MADRID, 15 set. (EUROPA PRESS) -
El grup siderúrgic Celsa, amb seu a Barcelona, ha formalitzat la seva sollicitud d'ajuda al fons de rescat per a empreses estratgiques articulat pel Govern central, al que ha demanat 200 milions d'euros per superar el sot provocat en el seu negoci pel Covid-19 i garantir la seva viabilitat futura, van informar a Europa Press fonts empresarials.
D'aquesta forma, Celsa, una de les multinacionals europees líders en productes llargs d'acer, se suma a Air Europa i a Duro Felguera, les tres companyies que fins al moment han formalitzat la seva petició d'ajuda a la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), holding públic encarregat de la gestió del fons de rescat.
Les ajudes demandades per aquestes tres companyies sumen 700 milions d'euros (400 milions l'aerolínia del grup Globalia, 100 milions l'enginyeria asturiana i 200 milions la siderúrgica catalana), per ja hi ha en trmit sollicituds d'ajudes per altres 300 milions, amb el que en total les quantitats sollicitades ascendirien a uns 1.000 milions d'euros, el 10% de la quantia total del fons.
En xifres, Celsa dóna ocupació a gairebé 10.000 empleats de forma directa (33.233 directes i indirectes), té 120 centres de treball distributs per tot el món; factura uns 4.253 milions d'euros anuals (amb dades de l'exercici 2018), produeix 7 milions de tones a l'any i recicla 8 milions de tones. Les inversions realitzades per la companyia en els últims 15 anys sumen 2.682 milions d'euros.
El grup Celsa i les companyies que operen sota la seva marca (Celsa Barcelona, Global Steel Wire, Celsa Nordic, Celsa Huta Ostrowiec, Celsa Steel UK i Celsa France) representen el major productor de productes llargs a Espanya i un dels principals productors europeus.
A més d'Espanya, Celsa Group, que aquest 2020 ha complert 53 anys d'existncia, té presncia industrial a Dinamarca, Finlndia, Frana, Noruega, Polnia, Sucia i el Regne Unit, després d'abordar el 2003 un exitós procés d'internacionalització.
Fonts de SEPI consultades per Europa Press van eludir confirmar o desmentir la sollicitud d'ajudes formulada per Celsa, avanada diumenge passat pel diari 'El País'.
El propsit de l'Estat, tal com ha dictat la Comissió Europea, ser el de recuperar les ajudes tan aviat com sigui possible, així com sortir del capital de l'empresa 'rescatada' una vegada la seva situació la faci novament viable, ja que es tracta d'una mesura que atempta contra la lliure competncia, encara que el context de la pandmia justifica la seva temporalitat.
El beneficiari ha de tenir en tot moment la possibilitat de recomprar la participació al capital que l'Estat hagi adquirit, per la qual cosa, per garantir que l'Estat rep una remuneració adequada per la inversió, el preu de recompra haur de ser el preu de mercat o, si aquest és menor a la remuneració inicial, tindr una penalització del 2% anual.
El consell gestor d'aquest fons de solvncia est compost pel president de la SEPI, Bartolomé Lora, així com representants dels Ministeris d'Hisenda, Assumptes Econmics i Transformació Digital, Transició Ecolgica i Repte Demogrfic i Indústria, Comer i Turisme, encara que també podran intervenir la resta de ministeris en funció del projecte o sector en qu operi l'empresa afectada.
Ser aquest consell gestor el que analitzi les sollicituds d'ajuda presentades per aquestes empreses juntament amb un pla de viabilitat i, posteriorment i de forma conjunta amb la companyia, els plans estratgics per maximitzar les ajudes i deixar enrere l'impacte del Covid-19.
Al principi, les companyies en risc de cessar la seva activitat o entrar en concurs de creditors i dissolució com a conseqüncia de l'impacte negatiu de la crisi del coronavirus, sempre que ho sollicitin elles mateixes, rebran un préstec participatiu per ajudar-les a sortir d'aquesta situació, encara que, en el cas que la seva situació patrimonial estigui fortament deteriorada, les ajudes es podrien traduir en l'entrada de l'Estat al capital.
En el marc d'aquesta mesura, el consell rector podria nomenar nous consellers en les empreses. No obstant aix, una vegada se li plantegin les diferents opcions d'ajuda, l'empresa podr acceptar les condicions o denegar-les a través dels seus rgans de decisió, com són les juntes generals d'accionistes o les prpies reunions del consell d'administració.
Degut a qu els efectes de la pandmia encara segueixen causant estralls en l'economia pels continus rebrots, el previsible seria que, una vegada les empreses analitzin la situació en la qual els ha deixat la crisi en la presentació dels seus comptes al mar de l'any que ve, a partir de llavors es plantegin sollicitar aquesta ajuda. El termini de sollicituds acaba al juny de 2021.
