Es mostra convençut que la legislatura tancarà amb més ocupació, més afiliació i menys atur que l'anterior
MADRID, 10 des. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, creu que el producte interior brut (PIB) creixerà previsiblement entorn del 0,9% en el quart trimestre de l'exercici, una dècima més que en el trimestre anterior, fet que permetrà al Govern espanyol complir les seves projeccions de creixement el 2015 (3,3%), i farà que l'economia espanyola entri el 2016 "en acceleració".
De Guindos fonamenta la seva previsió que el quart trimestre serà millor que el tercer pel que fa a l'economia espanyola en l'evolució dels indicadors avançats, com el PMI de manufactures i serveis, que s'ha accelerat a l'octubre i al novembre; en les favorables dades d'ocupació, en el dinamisme del comerç minorista, a l'índex de producció industrial o les dades de facturació de les grans empreses, entre d'altres.
En una entrevista amb Europa Press i altres agències de notícies espanyoles, el titular d'Economia ha posat l'atenció en la inèrcia del PIB i la importància d'entrar el 2016 amb una acceleració del creixement, fet que pot marcar un perfil ascendent per al pròxim exercici. En aquest sentit, ha assenyalat que si el creixement mitjà trimestral del 2016 arriba al 0,7%, el PIB creixerà ja al 3%.
"Serien dos anys creixent entorn del 3% amb un creixement econòmic sense bombolla de crèdit ni immobiliària", ha ressaltat De Guindos, qui ha destacat que s'hauria de remuntar al segle anterior per trobar un creixement "tan equilibrat".
La clau de la recuperació està, segons De Guindos, el retorn del flux de crèdit. Mentre el nou crèdit a llars i pimes queia un 25,6% a finals del 2011, ara creix gairebé un 18%.
Segons la seva opinió, el fet que aquesta tendència no sigui percebuda tan clarament pels analistes té a veure amb el factor polític. "Si les eleccions generals no fossin el 2015, els analistes revisarien a l'alça el creixement d'Espanya el 2016", ha assegurat.
Entre les fortaleses que exhibeix Espanya al terme de la legislatura, De Guindos ha citat que és el país dels grans de l'eurozona que més creix, amb un superàvit de la balança de pagaments que acabarà l'any al 2%, que el consum creix a un ritme del 3,5%, la inversió en béns d'equip al 10,6%, que la construcció ja té una evolució positiva que ronda el 5,5%, que les exportacions repunten el 5,6% i que l'augment de la renda de les famílies ronda el 4% en termes nominals amb una inflació negativa, i, alhora, que l'indicador de sentiment econòmic està en màxims històrics.
Pel que fa a les febleses, De Guindos reconeix que la taxa d'atur continua encara en "nivells inacceptables" del 21% i, fins i tot, sent conscient que el mercat laboral segueix representant un dels principals desafiaments de l'economia, creu que al tancament de la legislatura hi haurà més ocupació (entre 20.000 i 30.000 llocs de treball més en termes d'EPA), més afiliació i menys atur que a l'anterior.
BAIXA EL LLINDAR PER CREAR OCUPACIÓ
Un dels factors que han possibilitat aquest canvi de tendència ha estat, segons la seva opinió, la reforma laboral, que permet crear ocupació a partir d'un creixement del PIB del 0,7%.
Segons la seva opinió, el repte amb vista als pròxims anys consisteix a la recuperació i fomentar la contractació indefinida davant de la temporal. Sobre aquesta qüestió, ha negat que s'hagi anat cap a una precarització dels contractes laborals, i ha valorat el fort creixement de la contractació a temps complet, com posa de manifest que el nombre d'hores treballades a Espanya creix per sobre del que augmenta l'ocupació, que creix al 3,1%. La taxa de temporalitat ha passat de representar el 29,1% dels assalariats el 2008 al 25%.
Respecte a l'elevat endeutament de l'economia espanyola, ha advertit que Espanya ha de renovar el 2016 uns 400.000 milions de deute públic i privada, i ha xifrat en 3.000 milions els interessos del deute que s'ha estalviat el Tresor públic espanyol el 2015.
El deute privat va passar de representar el 217,5% del PIB el 2010 al 178,6% aquest any, mentre que la pública, que estava el 2008 per sota del 40% del PIB, supera ara el 98%, si bé ha pronosticat que l'any vinent començarà a caure.
AUGMENTAR LA MIDA DE LA PIME
S'ha mostrat convençut que Espanya complirà l'objectiu de dèficit marcat per la Comissió Europea (4,2% aquest any i 2,8% el 2016) i ha valorat l'esforç fiscal de reducció del dèficit en 5 punts en la legislatura (4,5 punts segons les estimacions de Brussel·les) amb un creixement del PIB d'1,5 punts acumulat en els últims quatre anys. "Qui digui que Espanya no ha fet un ajust fiscal important, menteix", ha asseverat.
Entre les reformes pendents, ha destacat també la necessitat d'augmentar la mida de la pime espanyola. "Aquest és un canvi estructural que està pendent", ha reconegut, i ha explicat que té a veure amb la unitat de mercat i amb l'embolic de normes de diferent índole, com fiscals o de governança corporativa. "És molt difícil que tinguis una pime de mida suficient si únicament opera en una comunitat autònoma", ha assenyalat.
BALANÇ DE LA LEGISLATURA
Al llarg de la legislatura, el Ministeri d'Economia i Competitivitat ha aprovat 29 normes amb rang de llei i cinc reals decrets, entre els quals destaca especialment el Reial decret de febrer del 2012 sobre el sanejament del sector financer, que va suposar una injecció de capital al sector bancari de 42.000 milions d'euros, i la transposició de directives europees sobre l'Autoritat Bancària Europea o l'Autoritat Europea d'Assegurances i Pensions.
El juliol del 2012, Economia va aprovar, alhora, el Reial decret pel qual es va crear el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), així com la llei del 30 d'octubre sobre el sanejament i venda dels actius immobiliaris del sector financer i, un mes després, es va aprovar la llei de reestructuració i resolució d'entitats de crèdit, per la qual cosa es va crear la Sareb, coneguda com a 'banc dolent'.
En matèria de protecció a deutors i estalviadors, el Ministeri va aprovar el 2012 el Reial decret de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, que preveia la dació en pagament per a determinats suposats, així com el Reial decret d'institucions d'inversió col·lectiva, que reforça la protecció de l'inversor.
