Gustavo Valiente - Europa Press - Arxiu
MADRID, 22 oct. (EUROPA PRESS) -
La Gurdia Civil ha situat empresaris i informtics en l'rbita del 'CNI catal' que es va reunir amb els Comits de Defensa de la República (CDR) per erigir la república independent de Catalunya, segons es desprn de diversos informes del sumari d'aquesta investigació secreta que s'ha dut a terme en l'Audincia Nacional, als quals ha tingut accés Europa Press.
Els agents van iniciar les perquisicions sobre el denominat 'CNI catal' al desembre del 2018, nou mesos abans que es detinguessin 13 membres dels CDR ara processats. La investigació se centra en aquest suposat rgan, "relacionat amb l'administració autonmica i pública catalana" que --"en collaboració directa" amb alguns CDR-- havia iniciat la "planificació, mitjanant l'ús de la violncia i la fora, per assaltar, ocupar i defensar el Parlament de Catalunya".
Els investigadors consideren que aquesta planificació tenia per objectiu --juntament amb altres "iniciatives simultnies o successives"-- "subvertir l'ordre constitucional" per "aconseguir la independncia" de Catalunya. Segons un informe de l'agost del 2019 de la Secció d'Informació de la Benemrita a la Zona de Catalunya, els fets investigats estarien recollits en el Codi Penal en l'apartat de "els delictes de rebellió".
En el marc de les perquisicions, la Gurdia Civil va arribar a documentar "dues reunions secretes" relatives al 'CNI catal'. Una va tenir lloc el 18 de setembre del 2018; l'altra, el 16 de novembre d'aquell mateix any. En aquestes trobades hi va participar "un significatiu grup de persones".
Els agents destaquen la presncia de Roger Cumeras Viladecans, "integrant de la comissió d'interlocució dels CDR", que "va admetre" --a través d'una conversa intervinguda per les autoritats-- que anava a la reunió del novembre amb "un grup de gent que també toca diferents punts, un dels quals és el del CNI, el CNI catal".
Els investigadors recorden que Cumeras ja havia fet d'enlla en una reunió dels CDR amb el llavors president Quim Torra, que va donar "instruccions i directrius concretes a la cúpula dels CDR", instant a muntar un "ciri" que permetés prendre el control efectiu de la comunitat autnoma.
En l'informe, rems al jutjat central d'instrucció número 6, la Benemrita indica que "a través de l'oportuna vigilncia discreta" de la trobada sobre el 'CNI catal' celebrat el 16 de novembre "va ser possible la identificació completa de tots els assistents".
ELS INVESTIGATS
Entre els investigats que consten en l'ofici, hi figura Miguel Montero de Quadras, que els agents situen com "un dels principals referents i líders del grup" i una "persona excepcionalment qualificada en la denominada intelligncia artificial". És un empresari, director executiu i administrador d'Atomian Cognitive Architects SL, una companyia orientada al desenvolupament de tecnologies dins del sector informtic i de la informació.
La Gurdia Civil destaca que ha mantingut "relacions directes comercials" amb l'Administració catalana. I subratlla, a més, la seva "implicació directa i decisiva en la creació i assessorament de la plataforma digital 'Consell per la República Catalana', ideada i impulsada pels polítics secessionistes en rebellia i els seus entorns més propers situats a Blgica", amb els quals, segons els agents, "mantenen contacte directe".
Els investigadors asseguren haver obtingut "evidncia fefaent" dels vincles de Montero de Quadras amb "les més altes esferes directives sobiranistes". Sostenen que l'empresari es comunica a través de l'aplicació de missatgeria Signal amb "David Ollé Parellada, enginyer informtic també investigat".
Segons les perquisicions, Ollé forma part de l'equip de Montero de Quadras per desenvolupar la plataforma 'Consell per la República Catalana'. Els agents expliquen que a aquest investigat se li va sollicitar la seva "collaboració" per fer arribar una aplicació de telefonia al llavors conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat, Jordi Puigneró, que abans va ser mxim responsable de l'Agncia de Ciberseguretat de la comunitat autnoma i posteriorment vicepresident del Govern (2021-2022).
En un altre informe aportat per la Benemrita, els agents afegeixen que Ollé va viatjar a Waterloo el febrer del 2019 per al desenvolupament d'aplicacions de telefonia "directament relacionades" amb el 'Consell per la República'.
"ESTRUCTURES PARALLELES" A L'ESTAT
La Gurdia Civil destaca que el departament llavors dirigit per Puigneró va difondre el juliol del 2019 --a través d'una web del Govern-- un "document base oficial denominat 'L'estratgia d'intelligncia artificial de Catalunya'".
Aquest document recull "l'evolució" de la intelligncia artificial i fa referncia a la "tecnologia de la informació i ciberseguretat" i la "defensa i seguretat ciutadana". Els agents subratllen que aquests apartats són "competncia exclusiva de titularitat Estatal, que en cap cas han estat transferides a les comunitats autnomes, en aquest cas Catalunya".
Així, adverteixen que "es podria considerar que des d'aquestes instncies governatives catalanes es continua --el 2019-- amb la gestió d'estructures paralleles, alienes a l'Estat".
Els investigadors situen Montero de Quadras en una "relació personal directa" amb el llavors conseller Puigneró i avisen de les "futures pretensions per a la creació de sistemes de defensa mitjanant la tecnologia de la intelligncia artificial".
En el fil de les perquisicions, segons figura en el sumari al qual ha tingut accés aquesta agncia, consta que l'Audincia Nacional va intervenir les comunicacions de diversos investigats, a banda de dirigents catalans i persones properes a l'entorn de l'expresident catal Carles Puigdemont.
MOSSOS, POLICIES I BOMBERS
Una de les primeres converses intervingudes és la mantinguda el 8 d'octubre del 2018 entre dos membres dels CDR investigats --Ferrán Jolis i Xavier Buigas-- en la qual "parlen d'un grup, presumiblement clandestí, al qual denominen 'CNI'" que s'hauria posat en contacte amb ells perqu aportessin "la infraestructura logística necessria" per assaltar i ocupar el Parlament.
Posteriorment, les escoltes autoritzades van permetre conixer la conversa sobre el 'CNI catal' que va portar els agents a identificar els assistents a la reunió del 16 de novembre del 2018, en la qual van participar els empresaris i informtics ara investigats i d'altres com Jordi Domingo i Francesc Xavier Sole, segons consta en un altre informe de la Benemrita aportat a la causa el desembre del 2019.
Els agents asseguren que en aquella reunió també hi va assistir Francesc Claret, agent del Servei d'Informació dels Mossos d'Esquadra. Pels investigadors, es tracta d'una circumstncia greu" per ser un uniformat amb "accés a informació, recursos, bases de dades i diferents eines d'investigació".
A més, la Gurdia Civil va identificar un policia local (Josep Lluís Bermúdez), una gurdia urbana (Sílvia Prat) i dos bombers (Daniel Queralt i Lluís Borrs), a més d'agents rurals, estibadors i personal sanitari. I va assenyalar Ramir de Porrata-Doria, un empresari que va ser candidat de Junts a les eleccions del 2017 al Parlament.
Aquesta i altres reunions van portar la Gurdia Civil a concloure "l'existncia d'un ens que, sota la denominació de 'CNI catal', planificaria i dirigiria accions subversives i violentes, ja no només a través dels CDR, sinó des de la coordinació de diversos collectius i entitats, amb la gravetat que alguns d'ells siguin funcionaris públics", la qual cosa, al seu parer, situaria els seus partícips en possibles delictes de rebellió o sedició.
