L'associació sosté que va dificultar la detenció de l'expresident i va distreure als agents
BARCELONA, 27 ago. (EUROPA PRESS) -
Hazte Oír ha presentat un escrit de manifestacions davant de la Sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per ampliar la seva querella contra el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, per la fugida de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont el passat 8 d'agost.
En l'escrit, al que ha tingut accés Europa Press, l'associació amplia la seva querella després de tenir accés a l'informe signat per l'excomissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent, cessat el dilluns per la consellera d'Interior Núria Parlon.
Aquest informe, en el qual es desgrana el fallit dispositiu per donar compliment a l'ordre de detenció de Puigdemont, va ser aportat en el marc de les diligncies indeterminades 27/2024 referents a la querella de Hazte Oír contra l'expresident de la Generalitat, Pere Aragons; l'exconseller d'Interior, Joan Ignasi Elena; l'excomissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent i l'exdirector de la policia, Pere Ferrer i en les incoades en la 29/2024 de la querella contra Rull.
L'associació manifesta que l'informe de Mossos d'Esquadra rems a l'instructor del 'procés', el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, confirma que els Mossos d'Esquadra "ja valoraven l'existncia d'una operació dirigida a facilitar la volta del fugitiu Puigdemont, una operació que comptaria amb l'ajuda i complicitat del personal del Parlament de Catalunya i amb l'autorització del propi president del Parlament".
En l'informe, els Mossos van reconixer que els agents no van poder accedir a l'interior del Parlament per realitzar una inspecció de l'edifici fins al 8 d'agost perqu els responsables no van facilitar que es poguessin realitzar, la qual cosa Hazte Oír interpreta com "una actuació obstativa" tant per part de Rull com de persones subjectes a les seves ordres que demanen que siguin investigades.
Des de l'associació sostenen que l'informe també fa esment de les imatges que van prendre els drones policials en Arc de Triomf i de les quals es desprn que Puigdemont va fer el recorregut fins a l'escenari "caminant, per envoltat en tot moment d'una multitud de persones que impedeixen que es pugui dur a terme una maniobra d'aproximació per part dels efectius de la Comissaria General d'Informació desplegats a la zona".
Entre ells, l'informe de Mossos d'Esquadra, al que ha tingut accés Europa Press, cita als expresidents de la Generalitat Artur Mas i Joaquim Torra, a l'expresidenta del Parlament Laura Borrs, així com diversos diputats i crrecs electes del partit polític Junts.
VA ACOMPANYAR A PUIGDEMONT
Hazte Oír sosté que un d'ells era Rull, que "mentre escortava al fugitiu ho portava del bra, tot aix amb una clara fi: confeccionar una imatge d'autoritat enfront dels agents amb un evident efecte dissuasiu, a més de dificultar una possible detenció, puix que les forces de seguretat haurien de procedir, prviament a separar-los".
Una vegada que Puigdemont va acabar el seu discurs sobre l'escenari, l'informe recull que polítics i autoritats van comenar a collocar-se en formació, de manera que l'atenció dels policies i dels drons es van centrar en ells, considerant que Puigdemont es trobava aquí.
Hazte Oír acusa Rull de valer-se de la seva autoritat i crrec per distreure als Mossos d'Esquadra, "aparentant que Puigdemont anava amb ell", fent pensar als mitjans de comunicació i als agents que seguia al seu costat mentre est escapava.
EL VOT TELEMTIC
L'associació afegeix un element que no apareix en l'informe de Mossos, assenyalant que des del Parlament es va informar que Puigdemont no havia sollicitat el vot telemtic, "suggerint així que anava a assistir a la sessió parlamentria", i interpreten que l'autorització d'aquesta comunicació per part de la primera autoritat de la institució, Josep Rull, va ser un altre element de distracció.
Fonts de Hazte Oír han traslladat a Europa Press que després d'aquesta ampliació de la querella estan pendents que el fiscal es pronunci sobre aquest tema i de saber si el tribunal l'admet a trmit.
