Alemanya, França, Itàlia i Espanya intenten acostar postures amb l'Eurocambra sobre el mecanisme únic de liquidació
BRUSSEL·LES, 10 març (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha participat aquest matí a una reunió amb els grans països de l'eurozona prèvia a l'Eurogrup --que no havia estat prèviament anunciada-- amb l'objectiu de tractar de desbloquejar el mecanisme únic de liquidació de bancs en crisi, segon pilar de la unió bancària, i facilitar l'acord amb l'Eurocambra.
A la reunió hi eren presents també el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble; el francès, Pierre Moscovici, i el nou ministre italià, Pierre Carlo Padoan. A més, hi han participat el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem; el ministre de Finances grec, Giannis Stournaras, el país del qual ocupa la presidència de torn de la UE, i el comissari de Serveis Financers, Michel Barnier, segons han informat fonts europees.
La trobada té un format semblant a la que es va fer al desembre a Berlín, organitzada pel ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, i en què Alemanya, França, Itàlia, Espanya i Holanda van forjar el compromís final que després va ser ratificat per l'Ecofin. Del que es tracta ara és de flexibilitzar aquest pacte per acomodar les demandes de l'Eurocambra. El termini per aconseguir abans del final de la legislatura acaba el proper dimecres i sense acord la unió bancària s'endarrerirà com a mínim fins al 2015.
"Treballarem durant tota la jornada sobre els temes que ens ocupen, com avançar en la taxa a les transaccions financeres i com finalitzar la unió bancària, i en particular el mecanisme de resolució únic, i espero que aconseguim progressos avui i demà", ha dit Moscovici quan ha arribat a aquesta reunió discreta.
En particular, els ministres d'Economia de l'eurozona tenen previst escurçar aquest dilluns, per sota de 10 anys, el termini de creació del nou fons comú de 55.000 milions d'euros per liquidar bancs en crisi. I això perquè els parlamentaris rebutgen, entre d'altres coses, el període transitori de 10 anys que ha imposat Alemanya per mutualizar el fons de liquidació --durant el qual aquest estarà format per compartiments nacionals, de manera que cada país pagarà pels seus bancs-- i denuncien que no hi haurà diners suficients.
"Hi ha consens entre els Estats membre per accelerar el termini de 10 anys", assegura un diplomàtic europeu. Però encara no hi ha acord sobre l'alternativa. Una "molt àmplia majoria" de països, entre els quals hi ha Espanya, dóna suport a la solució proposada pel president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, que consisteix a dissociar el termini de mutualització del fons, que es reduiria de 10 a 5 anys, del termini per reomplir-lo i arribar als 55.000 milions d'euros, que es mantindria en 10 anys per no imposar una càrrega extra a les entitats.
Però Alemanya només accepta escurçar els terminis de mutualització si al mateix temps s'acceleren les aportacions dels bancs al fons. La solució de compromís podria ser la que ha proposat Barnier, que consisteix a fixar en set anys el termini tant per a mutualtizar completament el fons com per arribar al nivell de 55.000 milions d'euros.
La contrapartida que va suggerir Barnier és que el ritme de mutualització no sigui lineal, sinó molt més ràpid al principi. Aquesta alternativa s'acostaria a més a les propostes de l'Eurocambra, que exigeix un mínim d'una mutualització del 50% ja des dels primers anys.
L'altra concessió que estan disposats a fer els ministres d'Economia al Parlament per augmentar la potència del fons de liquidació i garantir que en cap moment es quedi sense diners consisteix a dotar-lo d'una capacitat d'endeutament, de manera que pugui captar diners als mercats, qüestió sobre la qual ja hi ha consens a l'Eurogrup.
En canvi, segueix sense estar clar si el fons podrà tenir avals públics per endeutar-se i aconseguir així més diners extra. El comissari de Serveis Financers ha suggerit que en un primer moment les garanties siguin nacionals i que es vagin mutualitzant progressivament.
Sobre aquestes dues qüestions s'espera ja un acord provisional després de la reunió d'aquest dilluns, en què també participaran els negociadors de l'Eurocambra.
El que sí que és clar és que Berlín es manté inflexible en el seu veto que el fons de liquidació pugui accedir a una línia de crèdit del mecanisme europeu d'estabilitat (MEDE), el fons de rescat públic. Aquesta era l'altra solució suggerida per Draghi per assegurar que sempre hi haurà diners. El seu ministre de Finances al·lega que la solució no pot ser traslladar la factura de la fallida d'un banc d'un país a un altre.
