Publicat 21/12/2014 11:36

Guindos informarà al Congrés sobre els projectes proposats per finançar-se amb el 'Pla Juncker'

Luis de Guindos
EUROPA PRESS

MADRID, 21 des. (EUROPA PRESS) -

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, compareixerà al Congrés dels Diputats aquest dilluns, 22 de desembre, a partir de migdia per informar sobre els projectes que el Govern d'Espanya ha proposat que quedin inclosos al 'Pla Juncker', que preveu la mobilització de fins a 315.000 milions d'euros per a inversions en tota la UE.

La intervenció es produirà a petició del propi ministre, que compareixerà davant de la Comissió parlamentària d'Economia a penes deu dies després que presentés públicament un primer llistat provisional de projectes que podrien aspirar a aconseguir finançament d'aquest pla, per valor de 53.000 milions d'euros.

Projectes que no han estat detallats, no per "secretisme" sinó per "prudència", per tal de "no generar expectatives que en un percentatge molt elevat no es veuran complertes", segons va assenyalar De Guindos, que desvincula aquesta decisió de la proximitat de les eleccions autonòmiques.

PROJECTES VIABLES I RENDIBLES

En qualsevol cas, l'executiu recorda que l'elecció de projectes no es basarà en quotes nacionals sinó que tinguin "rendibilitat" i "generin una capacitat de creixement potencial de l'economia europea". Per a això, es realitzaran diverses seleccions de les propostes presentades.

De moment, gairebé la meitat dels projectes remesos per Espanya (per valor de 25.133 milions d'euros) corresponen a l'àmbit de l'energia, particularment vinculats a les interconnexions, tant en el sector del gas com el de l'electricitat (14.449 milions), i a la millora de l'eficiència (10.683 milions).

En aquest sentit, el president del Govern, Mariano Rajoy, ha assegurat que Espanya, França i Portugal presentaran el març projectes conjunts d'interconnexions energètiques per obtenir finançament del pla, tal com han acordat els tres països a una reunió tripartida mantinguda en el marc del Consell Europeu que s'està celebrant aquesta setmana.

A continuació se situen els projectes d'R+D i economia digital (per als que se sol·licita un finançament d'11.181 milions), seguits dels de transports (6.115 milions), medi ambient (5.351 milions), infraestructura social (5.163 milions) i agricultura (27 milions).

En total, els estats membre han identificat 2.000 projectes a tot Europa amb unes necessitats d'inversió d'1,3 bilions d'euros. D'ells, en els pròxims tres anys podrien posar-se en marxa projectes per valor de 500.000 milions d'euros. Moltes d'aquestes iniciatives estan paralitzades a causa de barreres financeres, reguladores o d'un altre tipus.

FONS DE FINANÇAMENT

Per finançar les iniciatives que finalment resultin elegides, es crearà un nou Fons Europeu per a les Inversions Estratègiques, que comptarà únicament amb 21.000 milions d'euros de fons públics comunitaris --no de diners nou, sinó ja pressupostat-- i amb el qual es pretén mobilitzar fins a 315.000 milions d'euros.

Així, la Comissió ha demanat als estats membre que aportin capital per augmentar la potència d'aquest Fons i generar més inversions, al que Espanya està "predisposada" tot i que primer vol saber més detalls sobre les condicions financeres, el tractament d'aquestes aportacions en el marc del procediment de dèficit excessiu, els avantatges que comportaria fer aportacions en termes de capital i els projectes d'inversió seleccionats.

Es dóna la circumstància, que el mateix dia 22 de desembre està prevista també una reunió entre el president del Govern, Mariano Rajoy, i la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, per fixar conjuntament les prioritats andaluses davant del 'Pla Juncker'.

INFORME SOBRE BANKIA

Tot i que la compareixença versarà sobre el nou escenari d'inversions a l'àmbit europeu, els partits de l'oposició no deixaran passar l'ocasió d'interpel·lar al ministre De Guindos respecte a l'informe que els perits del Banc d'Espanya que col·laboren amb el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu van fer públic la setmana passada.

En l'esmentat document s'acusa els gestors de l'entitat en el moment de la seva sortida a Borsa d'haver amagat informació rellevant per a l'operació i s'assenyala que tant els comptes anuals de 2011, realitzats sota la presidència de Rodrigo Rato, com la revisió que va efectuar l'equip d'Ignacio Goirigolzarri no reflectien la imatge fidel del banc.

Sobre aquesta qüestió, el titular d'Economia ha afirmat que la sortida a Borsa el juliol de 2011 va ser una "decisió política" definida com "una qüestió d'Estat" i en què el Govern socialista "va forçar voluntats i va fer que els supervisors miressin per a una altra banda". "Per molt que la direcció de Bankia hagués insistit a sortir a Borsa, l'operació mai s'hagués produït sense el vistiplau del Banc d'Espanya i la CNMV", ha insistit.

Una setmana més tard, i en resposta a una pregunta del PSOE durant la sessió de control al Govern en el Ple de la Cambra Baixa, el ministre ha insistit que el Banc d'Espanya va donar el vistiplau i es va congratular per la sortida a Borsa de Bankia, i ha subratllat que els primers que van posar en dubte el paper del supervisor en l'operació van ser els seus perits en el citat informe.

Aquesta compareixença de De Guindos serà la tretzena de la legislatura davant de la Comissió d'Economia, a la qual el ministre acudeix aproximadament una vegada al trimestre per informar sobre la marxa de l'economia i l'evolució del sistema bancari després de la reestructuració i el rescat d'algunes entitats. L'última vegada que va passar per aquest òrgan de la Cambra Baixa va ser el 27 d'octubre, quan va explicar els resultats dels test d'estrès realitzats pel banc Central Europeu (BCE) a les entitats bancàries espanyoles.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés