Desgrana l'actuació dels investigats en totes les mobilitzacions fins a la de Brussel·les del passat 7 de desembre
MADRID, 21 des. (EUROPA PRESS) -
La Guàrdia Civil inclou les Diades celebrades a Barcelona des del 2013 en la llista de mobilitzacions utilitzades tant pels exgoverns d'Artur Mas i Carles Puigdemont com per associacions com l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural amb la finalitat d'"encoratjar les masses" contra el que entenien com "opressió de la justícia espanyola".
Entén que per això han de ser tingudes en compte a la investigació per rebel·lió que realitza el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena.
Així s'assenyala en un informe que consta en el sumari, al qual ha tingut accés Europa Press, en el qual l'Institut Armat detalla la participació "dels actors independentistes" en les mobilitzacions populars esmentades, a les quals suma les celebrades el 13 de novembre del 2016 i el passat 2 de febrer en solidaritat amb l'expresident Mas i la resta d'investigats per l'organització de la consulta del 9-N.
Cita els líders d'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, juntament amb membres del Govern català i diputats de partits independentistes per la seva especial activitat en aquestes concentracions ciutadanes.
"Aquests moviments tenien com a finalitat intimidar, menyscabar, acoquinar i fins i tot violentar drets i llibertats constitucionals", per la qual cosa la Guàrdia Civil considera necessari per a la investigació incloure-les en el procediment judicial.
"Per la seva rellevància poden ajudar a entendre l'entitat del desafiament independentista català", apunta l'informe
Així, respecte a la Diada del 2013 la Guàrdia Civil apunta l'organització per ANC i avalada pel Govern de la Generalitat de Mas d'una cadena humana de 400 quilòmetres en la qual "no es va poder utilitzar un lema més explícit: Via Catalana per la Independència" i en la qual els organitzadors demanaven la celebració d'una consulta el 2014, tal i com es va fer amb el 9-N. D'aquesta jornada es destaquen les intervencions de Forcadell i el líder d'ERC, Oriol Junqueras.
Respecte a la celebració de l'11 de setembre d'un any després, en el 2014, l'informe subratlla la insistència a Mas per part dels líders d'ANC i Òmnium perquè no cedís i posés les urnes, i s'hi destaca la participació de líders d'ERC i la CUP.
Sobre la Diada del 2015, es destaca la coincidència de la mobilització amb la celebració de les eleccions autonòmiques i la "capitalització" de l'acte pels membres de la candidatura de Junts pel Sí, mentre que de la celebrada l'any passat s'incideix que els líders independentistes es van manifestar en favor de desobeir les resolucions del Tribunal Constitucional.
ESPIRAL DE FUSTIGACIÓ DES DEL 20-S
L'informe detalla que des del que va passar el passat 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia --on es va impedir la sortida de la comissió judicial que realitzava registres per ordre del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona-- l'espiral de mobilitzacions i concentracions va ser en augment "produint fustigació a les forces i cossos de seguretat, setge a les casernes, als edificis de l'Estat i els hotels en els quals s'allotjaven integrants de la Policia i la Guàrdia Civil" sense que per part dels membres del Govern de la Generalitat es realitzessin crides a la desmobilització, sinó tot el contrari "amb l'objectiu últim de celebrar el referèndum i proclamar la república independent".
Entre els assistents al setge a la Conselleria d'Economia, l'informe detalla que van ser-hi l'ex-vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras --a la presó--; diputats del Congrés com Joan Tardà, Gabriel Rufián i Alfred Bosch (ERC); la presidenta del Parlament, Carme Forcadell (ERC) i els ex-membres de la Mesa: Anna Simó (ERC), Lluís Guinó, Lluís Corominas (PDeCAT) o Joan Josep Nuet (EUiA).
També, van participar d'altres que en aquells moments eren diputats eal Parlament com Albano Dante Fachín (Podem) o Neus Munté (PDeCAT); els ex-vicepresidents del Parlament, Joan Rigol i Nuria Gispert; o altres personalitats com l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, l'actor i regidor de la mateixa ciutat, Juanjo Puigcorbé, el cantant i exdiputat Lluís Llach, l'eurodiputat Ramón Tremosa (PdeCAT) o l'exconseller de Presidència de Catalunya, Francesc Homs.
PROGRAMES DE Tv3 EN EL PUNT DE MIRA POLICIAL
Aquesta mateixa actitud "desafiadora" amb l'Estat l'apunta la Guàrdia Civil en ocasió de la vaga del 3 de desembre de l'any passat, dia en el qual destaca l'activitat de l'exconsellera de Treball, Dolors Bassa, de Puigdemont i també de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, "que es va mostrar orgullosa de la mobilització".
Entre les mobilitzacions que s'han anat succeint i que l'informe incardina també en els objectius del procés s'esmenta també la vaga estudiantil dels dies 27 al 29 de setembre, la concentració a Brussel·les del passat 7 de desembre i programes de Tv3 com Els Dies Claus emès el passat 8 d'octubre.
En aquest programa, segons destaca l'informe, s'aprecia que a les reunions de la Generalitat era habitual la presència dels presidents d'ANC i Òmnium i s'ofereixen imatges de Cuixart on s'interessa per la presència d'estudiants concentrats al claustre de la Universitat de Barcelona.
S'informa també que les urnes de l'1-O es van comprar a la Xina i es van guardar en un poble de França i es pot veure com en un dels col·legis utilitzats es van donar les instruccions per a l'organització de torns i de cadenes humanes per a aquesta jornada.
Respecte a la mobilització de Brussel·les, la Guàrdia Civil indica que sota el lema "Desperta Europa" es van noliejar 200 autocars i 5 vols xàrter sufragats per ANC i Òmnium.
Es diu també que Puigdemont va apel·lar al president de la Comissió Europea, Jean Claude Junker, per retreure el suport de les institucions europees a l'estat Español.
