MADRID, 25 ago. (EUROPA PRESS) -
El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz pretén revisar les contradiccions entre l'extresorer d'Aliança Popular (PP) Àngel Sanchís, imputat al 'cas Gürtel', i el Dresdner Bank a càrrec de la visita que l'exdirigent va fer a Ginebra (Suïssa) el febrer i el març del 2009 en nom del seu amic i antic responsable de les finances populars Luis Bárcenas.
Amb aquesta intenció el magistrat ha ampliat la comissió rogatòria cursada a Suïssa, la número 37 de les actuacions, a fi d'interrogar Àgata Stimoli, la gestora de Bárcenas al Dresdner Bank, on va arribar a acumular uns fons de 22 milions d'euros el 2007, i als treballadors bancaris que van atendre Sanchís.
Mitjançant la pràctica d'aquestes noves diligències el jutge instructor pretén aclarir les visites que Sanchís va fer el febrer i març del 2009 a la seu del banc, que sospita que van tenir l'objectiu d'ajudar-lo a blanquejar tres milions d'euros.
L'extresorer d'AP, tot i això, justifica la seva actuació com la recepció d'un suposat préstec que li va concedir Bárcenas.
Ruz requereix ara al Dresdner Bank que faciliti les dades, la identitat i el càrrec de les persones que van rebre i van informar l'extresorer d'AP en les reunions celebrades el 20 de febrer i el 10 de març del 2009 per procedir a la seva posterior citació com a testimonis.
En aquest marc, interessa l'interrogatori d'Àgata Stimoli per ser una de les empleades que va informar Sanchís a la reunió de febrer del 2009.
INVERSIONS CONJUNTES, SEGONS EL BANC
Quan es va fer públic a Espanya el contingut de la comissió rogatòria suïssa i es va saber que l'extresorer d'AP havia anat a Ginebra per veure el compte de Bárcenas, Sanchís va afirmar en declaracions a diversos mitjans de comunicació que únicament va comprovar l'estat del compte i que la seva visita no tenia res a veure amb la seva empresa La Moral, dedicada a la producció de llimones a l'Argentina.
Tot i això, les notes de control intern dels treballadors del Dresdner Bank posaven de manifest que el 20 de febrer del 2009 Sanchís els va comunicar que Bárcenas havia decidit "invertir en béns immobiliaris i també en les empreses de producció a l'Argentina (producció de llimones amb una distribució industrial gran) i el Brasil (producció de fustes precioses)" que, segons assenyalava un dels apunts, pertanyen a Sanchís.
En una d'aquestes notes es feia constar que durant l'entrevista amb els gestors Sanchís va trucar a Bárcenas i aquest li va confirmar per telèfon el que estava dient el seu amic.
L'extresorer d'AP també va preguntar al banc suís "quines serien les modalitats de procedir a la liquidació total o parcial de la cartera i els fons de retirada", ja fos en efectiu o mitjançant transferència bancària.
De la mateixa manera, la documentació del Dresdner Bank revela que l'amic de Bárcenas va anunciar que aquest tenia la intenció de "liquidar part o la totalitat de la seva cartera" i que donaria instruccions per a la transferència posterior dels fons.
Segons un informe de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) que obra a la causa, tots aquests moviments van començar arran de les detencions que es van produir en el marc de l'operació 'Gürtel'.
A partir de llavors, segons els investigadors, les entitats bancàries on l'extresorer tenia dipositats els comptes de la Fundació Sinequanon van començar a fer notes de "control intern" en relació amb la implicació del que ells anomenaven 'el client', referint-se a Bárcenas, en un cas de corrupció a Espanya.
ESTUDI EN PROFUNDITAT SOBRE BÁRCENAS
Després de la visita de Sanchís, el Dresdner Bank va decidir fer un estudi "més profund" del client i revisar els seus "comptes off/shore", és a dir, en paradisos fiscals.
En una nota interna del 4 de març del 2009 es feia constar que la persona amb la qual treballava Bárcenas, Àgata Stimoli, troba a la premsa espanyola diversos articles sobre la "implicació del client en un cas de corrupció en el PP a Espanya on el client és actualment tresorer".
L'esmentada nota apuntava que el sumari era instruït pel jutge Baltasar Garzón, que és "molt conegut a Espanya per ser dur amb els casos de corrupció".
Segons l'informe de l'UDEF, després d'aquestes visites Bárcenas va intentar ocultar els seus fons, va nomenar com apoderat a Iván Yáñez i va ordenar la sortida de 3,5 milions d'euros amb destinació a les empreses Brixco i Lidmel, amb comptes als Estats Units, i la resta dels fons a la societat Tesedul.
