Publicat 07/04/2018 11:44

La Guàrdia Civil vol els noms de tots els caps dels Mossos i demana els correus del Comissari Cap de Girona

Creuen que la informació que passaven els agents a la central es va filtrar als escortes del Govern perquè els seus responsables votessin sense problema

    MADRID, 7 abr. (EUROPA PRESS) -

    La Guàrdia Civil ha sol·licitat identificar tots els caps de Regió i d'Àrees Bàsiques policials dels Mossos d'Esquadra que estaven al capdavant del dispositiu AGORA el dia del referèndum il·legal d'independència, així com tots els agents que van prestar servei aquest dia i també reclamen disposar dels correus electrònics del Comissari Cap de la regió de Girona del Cos dels Mossos d'Esquadra.

   Segons l'informe de l'Institut armat lliurat en el Tribunal Suprem i al qual ha tingut accés Europa Press, els investigadors consideren que els Mossos van usar una "argúcia" per afavorir que els responsables del Govern poguessin votar sense problemes "servint-se de la informació que anaven passant els agents de servei i que canalitzaven a través de la Central i aquesta, al seu torn, als escortes d'aquests responsables".

   De fet, en la transcripció d'aquestes comunicacions es pot escoltar com els agents que estan al col·legi al qual es dirigeix Puigdemont per votar avisen la central que hi ha una intervenció de la Guàrdia Civil en el mateix col·legi. Aquesta informació és facilitada als escortes i l'expresident de la Generalitat acaba votant en un altre col·legi. I el mateix va succeir amb altres membres del Govern de la Generalitat.

   En opinió de la Guàrdia Civil, la citada "argúcia" ha quedat en evidència amb les transcripcions de les comunicacions realitzades entre els Mossos durant l'1-O i juntament amb la resta de dades aportades a la causa. Consideren que aquest estratagema va haver de "idear-se i engegar-se pels més alts responsables del Cos dels Mossos d'Esquadra".

   Argumenten, en aquest sentit, que l'aplicació de la mateixa va ser "uniforme" en tot l'operatiu desplegat a la regió de Girona i en la resta de les àrees policials de Catalunya.

   En aquest sentit, exposen que l'estratègia ideada va haver de concebre's en els dies previs a la consulta, per la qual cosa consideren necessari recopilar totes les dades de dates anteriors a l'1-O. Però també creuen oportú analitzar les dades que puguin aparèixer en els dies posteriors al referèndum.

CERQUEN DISCREPÀNCIES DAVANT POSSIBLES RESPONSABILITATS

   Segons els investigadors, es podrien detectar "discrepàncies davant les possibles responsabilitats que s'estan depurant, i que poden llançar llum" sobre la investigació en curs.

   Per a això, reclamen poder revisar els correus electrònics dels més alts responsables policials de la regió policial dels Mossos d'Esquadra de Girona amb anterioritat i posterioritat a la consulta del dia 1 d'octubre.

   A més, consideren necessari identificar tots els caps de Regió i Àrees Bàsiques Policials que es trobaven aquest dia al capdavant del dispositiu AGORA, organitzat pel referèndum, així com tots els agents que van prestar servei durant el mateix.

   Per això sol·liciten que es lliurin els corresponents manaments, entre els quals inclouen la còpia de tots els enregistraments de les trucades telefòniques realitzades des de totes les extensions habilitades de la regió policial de Girona, incloses totes les ABP --Àrea Bàsica Policial-- i totes les unitats afectades pel dispositiu Agora i les de l'Aeroport de Girona.

   També reclamen mitjançant manament els correus electrònics del Comissari Cap de Girona i de tots els caps de les ABP de la citada regió policial des de l'1 de setembre fins al 30 d'octubre. I juntament amb la identificació dels agents, reclamen totes les actes que van realitzar aquests l'1-O.

FALSA APARENÇA DE COMPLIR LES INSTRUCCIONS

    Per a la Guàrdia Civil, es pot deduir de les converses per ràdio que els responsables d'aquesta regió policial dels Mossos d'Esquadra, fins a nivell de Cap d'Àrea Bàsica Policial, s'havien impartit instruccions a tots els agents que prenien part en el dispositiu AGORA, perquè realitzessin la tasca de protecció i seguretat en els punts de votació, però "sota la falsa aparença de no poder executar les instruccions impartides i ordenades" pel TSJ de Catalunya perquè s'impedís la celebració de l'1-O.

   En aquest sentit, precisen que els Mossos eren perfectament coneixedors que no es podria impedir la votació amb un parell d'agents en cada punt de votació. "Tot això s'enquadra dins de l'argúcia de permetre mitjançant la inacció el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, conscients que seria difícil demostrar aquesta inacció enfront de les acusacions davant tribunals, més tractant-se d'un cos policial amb competències plenes en la comunitat autònoma de Catalunya", relata l'informe.

   Els investigadors deixen clar que els Mossos "no es van limitar a no fer la seva feina, sinó que van impartir instruccions als agents" perquè anessin "alertant a la Central de la presència de membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat --Policia i Guàrdia Civil-- que sí que pretenien fer-ho".

Contingut patrocinat