estimaven els recursos humans en unes 5.000 persones i preveien una recaptació mínima de 70.000 milions, o fins els 100.000 milions d'euros si s'elevava la taxa de pressió fiscal.
No obstant això, una de les majors preocupacions reflectida pels experts era l'obtenció de les dades dels contribuents, per a això proposaven, si no hi havia acord amb l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT), obtenir la informació que està dispersa en diferents bases de dades a les que no es necessita accedir amb una "autorització especial" i, la resta, demanar-les-hi als ciutadans mitjançant una "campanya social".
Així consta en un dels informes realitzat pel Consell de la Transició Nacional que s'ha incorporat al procediment obert en el Jutjat número 13 de Barcelona, en el que s'investiga l'organització del referèndum d'independència del passat 1 d'octubre.
En aquest text s'exposa que l'"objectiu estratègic i prioritari" durant la primera fase del procés d'implantació de la Hisenda catalana és l'accés a la informació dels contribuents catalans per poder disposar d'una base de dades que és l'eina fonamental per aconseguir la "sobirania fiscal".
I perquè Catalunya tingui el seu propi cens de contribuents, proposen que, si l'Estat espanyol no li cedeix la informació, aprofiti la que es troba dispersa en les diverses bases de dades on es pot "accedir sense autorització explícita".
I per completar aquesta informació, plantegen realitzar una campanya social per tal que els ciutadans i les empreses de Catalunya lliurin "voluntàriament" a la Generalitat una còpia de les declaracions que presenten a l'Agència Estatal. No obstant això, admeten que l'eficàcia d'aquesta mesura dependria del grau de col·laboració que estiguessin disposats a prestar els ciutadans.
Els experts comptaven, després de fer diverses estimacions del muntant que podria suposar la implantació de la Hisenda pròpia, que el seu cost de funcionament podria estar entre 350 i 500 milions d'euros anuals, mentre que el pressupost en tecnologies d'informació i comunicació (TIC) de l'Administració Tributària catalana se situaria aproximadament entre els 50 i 80 milions anuals.
COMPRA D'EQUIPS, ALMENYS 100 MILIONS
No obstant això, xifraven en uns 100 milions d'euros el pressupost inicial d'inversió TIC referent a l'adquisició d'equips informàtics, la compra de llicències, el disseny del sistema i la formació del personal tècnic responsable de la seva implantació i manteniment. Fan aquesta estimació d'acord amb els ràtios internacionals en pressuposat TIC de les grans organitzacions ja que, diuen, no han pogut analitzar en profunditat les inversions necessàries per la creació d'un organisme tributari de nova planta.
Quant a les necessitats de personal, assenyalaven que si la plantilla de l'Administració Estatal Tributària destacada a Catalunya es traspassés a la Generalitat sumaria juntament amb els empleats de l'Agència Tributària Catalana més de 5.000 persones.
No obstant això, precisaven que la Comissió Europea assenyala que hauria d'haver-hi uns 1.000 empleats públics per cada milió d'habitants per la gestió tributària. El que suposaria, en el cas de Catalunya, entre 7.000 i 8.000.
En qualsevol cas, xifraven entre 200 i 300 els inspectors per realitzar tasques de comprovació, inspecció i auditoria fiscal; entre 1.000 i 1.200 els empleats necessaris per desenvolupar les tasques d'aplicació del sistema tributari, sobretot la gestió, recaptació i comprovació massiva de declarants; entre 100 i 200 Tècnics Superiors de la Generalitat catalana per la gestió i administració de recursos humans i de 300 a 500 Mossos d'Esqudra amb titulació superior i degudament formats per la lluita contra la delinqüència fiscal i el control de duanes.
A ells s'haurien de sumar de 200 a 300 empleats de nivell formatiu superior per dotar la resta d'organismes que configurarien l'Administració Tributària de l'Estat propi i un Servei d'Informàtica propi amb una plantilla de 200 a 300 efectius, entre enginyers, tècnics informàtics i personal de suport.
Quant a la recaptació, estimaven que si s'apliqués la pressió fiscal mitjana que hi ha a Espanya, el 34 per cent, aquesta estaria entorn dels 70.000 milions; que podria elevar-se als 80.000 milions si s'eleva la pressió fiscal fins a aconseguir la mitjana de la UE (el 40 per cent) i fins als 100.000 si s'apliqués la pressió fiscal dels països que més recapten, que està entre el 45 i el 50 per cent.
En aquest informe destacaven també com una peça important del desenvolupament institucional de l'Estat propi la creació d'un Banc Central de Catalunya per centralitzar el flux de la tresoreria tributària i poder emetre deute públic destinat a "cobrir temporalment el diferencial de recaptació que s'obtindria en condicions normals".
L'informe especificava les qüestions que s'haurien de tenir en compte en una primera fase d'implantació de la Hisenda catalana en un Estat independent, entre les quals citava anar dotar-la d'infraestructures com el sistema informàtic i les oficines de l'ATC.
A més, consideraven que seria necessari garantir la continuïtat entre els sistemes tributaris català i espanyol i per a això proposaven establir, de manera transitòria, un període de prescripció de les infraccions tributàries més llarg que l'actual que és de quatre anys; declarar l'aplicació transitòria de la normativa fiscal espanyola vigent; assumir la gestió de les obligacions tributàries pendents i regular la concurrència de les jurisdiccions fiscals.
