La investigació revela 1,3 milions d'euros més, en incloure les despeses per albergar el centre d'atenció telefònica del referèndum, annex al CTTI
El Govern té pendent d'abonament de 1,66 milions, sense explicar la despesa generada pel Grup Parlamentari, l'ANC i MN2S Management
MADRID, 5 juny (EUROPA PRESS) -
La Guàrdia Civil ha acreditat en un nou informe sobre la presumpta malversació de fons públics per al referèndum de l'1 d'octubre que la Generalitat va comprometre 3,26 milions d'euros, dels quals han pagat ja 1,588 milions i té pendent d'abonament un total d'1,66 milions.
Aquesta xifra suposa 1,3 milions d'euros més dels acreditats pels investigadors a l'abril, ja que s'inclouen les despeses de rehabilitar la nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) amb la finalitat d'albergar el centre d'atenció telefònica del referèndum.
El citat informe, al que ha tingut accés Europa Press, va ser enviat per l'institut armat el passat 11 de maig al Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona i aquest, al seu torn, el va remetre el 21 de maig al Tribunal Suprem, ja que en tots dos estan obertes causes que investiguen els diners públics gastats pel Govern per al referèndum.
Encara que en anteriors informes de la Guàrdia Civil ja aportava una xifra aproximada de quant hauria suposat la malversació, en aquest document més recent els investigadors exposen les xifres que es van dedicar a sufragar la campanya i el referèndum en si departament per departament del Govern que va presidir Carles Puigdemont.
Per comptabilitzar els serveis sol·licitats per la Generalitat i duts a terme per les diferents societats requerides, la Benemèrita ha tingut en compte per fer els càlculs només les despeses del Govern i no el del grup parlamentari de JxSí, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) o MN2S Management.
ESTRATÈGIA COL·LEGIADA
Segons explica l'informe, "el pla no és individual, sinó que ha respost una estratègia conjunta perfectament dissenyada consensuada pel llavors president i els seus consellers i que va acabar per definir-se després de l'acord del 6 de setembre del 2017 pel qual el Govern va garantir el referèndum, assumint de manera col·legiada o a través dels diferents departaments les contractacions, l'aprovació de la despesa i les accions político-administratives necessàries per a la seva execució i on es va reflectir textualment que les decisions i actuacions serien preses de forma col·lectiva i col·legiada per part dels membres del Govern i assumides de manera solidària".
La Guàrdia Civil dona una especial rellevància a aquest acord de govern del 6 de setembre del 2017 pel qual el Govern de Puigdemont va acordar que, "com a administració electoral", assumia directament l'encàrrec a departaments o unitats competents les "contractacions, l'aprovació de la despesa i les accions político-administratives necessàries" per garantir la celebració del referèndum.
Posa l'accent en aquest document perquè, segons assenyala l'informe, l'Assessoria Jurídica de la Generalitat va contestar el novembre del 2017 a un manament judicial assegurant que "en cap departament" català "s'hauria incorregut en cost econòmic" en relació a l'1-O.
PUBLICITAT, PÀGINA WEB I OBSERVADORS
En el quadre elaborat pels investigadors figuren adjudicacions de Vicepresidència i les conselleries de Presidència, Treball, Assumptes Socials i Família, Salut, Cutura i del Diplocat per a l'emissió d'anuncis, creació de campanyes publicitàries, difusió en mitjans escrits, configuració d'una pàgina web per a la campanya de l'1-O, cartells publicitaris, servei de repartiment de cartes certificades o serveis d'observadors internacionals.
Tots aquests treballs figuren com a encarregats a Unipost, Focus Media, DXC o Estudi Dada, entre d'altres empreses, i una part de les despeses apareixen sense abonar. En altres casos, els imports només s'han pagat en part, com l'aplicació informàtica per a la inscripció de voluntaris per al referèndum il·legal.
Segons la Guàrdia Civil, les dades obtingudes permeten concloure que la Conselleria de Presidència, "a l'empara de contractes públics", va abonar la quantitat de 2.231 euros i té pendent d'abonament 498.057,75 euros en concepte de serveis per a publicitat i difusió de la convocatòria de l'1-O.
Pel que fa a Vicepresidència, Economia i Hisenda, el departament que dirigia Oriol Junqueras va abonar la quantitat d'una mica més d'1,2 milions d'euros "en concepte de rehabilitació de la nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) amb la finalitat d'albergar el centre d'atenció telefònica del referèndum".
DIPLOCAT, 52.815 EUROS PENDENTS DE PAGAMENT
El Diplocat ha abonat 315.316,29 euros i té pendent de pagament 52.815,78 euros en concepte de contracte d'observadors internacionals, el grup d'experts Helena Catt, cost de vols, allotjament i lloguer d'espais per a aquestes observadores i serveis de subscripció i traducció a l'anglès.
L'institut armat també comptabilitza les despeses previstes pel CTTI, que depenia de la Conselleria de Presidència: va abonar 68.984,69 euros i té pendent 64.334,07 euros en concepte de "creació de l'aplicatiu 'Connectat al voluntariat' a l'efecte que els ciutadans es poguessin inscriure en línia al voluntariat per dur a terme el referèndum de l'1-O".
Així mateix, l'informe recollit per Europa Press determina que va existir un acord entre la Generalitat i Unipost per dur a terme el repartiment de 56.000 cartes certificades de nomenament de mesa i 5.346.734 targetes censals, la qual cosa va generar un cost de 979.661,96 euros. Segons la Benemèrita, el cost total es facturaria a través de cinc departaments de la Generalitat mitjançant l'emissió de cinc factures.
Els investigadors han pogut determinar que fins avui aquestes factures no han estat abonades, però sí s'han efectuat "dos intents de cobrament" per part de Pablo Raventos Sáenz, d'Unipost, "havent registrat en la plataforma de facturació electrònica de la Generalitat la factura dirigida al Departament de Treball, Assumptes Socials i Família per un import de 197.492,04 euros".
ENCÀRREC A ÒMNIUM PER IMPRIMIR CARTELLS
D'altra banda, per a la Guàrdia Civil ha quedat acreditat que qui va ser secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Conselleria de Presidència, Antonio Molons, "va facilitar els arxius digitals a Enric Vidal per a què, a través dels contactes d'Òmnium Cultural a les diferents societats d'impressió, es dugués a terme la impressió dels cartells publicitaris del referèndum".
Segons l'informe, la persona que es va posar en contacte amb les societats d'impressió per sol·licitar pressupost va ser Aitor Sampere, responsable de la part creativa i gràfica de l'organització sobiranista. "En conclusió, Òmnium Cultural va dur a terme la gestió d'impressió amb les diferents societats, però el servei havia de ser abonat per la Generalitat, la qual cosa implicaria un cost aproximat de 61.879 euros", explica.
D'altra banda, els actes de presentació del referèndum de l'1-O i l'acte d'inici de campanya han estat abonats pel Grup Parlamentari Junts pel Sí i ANC per imports de 14.620 euros i 95.221,72 euros, respectivament. Quantitats que no es troben comptabilitzades en els 3,2 milions que va comprometre la Generalitat, segons la Guàrdia Civil.
