Publicat 4/4/2019 20:04:12 +02:00CET

Guàrdies civils afirmen que Mossos i bombers van dificultar la seva actuació en un institut durant l'1-O

Procés.- Dos gurdies civils lesionats l'1-O revelen que una doctora no els va v
Señal de TV del Tribunal Supremo

Un agent destaca com un home li increpava amb el seu fill a collib

MADRID, 4 abr. (EUROPA PRESS) -

Dos mossos i un grup de bombers van dificultar l'actuació de la Gurdia Civil que va ser enviada l'1 d'octubre del 2017 en un institut de la localitat de Sant Joan de Vilatorrada (Barcelona) per tractar d'impedir la votació del referndum independentista, segons han declarat alguns dels agents que van participar en aquest dispositiu.

Dos efectius han explicat al tribunal que jutja el procés sobiranista que en arribar es van trobar amb unes 150 persones collocades davant les portes de l'institut per impedir l'actuació policial i que al voltant també hi havia dos mossos d'Esquadra, un dels quals es va encarar amb els gurdies civils en dir-lis que no estaven "autoritzats" per intervenir i a demanar-los que els ensenyessin l'ordre judicial.

A preguntes del fiscal Jaime Moreno, un dels testimonis ha manifestat que aquesta reacció del mosso no va ajudar per res a facilitar l'actuació de l'Instituto Armado, perqu "va animar" les persones all congregades i els va posar "més eufrics".

El mateix agent, que ha reconegut que els efectius del seu grup van utilitzar les seves defenses reglamentries (bastons) per només per "defensar-se" de les agressions de la gent, ha relatat que en sortir del centre de votació va veure com arribava un grup de bombers que es van collocar fent "barrera" entre la línia de gurdies civils i els manifestants.

En aquest mateix institut va haver un home va llanar una cadira a un dels agents, que va caure al terra per l'impacte a la zona cervical i va haver de rebre assistncia mdica. El supsit responsable de l'agressió va ser detingut dies després encara que encara no ha acabat el procés judicial.

En la majoria dels casos relatats, els agents dels Mossos que estaven a la zona van romandre "passius" i en un dels centres aquests efectius van advertir els gurdies civils que entre els manifestants hi havia nens i gent gran i que si intervenien, ells es mantindrien al marge.

NOVA 'PICABARALLA' MARCHENA-PINA

Aquests han estat alguns dels més de 20 testimoniatges que s'han escoltat en la tarda d'aquest dijous al Tribunal Suprem per part de gurdies civils que van estar a diferents centres de votació durant l'1-O. Quan declarava el cinqu agent, Jordi Pina, l'advocat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Snchez, li ha preguntat per un moment de la seva actuació.

Després de la resposta del testimoni, Pina li ha insistit: "Est totalment segur d'aix? Ho dic perqu ho estic veient", ha indicat assenyalant amb el cap a un ordinador situat a la seva taula, la qual cosa ha provocat la reacció immediata del president del tribunal, el magistrat Manuel Marchena.

"El que podem fer és que atesti vost en lloc del testimoni", ha dit Marchena visiblement molest. "Normalment es porta com un lletrat seriós, comporti's com un lletrat seriós", ha afegit. Després dels intents de Pina per explicar-se, el magistrat ha continuat. "Com tinc raó, ja est. No em doni explicacions, que igual agreugen la seva actitud", ha asseverat, després el lletrat ha demanat disculpes al tribunal.

Aquesta no ha estat l'única vegada que Marchena ha intervingut aquesta tarda. Durant la intervenció d'aquest mateix testimoni s'ha produt un nou intent de les defenses d'aconseguir l'exhibició de vídeos de les intervencions policials. En aquesta ocasió ha estat Andreu Van den Eynde, que defensa l'ex-vicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller Raül Romeva, qui ha assenyalat que existia un fonament jurídic diferent als ja contemplats pel tribunal per aconseguir aquest propsit, moment en qu ha intervingut el president per rebutjar aquesta possibilitat de manera taxativa, i ha negat al lletrat l'ús de la paraula.

"EL NEN OVACIONAVA EL QU FEIA EL PARE"

En un altre dels testimoniatges escoltats aquesta tarda, un agent ha relatat, a part d'agressions i amenaces per part dels manifestants en el collegi en qu va actuar l'1-O, que va veure com "un home que portava un nen a collib" li va escopir la cara i el va insultar. "Era digne de veure la cara d'odi amb la qual ens mirava. Porto 25 anys a la Gurdia Civil, molts d'ells els vaig passar al País Basc en temps en els quals hi havia prcticament un atemptat setmanal. Es passava molt mal, hi havia molt odi cap a nosaltres. I el que vaig poder percebre en aquesta persona mai l'he percebuda abans. El que més pena o por em va donar va ser que el nen de 8 o 10 anys que anava sobre les seves espatlles ovacionava el qu feia el pare", ha explicat al tribunal.

Davant l'intent de les defenses de preguntar si els concentrats els cridaven els gurdies que eren "gent de pau", el testimoni ha rebutjat aquest argument de manera taxativa: "Sí, deien que eren gent de pau quan abans d'aix ens havien estat donant cops de puny i puntades de peu". Un altre agent ha destacat que l'actuació de l'1-O li van semblar "hores", encara que "van haver de ser minuts".

Després de relatar "puntades de peu i cops de puny", un agent ha esmentat que li va cridar l'atenció que semblava que alguns concentrats "s'havien llegit el manual de guerrilla urbana que circula per Internet", afegint després que un home va tractar d'arrabassar-li l'arma. No és l'únic al que li va ocórrer, perqu ahir ja va declarar un altre testimoni en el mateix sentit.

Han estat varis els gurdies civils que han declarat aquesta tarda del judici que durant l'actuació el dia del referndum van patir lesions de diversa consideració, en la seva majoria ferides pels cops que els van propinar els manifestants o llanament d'objectes i per les quals van rebre atenció mdica.

Alguns dels agents han assegurat que no van treure les seves defenses reglamentries, uns altres sí ho han adms quan les defenses els han preguntat, encara que han aclarit que només les van utilitzar per defensar-se de les agressions dels manifestants i per empnyer, no per copejar, i per mantenir la seva "línia de seguretat".

"VAIG FICAR LA PORRA CAP A DINS COM SI NO HI HAGUÉS UN DEM"

Un dels agents ha hagut d'explicar per qu va dir, en l'operatiu en una població de Barcelona que té uns 350 habitants, "vaig ficar la porra cap a dins com si no hi hagués un dem i no hi havia collons", tal com se li escolta en un dels vídeos gravats per la cmera GoPro que ell mateix portava.