MADRID 15 març (EUROPA PRESS) -
La Guàrdia Civil investiga una partida de 2,2 milions d'euros per a publicitat del referèndum del passat 1 d'octubre pressupostats en la Secretaria de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat, dirigida per Antoni Molons, qui ha estat detingut i posat en llibertat amb càrrecs a primera hora de la tarda d'aquest dijous, acusat dels delictes de malversació de fons públics i desobediència.
Així ho va fer constar l'institut armat en un informe que va lliurar al titular del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona el passat mes de desembre.
En aquest document, al qual va tenir accés Europa Press, la Guàrdia Civil apuntava a possibles delictes de prevaricació i desobediència que podrien haver comès l'exconseller de Presidència Jordi Turull i altres membres del seu equip en relació amb una campanya per fomentar la participació en el referèndum de l'1-O dels catalans residents fora d'Espanya mitjançant la seva inscripció en un registre.
Els agents van exposar que la proposta de la citada campanya va partir de la Direcció general de Difusió i en ella van treballar el secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de Presidència, Antoni Molons, i el director general d'aquest departament, Jaume Mestre, qui va ser cessat en aplicació de l'article 155.
La campanya es va pressupostar en 2,29 milions d'euros i es va adjudicar primer a Carat, que va renunciar a ella per entendre que el lema 'Civisme' no es corresponia amb el contingut i que aquest estava vinculat al referèndum. El mateix motiu que va al·legar la segona adjudicatària de la citada campanya, Focus Mitjana.
Davant aquesta situació, l'exconseller Turull hauria ordenat que s'emetés en els mitjans públics de la Generalitat, encara que també es van inserir anuncis en alguns diaris juntament amb els quals es van emetre en TV3 en relació amb el referèndum.
El cost d'aquesta publicitat acreditat per la Guàrdia Civil en el seu informe suma mig milió d'euros en el seu conjunt.
MIG MILIÓ ENTRE DIARIS I MITJANS
Pel que fa als anuncis a diaris, es van inserir amb l'eslògan 'Sí o no?' sobre un mapa de Catalunya, per promoure la inscripció en un registre. Aquests van tenir un cost de 224.835,25 euros.
D'altra banda, amb càrrec al pressupost del contracte programa que la Generalitat té amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) es van emetre dos anuncis a TV3 --un en el qual sí apareixia la paraula referèndum i un altre sense aquesta paraula i les instruccions per votar-- que van costar 277.804,36 euros.
Segons l'institut armat, la campanya de registre de catalans en l'exterior es va crear "amb el clar propòsit de difondre un missatge estretament relacionat amb el referèndum de l'1-O que havia estat expressament prohibit pel Tribunal Constitucional.
"Per votar és necessari estar inscrit", així s'assenyalava en l'article 17 de Decret de Normes Complementàries per a la celebració del Referèndum aprovat pel Parlament. Per això, la Guàrdia Civil considera que amb la publicitat se cercava promoure la inscripció dels catalans residents a l'exterior.
ADVERTIMENT D'IRREGULARITAT DEL DEPARTAMENT DE CONTRACTACIÓ
La tramitació d'aquests anuncis, pel caràcter d'urgència, van començar el passat 24 d'agost "sabent que constituïa una clara resolució injusta", un aspecte que a més va ser advertit per la Sotsdirecció General de Règim Econòmic i de Contractació.
L'avui detingut, Antonio Molons, ja va declarar davant la Guàrdia Civil fa uns quatre mesos en relació amb aquest assumpte.
En aquell moment va assegurar que el pressupost que s'havia previst per a la campanya encara havia d'estar en les arques de la Generalitat, però l'informe de la Guàrdia Civil precisava que es desconeixia la veracitat d'aquesta afirmació.
Molons també va declarar els agents, segons l'informe que van lliurar al jutge, que la campanya s'anava a emetre a l'estiu però que s'havia retardat fins a finals d'agost per falta de pressupost. Segons la seva versió de llavors, la campanya era per fomentar el civisme entre la població i que el missatge de les vies que s'havia d'enviar als mitjans no contenia la paraula referèndum.
La Guàrdia Civil ha seguit investigant aquest assumpte ja que, segons va traslladar al jutge es desconeixia qui havia dissenyat els anuncis, que la pròpia Generalitat va lliurar als mitjans que els van emetre, ja que hi havia una clara intenció d'ocultar-ho per part del Govern català a causa que el referèndum havia estat declarat il·legal pel Tribunal Constitucional.
