MADRID, 21 (EUROPA PRESS)
La Guàrdia Civil ha remès al jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, un nou informe en el qual assenyala l'exconseller de Presidència de la Generalitat Jordi Turull i el jutge Carles Viver i Pi-Sunyer per la despesa de com a mínim 502.639,61 euros per "finançar i sustentar les accions tendents a aconseguir la independència de Catalunya".
A més, figuren empreses privades com Unipost i beneficiàries dels contractes publicitaris com la pública Tv3.
Així figura en un informe de la Policia Judicial de la Zona de Catalunya amb data del 15 de desembre, al qual ha tingut accés Europa Press, remès al jutge del Suprem i que porta com a títol 'Investigació dels fets relacionats amb la declaració unilateral d'independència a Catalunya'.
"Els ideòlegs i executors (Comitè Estratègic i Comitè Executiu) del full de ruta secessionista es van aprofitar de les seves posicions dins del Govern de la Generalitat per finançar i sustentar les accions tendents al desenvolupament dels organismes (estructures d'Estat) i actuacions (referèndum de l'1 d'octubre) que consideraven necessàries per aconseguir la independència de Catalunya", recull a les conclusions l'informe en qüestió.
El document assenyala el fet d'"incomplir de forma generalitzada les prohibicions expresses de les autoritats judicials".
"Fins ara", conclou l'informe de l'institut armat, "s'ha pogut determinar una despesa de 502.639,61 euros, que presumiblement s'incrementarà segons vagi avançant la investigació".
La Guàrdia Civil diu que treballa amb el "convenciment que l'ocupació d'aquests fons podia constituir malversació" i assenyala que la Generalitat va dur a terme "diverses pràctiques per impedir conèixer la traçabilitat dels diners públics utilitzats" en el referèndum de l'1 d'octubre.
En resposta al jutge del Suprem que ha assumit la causa per rebel·lió, sedició, malversació, prevaricació i desobediència, els investigadors de la Policia Judicial expliquen que estan recaptant proves sobre la inserció de publicitat en mitjans i sobre les despeses directes utilitzades per la Generalitat per a "la compra d'urnes, paperetes, sobres i certificats per a la composició de les taules electorals", que destaca la participació de l'empresa de missatgeria Unipost.
En aquesta empresa, registrada el 14 de desembre per segona vegada en presència del director general, Pablo Raventós, es van trobar abans de l'1-O 45.000 certificats per a la constitució de les meses electorals del referèndum suspès pel Tribunal Constitucional.
El desenvolupament de programari, web, el cens o la creació del 'call center' són altres dels aspectes indagats, així com el cost sobre la preparació del referèndum, on situa el jutge Viver "o el seu entorn", a qui atribueixi una feina per la qual, segons l'institut armat, "va poder percebre retribució pública".
La Guàrdia Civil rastreja els actes de clausura de la campanya del referèndum i, fins i tot, dels "focs artificials a la plaça Espanya de Barcelona".
També s'ha detingut el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) pel "trasllat i estada dels diferents observadors internacionals convidats per a la verificació del referèndum".
DESGLOSSAMENT EN TAULES
"Si bé no s'ha finalitzat la investigació de tots els punts esmentats anteriorment", explica la Guàrdia Civil al jutge Llarena, els investigadors sí tenen determinada la despesa en la campanya de registre de catalans a l'exterior per realitzar el vot "al pseudoreferèndum", amb un cost que desglossa en una mesa.
Estudi Dada SL es va fer càrrec de la campanya del 'Sí o No', per la qual es van pagar 10.829,50 euros; Teresa Guix del 'pactepelreferendum.cat' per valor de 2.700 euros; Focus Media de la campanya 'Sí o No', per 130.865,56 euros; NotinhgAd també de la campanya del 'Sí o No', en concret de la seva intranet, per valor de 80.440,19 euros. En total, 224.835,25 euros.
Respecte a la campanya de publicitat i difusió del referèndum de l'1-O, la Guàrdia Civil explica que es va fer amb càrrec al pressupost del contracte de programes que la Generalitat té amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), en el qual es van emetre dos anuncis de les vies del tren, encara que només en un apareix la paraula referèndum 1-O i les instruccions per votar, segons l'informe.
"Aquestes emissions van ser autoritzades pel departament de Presidència que dirigia el conseller Jordi Turull i Negre", assegura el document.
El cost va ser de 277.804,36 euros i l'entitat beneficiària la CCMA, en concret Tv3.
La Guàrdia Civil assegura que "es pot determinar que el cost total de la publicitat en els mitjans relacionat amb el referèndum" es va dividir entre la CCMA (277.804,36 euros) i la campanya del 'Sí o No' (224.835,25 euros).
"FULL DE RUTA SEDICIOSA"
Tot això figura a l'apartat sis, amb el títol de 'Diners públics gastats en actuacions declarades il·legals pel Tribunal Constitucional'.
"La implementació del full de ruta establert al Llibre Blanc i que es desenvolupa en el document 'Enfocats' (intervingut a l'alt càrrec Josep Maria Jové) requereix d'un desemborsament econòmic de gran importància per poder desenvolupar tant les estructures d'Estat com per impulsar la projecció internacional, com l'organització i realització de diferents actes preparatius per a la qual cosa s'ha denominat la culminació del procés de transició nacional", adverteix l'institut armat.
La Guàrdia Civil crida l'atenció que, malgrat les resolucions del Tribunal Constitucional i d'altres òrgans judicials, "els governants de la Generalitat, responsables últims de l'ocupació de fons, van utilitzar diners públics per finançar el full de ruta sediciosa que tenien prevista i que van complir fins a declarar de forma unilateral la independència".
