MADRID, 19 oct. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat, Luis de Guindos, ha advertit aquest dijous que el canvi de domicili social de 800 empreses a Catalunya és només un "aperitiu" si s'arribés a concretar una hipotètica independència, que seria "terrorífica" i un "suïcidi econòmic", i ha negat que hi hagi "cap tipus de pressió" per a la sortida d'empreses.
Així ho ha assenyalat durant la seva intervenció al Ple del Congrés per defensar el decret llei que estableix un nou marc per agilitar el canvi de seus socials de les empreses en territori nacional, davant el desafiament independentista a Catalunya.
"El canvi de domicili social de les 800 empreses és només un aperitiu si la independència s'arriba a concretar, cosa que aquest Govern no deixarà que succeeixi", ha remarcat De Guindos, qui ha insistit que "no hi ha societat que prosperi sense un marc jurídic estable" i ha culpat les polítiques "irresponsables" de la Generalitat de la situació actual a Catalunya.
De Guindos ha assegurat que entén que la sortida d'empreses de Catalunya "cogui en determinats ambients", però ha insistit que "els que generen riquesa i ocupació posen de manifest les polítiques embogides i fora de la realitat" de la Generalitat.
En aquest sentit, ha advertit que si s'arriba a produir la independència de Catalunya, el territori quedaria fora de tots els tractats de la UE i prop del 70% dels seus productes quedaria subjecte a aranzels i restriccions administratives a nivell comercial, la qual cosa produiria una "brutal" pèrdua de competitivitat.
Així mateix, es quedaria fora de l'euro i dels seus òrgans econòmics, al qual se sumaria que tots els actius catalans no serien elegibles com a garantia per a finestres de liquiditat i la restricció crediticia dels anys de crisis serien "un acudit amb el que podria passar". Al seu torn, la hipotètica 'pesseta catalana' desplaçaria l'euro i hi hauria una devaluació de la divisa i dels estalvis dels catalans que "correrien a intentar protegir els seus estalvis en euros".
A nivell pressupostari, la recessió originaria problemes comercials, financers i la capacitat recaptatòria es veuria per tant minvada, per la qual cosa "no es podria fer front ni a l'Educació, ni a la Sanitat ni als principis bàsics de l'Estat del Benestar", ha advertit.
Per això, creu que s'arribaria a una monetización del dèficit, a la generació d'inflació i a la falta d'accés al mercat de capitals, de manera que la seva ràtio de deute públic PIB estaria "absolutament inflat" i portaria al "empobriment" de la societat catalana.
"El Govern espanyol no consentirà que això passi. L'impacte seria per a la resta de l'economia espanyola, però molt especialment es produiria en el conjunt de la societat catalana com estem veient", ha alertat, arribant a reclamar que la Generalitat acabi amb la "tortura" que suposa el desafiament independentista.
NEGA PRESSIONS
Atès que les finestres de liquiditat del BCE quedarien "immediatament avortades" per a les empreses amb domicili a Catalunya, De Guindos ha indicat que els grans bancs catalans (CaixaBank i Sabadell) s'han anat "immediatament", a causa que "no tenien alternativa" perquè "no poden viure sense accés a un Banc Central en euro", i ha descartat "teories conspiratorias".
El ministre ha negat que hi hagi hagut "cap tipus de pressió". "No he trucat absolutament a ningú, estic convençut que no ha trucat absolutament ningú", ha asseverat en resposta a les crítiques realitzades des d'Units Podem, PDeCAT o ERC, als quals ha demanat que no generin "dubtes i incerteses". "A mi em fa mal que marxin 800 empreses. Aquest èxode d'empreses posa de manifest les contradiccions de les polítiques de la Generalitat", ha assegurat.
En aquest sentit, ha preguntat als diputats que han tret a relluir les presumptes pressions si el Govern central també hauria fet trucades com perquè les reserves turístiques hagin caigut al voltant d'un 20%, les vendes de cotxe entre un 20% i un 25% o les vendes de grans magatzems entre un 15% i un 20%, o que els clients retiressin dipòsits.
PSOE I CIUDADANOS DONEN SUPORT AL DECRET
El portaveu socialista Julián López Milla ha donat suport al decret davant l'augment d'incertesa i el risc sobre l'activitat econòmica, que acabarà produint "pèrdua d'ocupació", i ha advertit que als canvis domiciliaris li podrien seguir trasllats de mitjans operatius. López Milla ha recordat que al Québec només roman un dels vuit bancs que van marxar davant el desafiament independentista al Canadà.
Així mateix, el diputat de Ciudadanos, Toni Roldán, ha mostrat el seu suport al decret, perquè l'"única" manera de defensar els estalviadors és garantir la seguretat jurídica i que hi hagi estabilitat econòmica, al mateix temps que ha recordat que Madrid ha aportat el doble a les arques públiques que Catalunya.
En aquesta línia, la diputada 'popular' Teresa Palmer ha insistit que el decret respon a una demanda d'amplis sectors empresarials, mentre que el diputat d'UPN, Carlos Casimiro, ha lamentat l'"angoixa innecessària" a les empreses com a conseqüència de la "deriva política" a Catalunya i ha demanat que es perjudiqui els interessos generals.
PODEM I NACIONALISTES DENUNCIEN "PRESSIONS"
Per contra, el portaveu d'Units Podem-En Comú Podem-En Marea, Alberto Garzón, ha criticat el decret perquè "retrocedeix" en els drets de representació en les empreses en atorgar un poder més gram a les administradors sobre els socis i accionistes majoritaris i es deu a un procés de "propaganda política". "El Govern ha despenjat telèfons per demanar a subjectes empresarials que els ajudin a contribuir en un clima que pot ser utilitzat com a arma propagandística", ha afirmat.
També Josep Vendrell d'Units Podem ha rebutjat el decret per ser "un pas més en la suma de despropòsits" del Govern central respecte a Catalunya i ha opinat que el PP hauria de "fer fora" el sotssecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, i el president del PP a Catalunya, Xavier Albiol, per "piròmans" a nivell polític.
El diputat del PDeCAT al Congrés, Ferran Bel, ha assenyalat que amb el decret es dóna "màxima credibilitat" a la independència i ha defensat que els canvis de domicili social no ho són d'activitat ni d'empresa, sinó que costen 80 euros i són "d'aquí cap allà i demà d'allà per aquí".
Bel ha recordat que hi ha 260.000 empreses a Catalunya que no han canviat el seu domicili social, així com el diputat d'ERC Joan Capdevila, que ha denunciat les "trucades pròpies d'altres temps" perquè s'escometin els canvis de seu social i ha assegurat "passi el que passi la seguretat jurídica està garantida" a Catalunya, alhora que ha acusat Guindos d'introduir el decret "en nom dels senyors de l'Ibex-35".
Del seu costat, la diputada de PNB, Idoia Sagastizabal, ha assenyalat que l'impacte fiscal dels canvis socials és "mínim" perquè els principals impostos són de caràcter estatal i que no genera ingressos en la nova comunitat on es localitzin les empreses. El decret "contribueix a la fugida d'empreses i genera una situació d'alarma social", ha apuntat.
Al seu torn, el diputat d'EH Bildu, Oskar Matute, ha denunciat la "bogeria repressiva al poble català" i ha mostrat la seva "solidaritat", alhora que ha acusat l'Executiu de "infondre pànic infundat i treure rèdit polític amenaçant". També ha denunciat les "amenaces" perquè les empreses abandonin la seva seu social.
