MADRID, 25 oct. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat, Luis de Guindos, ha advertit aquest dimecres en el Ple del Congrés que, en cas d'independitzar-se, Catalunya "seria molt menys autònoma i tindria molta menys sobirania des del punt de vista econòmic que com a part d'Espanya, de la Unió Europea i de la Zona Euro".
Així, durant la seva única intervenció durant la sessió de control al Govern espanyol celebrada aquest dimecres en la Cambra baixa, davant la pregunta de la diputada del PSC Meritxel Batet, el ministre ha assenyalat que la independència catalana "suposaria estripar una de les comunitats més integrades en els fluxos de comerç, financers, i de capitals mundials".
Així, ha alertat que, en quedar fora de tots els tractats internacionals, el 70% del PIB català estaria sotmès a aranzels, els seus bancs quedarien fora de la cobertura del Banc Central Europeu, i que la contracció de crèdit seria "important".
Així mateix, en quedar fora de la zona euro, la República catalana hauria de crear una nova moneda, que, segons les previsions del ministre, sofriria una depreciació, generant per tant un procés inflacionista. Segons De Guindos, l'efecte de l'economia a una hipotètica independència passarien per una caiguda del PIB d'entre el 25% i el 30% i una taxa d'atur que "es doblaria".
Per contra, el ministre ha destacat que durant tot el procés de recuperació de l'economia, Catalunya ha crescut per sobre de la mitjana del país, per la qual cosa ha expressat el seu desig de "tornar a la legalitat i a aquestes polítiques que d'alguna manera han permès aquesta recuperació", i que la propera Enquesta de Població Activa (EPA), que es publica aquest dijous, "torni a posar de manifest que Catalunya anava en aquest rumb".
"LLEI SENSE DIÀLEG" I "POLÍTICA SENSE LLEI"
El ministre feia aquestes valoracions després de la pregunta de la coordinadora dels diputats i senadors del PSC, que havia preguntat pels efectes econòmics de la situació política a Catalunya, que ha atribuït a "la conjunció d'un Govern d'Espanya que ha practicat llei sense diàleg i sense política, i un Govern de la Generalitat que ha pretès fer política sense llei, ignorant els efectes econòmics que això podia comportar".
Així, ha lamentat "el desastre" provocat, enumerant la marxa de "la gran part de les grans empreses catalanes", de 1.300 pimes, de l'"enfonsament del sector turístic", la volatilitat dels mercats financers, el "sofriment de les borses" i la paralització de les inversions.
En aquest sentit, ha demanat al ministre que a cada declaració i decisió que prengui "projecti" seguretat jurídica, estabilitat econòmica i bona convivència entre catalans i espanyols, exigint-li "accions concretes per comprometre's al manteniment de les condicions de vida i del benestar dels catalans, al manteniment i creació de llocs de treball, i a la recuperació de la reputació de Barcelona i de Catalunya".
A continuació, Batet s'ha llançat a parlar en català, dirigint-se a la zona de l'hemicicle on se situen els diputats del PDeCAT i Esquerra Republicana, per recordar al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no present en la Cambra, que "està a les seves mans frenar aquest desastre".
PASTOR DEMANA PARLAR EN LA LLENGUA COMUNA
Batet ha continuat parlant en català fins que, enmig de la seva intervenció, la presidenta del Congrés, Ana Pastor, l'ha interromput per demanar-li que parli "en la llengua en la qual ens entenem tots els espanyols", ja que es dirigia al Govern espanyol, a un ministre i a diputats de diferents circumscripcions.
Malgrat tot, la parlamentària socialista ha conclòs en català reclamant a Puigdemont "que convoqui eleccions i retorni a tota la societat catalana els seus drets i les seves llibertats, i la dignitat de viure en democràcia". "Encara que, com sap, jo fomento l'ús de totes les llengües cooficials", ha postil·lat.
