MADRID, 28 oct. (EUROPA PRESS) -
La Guàrdia Civil investiga des de principis d'aquest any els contractes que des del 2012 ha subscrit la Generalitat amb 17 empreses i que podrien haver estat dirigits a assentar les bases per crear els serveis d'intel·ligència d'un futur Estat català independent.
Així figura en un informe de l'Institut Armat datat el 7 de març d'aquest any, al que ha tingut accés Europa Press, i que va remetre a la Fiscalia de l'Audiència Nacional en apreciar possibles delictes de sedició, malversació de cabals públics i/o desobediència en aquestes activitats.
El Ministeri Públic, al seu torn, va enviar els requeriments d'informació a les 17 empreses i tota aquesta documentació va ser incorporada el 24 de setembre passat al sumari de la causa que instrueix el jutge d'Instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, sobre l'organització del referèndum de l'1 d'octubre.
ARRAN DE LES DECLARACIONS DE SANTIAGO VIDAL
La investigació oberta per la Guàrdia Civil es va obrir arran d'unes declaracions formulades per l'exsenador d'ERC Santiago Vidal, qui en diferents xerrades havia exposat el camí emprès per la Generalitat per aconseguir la independència de Catalunya.
Segons la Benemérita, "un dels òrgans necessaris per a la Generalitat" per aconseguir aquest objectiu i "garantir la transició nacional seria la creació d'una Agència Nacional de Seguretat (ANS), en la qual el Centre de Seguretat de la Informació (CESICAT) es constituiria com una part essencial o embrió, sent un element característic que s'estava dotant d'elements essencials per conformar-se amb una estructura d'estat".
"La Generalitat havia disposat i utilitzat vasts recursos humans, financers i els seus organismes per desenvolupar les eines necessàries per a la creació d'una Catalunya com a estat independent, una d'aquestes eines seria la creació d'una Agència Nacional de Seguretat, valent-se del CESICAT", explica.
Per això, la Guàrdia Civil va demanar a la Fiscalia de l'Audiència Nacional que requerís "informació d'aquelles societats que presumptament han pogut realitzar treballs objecte de la investigació" pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) o qualsevol altre departament, "treballs contractats sota demanda o mitjançant qualsevol un altre mitjà per encàrrec".
Aquestes societats són SOLIUM, Unitronics Comunicaciones S.A., Incita Security S.A., Grupo S21 Sec Gestion S.A., Rohde & Schwarz España S.A., PwC Auditores S.L., PwC Asesores de Negocios, Landwell-PwC Tax & Legal Services S.L., Leap in Value S.L., Indiseg Evolium Group S.L., Ricoh España S.L.U., Telefónica Soluciones de Informática y Comunicaciones S.A., SII Concatel S.L., Da Vinci Consulting 2040 S.L., COM 2002 S.L., ALF9 Servicios Web S.L., i Telefónica Soluciones de Outsourcing S.A.
ENTRE EL 2012 I 2016
Els requeriments de la Guàrdia Civil autoritzats per la Fiscalia de l'Audiència Nacional volen conèixer el detall dels contractes que aquestes societats van subscriure entre el 2012 i el 2016 amb la Generalitat, el CTTI, el CESICAT, el Departament de Presidència o altres organismes.
Els investigadors volen conèixer les aplicacions informàtiques desenvolupades, documentació sobre les mateixes, els càrrecs de la Generalitat que van contractar, van supervisar i van mantenir els contactes amb les empreses, els caps de projecte i els equips al complet de les societats, les contrasenyes necessàries per activar les aplicacions, així com la forma de pagament utilitzada.
Segons les línies d'investigació oberta per la Guàrdia Civil després de tenir coneixement de les declaracions de Santiago Vidal, d'aquestes es conclou que la Generalitat veia "necessària la utilització d'un organisme d'intel·ligència il·legal" per poder dur a terme determinades "missions".
CONTRAESPIONATGE, DADES TRIBUTÀRIES, JUTGES...
Aquestes missions serien "formar una unitat dels Mossos d'Esquadra en tàctiques de contraespionatge; identificar a agents del CNI infiltrats en els Mossos; aconseguir totes les dades tributàries dels ciutadans de manera absolutament il·legal així com aconseguir fitxar a tothom".
També "saber amb nom i cognoms quins dels 300 i escaig jutges dels 801 existents a Catalunya es quedaran i els que se n'aniran; quin personal de l'equip de Raül Romeva manté contactes amb l'OTAN; disposar d'un pla B per a la independència consensuat amb onze dels 28 Estats de la UE; disposar de dos fons d'inversió internacionals, no europeus, que obriran una línia de crèdit de fins el 200.000 milions d'euros; disposar d'una partida de gairebé 400 milions, degudament camuflats en epígrafs dels pressupostos".
La Guàrdia Civil dóna veracitat a les declaracions de Santiago Vidal, en les quals es basen aquestes conclusions, ja que és "creditor d'un molt alt estatus de confiança i responsabilitat per a la creació de les estructures d'Estat, necessàries per a l'obtenció d'aquesta independència que el Govern de la Generalitat de Catalunya tant diu desitjar aconseguir per qualsevol via".
