Actualitzat 04/03/2016 17:44

Guàrdies Civils diuen que per ordre de González es va demanar espiar Gallardón i Cifuentes

El ex presidente de la Comunidad de Madrid, Ignacio González
EUROPA PRESS

Han explicat que Sergio Gamón els va citar al despatx i els va dir que el llavors vicepresident tenia "especial interès" en aquests objectius

   MADRID, 4 Març (EUROPA PRESS) -

   Els guàrdies civils José Oreja i Antonio Coronado, exassessors de la Direcció General de Seguretat de la Comunitat i imputats en el cas de presumpte espionatge a polítics de la regió, han assegurat aquest divendres que el 2008 l'exdirector regional de Seguretat Sergio Gamón els va demanar, per ordre del llavors vicepresident primer Ignacio González, que espiessin i fessin seguiments a diversos polítics i càrrecs públics.

   Així, a més dels coneguts exvicealcalde de Madrid Manuel Cobo, i l'exvicepresident segon Alfredo Prada, també van enviar a espiar la llavors vicepresidenta de l'Assemblea de Madrid, Cristina Cifuentes, el president delegat de l'Arpegio i els primers edils de Madrid, Getafe i Fuenlabrada, Alberto Ruiz-Gallardón, Pedro Castro i Manuel Robles, respectivament.

   "El 2008 Gamón ens cita al despatx al carrer Gobelas i en aquesta reunió hi participa ell i també el sotsdirector, Miguel Castaño, els tres assessors de la Policia i els tres de la Guàrdia Civil i ens diu que per especial interès de González havien de fer uns objectius, com Prada, Gallardón, Cifuentes, Cobo, Cabezas, Núñez i el president d'Arpegio. Nosaltres ens encomanem a Prada", ha dit Oreja.

   Però, segons han al·legat, en el moment en què van rebre aquestes ordres els tres assessors de Guàrdia Civil es van entrevistar amb Francisco Granados i van denunciar els fets, tot i això, asseguren que el llavors conseller de Justícia no va fer res.

   "L'advertim que això podia ser un delicte. Des d'aleshores comença el periple d'adversitats cap a nosaltres fins avui. En el moment en què nosaltres vam denunciar els fets davant del conseller, la relació amb Castaño i Gamón era tensa, però des d'aleshores va ser insuportable i infernal", ha afegit Oreja.

DIU QUE LA CÚPULA TREBALLAVA AL SERVEI D'AGUIRRE I GONZÁLEZ

   Però aquest compareixent ha relatat, "basant-se en les publicacions", que la cúpula de la Direcció de Seguretat estava funcionant "fins i tot abans d'haver-se constituït" al servei d'Esperanza Aguirre i del seu successor.

   De fet, ha indicat que el 2005 Gamón i un grup "es van dedicar a actuacions i investigacions opaques i il·lícites al marge de la Llei per i per a Ignacio González". "El que realment va passar és que es va instrumentalitzar la cúpula de la Direcció. En aquest cas sembla que va ser d'Ignacio González al servei de la presumpta corrupció", ha afegit.

"GUERRA BRUTA" ENTRE GRANADOS I GONZALEZ

   El guàrdia civil ara en excedència creu que tot s'emmarca "enmig d'una guerra bruta" de suposat espionatge entre el sector de Francisco Granados i Ignacio González i ha citat per això les publicacions periodístiques i el llibre sobre Método 3 coneguts molt temps després.

   "L'amic de Granados, l'empresari Marjaliza, a través de dues empreses, contracta els serveis de Método 3 per fer un dossier patrimonial en contra d'Ignacio González, que contracta la mateixa empresa de seguretat per investigar persones del seu propi partit, segons el llibre 'El Método'", ha indicat.

   José Oreja ha reconegut que va entrar com a assessor en aquella època recomanat per l'aleshores regidor de Valdemoro Manuel Salguero, el setembre del 2007. "En aquell moment apareixem els tres assessors de la Guàrdia Civil i amb aquesta realitat s'atreveixen a enviar-nos aquesta barbaritat i aquesta marranada. No necessitaven de nosaltres res d'això i l'única relació que en trec és per implicar-nos en un muntatge i encobrir les seves actuacions i que després es filtrés a la premsa, com així ha passat", ha esgrimit.

   Oreja ha revelat que tant Prada com Granados no controlaven els seus directors de Seguretat, primer Sergio Gamón i després Enrique Barón, que va arribar després de la dimissió del primer per de la desaparició d'un ordinador del Campus de la Justícia. "Alfredo Prada estava en contra d'aquest nomenament de Gamón perquè el menyspreava als ajuntaments. Per això crec que van ser imposats per Ignacio González", ha dit.

DIU QUE DOS EXASSESSORS SE'N VAN ANAR TRES ANYS DE VACANCES

   L'exassessor de Seguretat també ha explicat que quan se'n va anar Gamón, un dels assessors de la Policia Nacional va tornar al cos mentre els altres dos, José Manuel Rodríguez González i Belén Espartero Rodríguez, "es van permetre el luxe d'anar-se'n de vacances i van desaparèixer durant més de tres anys amb mitjans de la mateixa Direcció de Seguretat, com cotxe i telèfons".

   L'exassessor entén que tot això "no es pot dir d'una altra manera que presumpta corrupció política" i ha al·ludit, entre d'altres qüestions, a la conversa que va mantenir "gràcies a la intermediació de Barón" Ignacio González amb dos comissaris a la pastisseria La Mallorquina suposadament pel cas de l'àtic d'Estepona.

   Per la seva banda, Coronat ha explicat que van mantenir una reunió a una finca de Valdemoro amb Francisco Granados en què els va dir que l'assumpte dels espionatges "era un muntatge, que Barón havia filtrat els documents a la premsa i que a González li interessava" si "cantaven o no perquè ell volia ser president". "Vam veure que el muntatge anava encarrilat cap a nosaltres, un muntatge perque ens ho mengéssim tot i que se salvessin tots de penes", ha explicat.

"GAMÓN VA PRECONSTITUIR PROVES I BARÓN HO VA FILTRAR A LA PREMSA"

   En resum, els dos guàrdies civils que han comparegut a la comissió han assegurat que van ser Gamón i Castaño, després de negar-se als seguiments, els que "van preconstituir proves" contra ells i els van obligar que fossin a determinats llocs i que així quedés reflectit als posicionaments dels seus mòbils. "Era insofrible la pressió que patíem per part d'ells", ha afirmat Oreja.

   "És vergonyós i aberrant que tres persones honrades estiguem aquí condemnats anticipadament per tota la societat gràcies a la guerra de presumptes corruptes polítics. Arribarem fins al final caigui qui caigui. Remouré les institucions si en tinc la més petita oportunitat, tant estatals com supranacionals, i arribaré fins al final", ha conclòs el guàrdia civil.