L'extresorer es va aprofitar de la seva "autoritat" entre 2000 i 2007 per aconseguir adjudicacions a Castella i Lleó per a Correa
MADRID, 26 nov. (EUROPA PRESS) -
El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz sosté que l'extresorer del Partit Popular (PP) Luis Bárcenas va guanyar 1,2 milions d'euros en concepte de comissions per mediar en l'adjudicació de contractes públics i es va apoderar de gairebé 300.000 més que formaven part de la 'caixa B' de la formació.
En la sentència en la qual el magistrat transforma el 'cas Gürtel' en procediment abreujat per a 43 persones, equivalent al processament, el magistrat apunta que, al costat de l'exdiputat del PP Jesús Merino, Bárcenas hauria convingut entre els anys 2000 i 2007 "aprofitar-se de l'autoritat i influència que tenien sobre diferents càrrecs de la formació política a la qual pertanyien, fonamentalment a Castella i Lleó", per obtenir adjudicacions públiques a favor d'"empreses de la confiança" del líder de la xarxa 'Gürtel', Francisco Correa.
A canvi, els dos polítics haurien rebut "gratificacions en efectiu", que en el cas de Bárcenas van ascendir a 1.249.311,07 euros en efectiu i en forma de viatges organitzats per les empreses de la xarxa 'Gürtel' Pasadena Viajes i Gabinete de Viajes. Merino, per part seva, hauria percebut 331.737 euros i el mateix Correa es va fer amb 1.222.420,79 euros.
Així, els dos càrrecs públics haurien intervingut a favor d'empreses del grup mercantil Ros Roca, Teconsa, Sufi, Constructora Hispánica i les societats vinculades a Plácido Vázquez i Enrique Carrasco.
FONS DE LA 'CAIXA B'
El responsable del Jutjat Central d'Instrucció número 5 també sosté que Bárcenas "es va apoderar" de "com a mínim" 299.650,61 euros que "procedirien d'una comptabilitat paral·lela o 'caixa B'" d'aquesta formació política.
Ruz considera "indiciàriament acreditat" que entre els anys 2001 i 2003 el llavors gerent popular, amb el "consentiment" de Lapuerta i "aprofitant-se de la notòria opacitat de la doble estructura" financera creada pel PP, "hauria detret" de la 'caixa B' un mínim de 150.050,61 euros que després va ingressar als seus comptes de Suïssa.
Després d'apuntar que l'estructura de finançament "opaca" del PP es nodria "amb caràcter general de donatius efectuats per persones relacionades amb entitats beneficiàries d'importants adjudicacions públiques", el jutge assenyala que Bárcenas va intentar justificar la sortida d'aquests fons dels comptes de l'organització a partir de "falses entregues a suposats destinataris".
El 2005, "prevalent-se de les mateixes circumstàncies i, especialment, del secret i ocultació de la doble comptabilitat instaurada en la formació política", l'imputat hauria disposat d'altres 149.600 euros que haurien servit per pagar un immoble que, juntament amb la seva dona, Rosalía Iglesias, va adquirir prop de l'estació d'esquí de Vaquèira Beret.
En aquesta ocasió el "possible apoderament" dels fons del PP es va produir amb motiu de la compra d'accions de 'Libertad Digital', que segons apunta Ruz, es va decidir "en el si de la formació política amb la finalitat de col·laborar amb aquesta societat ocultant la identitat del verdader aportant dels fons".
Així, Rosalía Iglesias va comprar 1.360 accions de la companyia per valor de 149.600 euros que després va vendre pel mateix import al treballador del PP i amic íntim de Bárcenas, Francisco Yáñez, mort durant la instrucció. Aquest import mai es va reintegrar al PP tot i que Iglesias va tractar de justificar-lo fiscalment mitjançant la transmissió de diversos elements patrimonials.
OCULTACIÓ DELS FONS
Finalment, el jutge descriu com Bárcenas i la seva dona van crear "un entramat financer" en entitats bancàries suïsses per evadir aquests fons i tractar de donar-los "una aparença lícita" en reflectir-los en les corresponents declaracions tributàries com a "guanys patrimonials derivats d'operacions de compravenda d'obres d'art". "Fins i tot hauria arribat a elaborar documents indiciàriament falsos dirigits a justificar formalment algunes d'aquestes transaccions", apunta el jutge.
L'imputat va ocultar a la Hisenda Pública la resta de les seves rendes fins que el 3 d'octubre del 2012 va presentar una declaració tributària especial en nom de la societat Tesedul consignant parcialment els seus indiciàriament il·lícits fons i pagant per tal concepte 1.098.804 euros.
A principi de l'any 2009, després de conèixer que estava sent investigat en aquest procediment, Bárcenas va comptar amb l'ajuda de l'extresorer d'Aliança Popular (AP) Ángel Sanchís Perales; el seu fill, Ángel Sanchís Herrero; i el seu apoderat a Suïssa, Iván Yáñez; per intentar evadir aquests fons.
Així, va desplegar "una complexa operativa d'ocultació dels fons que tenia dipositats a Suïssa per tal d'impedir el seu descobriment i confiscació i de desvincular-los del seu origen i titularitat així com de poder fer-los aflorar després sota una cobertura aparentment legal".
