El jutge intentarà verificar si Sanchís va ajudar a l'extresorer a blanquejar tres milions d'euros que aquest justifica com un préstec
MADRID, 29 set. (EUROPA PRESS) -
El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz es desplaçarà dimecres vinent a Berna Suïssa per interrogar a Àgata Stimolli, la gestora de l'extresorer del Partit Popular (PP) Luis Bárcenas al Dresdner Bank, on l'antic responsable de les finances de la formació va arribar a acumular 22 milions d'euros el 2007, han informat a Europa Press fonts jurídiques.
L'instructor del 'cas Gürtel' es desplaçarà a la capital suïssa presidint una comissió judicial de la qual formaran part la representació de la Fiscalia de la causa, l'acusació popular que exerceix el PSOE i les defenses de Bárcenas, l'extresorer d'Alianza Popular (AP) Àngel Sanchís i el presumpte testaferro Iván Yáñez.
Sobre aquesta qüestió, Bárcenas va remetre aquest mes de setembre una carta al seu representant legal a Suïssa, Jean Marc Carnicé, demanant-li que presti "tota la seva col·laboració" a la petició de cooperació jurisdiccional internacional, segons va revelar en un escrit el seu advocat a Espanya, Javier Gómez de Liaño.
CONTRADICCIONS ENTRE EL BANC I SANCHÍS
Durant l'interrogatori, el jutge instructor pretén revisar les contradiccions que existeixen entre Sanchís i el Dresdner Bank a càrrec de la visita que l'exdirigent popular va fer a Ginebra (Suïssa) el 20 de febrer i el 10 de març del 2009. Els investigadors sospiten que van tenir l'objectiu de blanquejar tres milions d'euros que pertanyien a Bárcenas mentre que l'extresorer d'AP justifica la seva actuació com la recepció d'un suposat préstec que li va fer el seu amic.
Quan es va fer públic a Espanya el contingut de la comissió rogatòria suïssa i es va saber que l'extresorer d'AP havia anat a Ginebra per veure el compte de Bárcenas, Sanchís va afirmar en declaracions a diversos mitjans de comunicació que únicament va comprovar l'estat del compte i que la seva visita no tenia res a veure amb la seva empresa La Moraleja, dedicada a la producció de llimones a l'argentina.
Tot i això, les notes de control intern dels treballadors del Dresdner Bank posaven de manifest que el 20 de febrer del 2009 Sanchís els va comunicar que Bárcenas havia decidit "invertir en béns immobiliaris i també en les empreses de producció a l'argentina (producció de llimones amb una distribució industrial gran) i el Brasil (producció de fustes precioses)". "Empreses que pertanyen al seu amic Ángel Sanchís", assenyalava un dels apunts.
En una d'aquestes notes es feia constar que durant l'entrevista amb els gestors Sanchís va trucar a Bárcenas i aquest va confirmar per telèfon el que estava dient el seu amic. L'extresorer d'AP també va preguntar en el banc suís "quins serien les modalitats per procedir a la liquidació total o parcial de la cartera i els fons de retir", ja fos "en efectiu o mitjançant transferència bancària".
D'igual manera, la documentació del Dresdner Bank revela que l'amic de Bárcenas va anunciar que aquest tenia la intenció de "liquidar part o la totalitat de la seva cartera" i que donaria instruccions per a la transferència posterior dels fons. Segons un informe de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) que obra en la causa, tots aquests moviments van començar arran de les detencions que es van produir dins del marc de l'operació 'Gurtel'.
Segons la UDEF, després d'aquestes visites Bárcenas va intentar ocultar els seus fons, va nomenar com apoderat a Iván Yáñez i va ordenar la sortida de 3,5 milions d'euros amb destinació a les empreses Brixco i Lidmel, amb comptes als Estats Units, i la resta dels fons a la societat Tesedul.
DOCUMENTACIÓ PENDENT
A més, el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 va demanar l'agost al Dresdner Bank que facilités "les dades, la identitat i el càrrec de les persones que van rebre i van informar" a Sanchís per tal de procedir a la seva posterior citació com a testimonis.
De la mateixa manera, va sol·licitar un informe a 'l'Oficina de Comunicació en Matèria de Rentat de Diners'(MROS) de l'Organisme Supervisor Suís perquè detallés si al 2009, el Dresdner Bank va comunicar alguna transacció sospitosa de blanqueig de capitals feta per la Fundació Sinequanon, vinculada a Bárcenas, i si existia alguna "prohibició o limitació" perquè un compte d'aquesta societat transferís diners al compte que Brixco tenia obert al HSBC Bank de Nova York. Aquesta empresa comercialitzava cítrics de La Moraleja i hauria rebut fons procedents dels comptes suïssos de Bárcenas.
