SEVILLA 11 abr. (EUROPA PRESS) -
La declaració de l'expresident de la Junta José Antonio Griñán en el judici que celebra la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Sevilla contra 22 antics alts càrrecs del Govern andalús pel procediment específic pel qual es concedien les ajudes sociolaborals i les ajudes directes a empreses en crisis en els expedients de regulació d'ocupació (ERO) fraudulents ha començat cap a les 10.40 hores d'aquest dimecres contestant les preguntes de la Fiscalia.
Griñán, conseller d'Economia i Hisenda entre els mesos d'abril del 2004 i el 2009, ha començat a prestar declaració després de concloure el torn de l'exconseller d'Ocupació Antonio Fernández, la compareixença del qual s'ha desenvolupat durant més de vuit sessions, i que aquest dimecres s'ha acollit al seu dret a no contestar les preguntes del president del tribunal, que en l'última sessió s'havia centrat en les "contradiccions" entre la seva declaració en fase d'instrucció davant la jutgessa Mercedes Alaya i la prestada en aquesta vista oral.
Conclosa la declaració de Fernández, l'expresident, per al qual el Ministeri Públic sol·licita una pena de sis anys de presó i 30 d'inhabilitació per un delicte de prevaricació i un altre de malversació, ha manifestat a l'inici de la seva declaració que respondrà les preguntes del tribunal, del fiscal i del seu advocat defensor, José María Mohedano.
Les primeres preguntes del representant del Ministeri Fiscal s'han centrat en la seva formació acadèmica i les seves diferents responsabilitats públiques en la Junta d'Andalusia i el Govern de la Nació i han continuat amb les ordres ministerials dels anys 1994 i 1995.
DECLARACIÓ DAVANT EL SUPREM
A la seva declaració el 9 d'abril del 2015 davant el Tribunal Suprem davant el magistrat Alberto Jorge Barreiro, Griñán va negar haver conegut, perquè no li van ser remesos, els informes d'Intervenció General de la Junta d'Andalusia que advertien d'irregularitats en els ERO fraudulents i es va desvincular de la gestió de les despeses en ajudes sociolaborals.
De la mateixa manera, l'expresident andalús es va expressar en termes molt tècnics a les preguntes que li va realitzar l'instructor i va distingir entre la gestió dels pressupostos, que sí que era de la seva competència --respecte a la qual va defensar l'ús de les denominades transferències de finançament-- de la gestió de la despesa, que no era de la seva responsabilitat sinó de la Conselleria d'Ocupació.
En declaracions als periodistes a la seva sortida del Suprem, Griñán va dir estar "molt satisfet" per haver pogut declarar en seu judicial, fet que es produïa "tres anys després d'haver comparegut en la comissió d'investigació del Parlament andalús que va promoure el PSOE".
Griñán va manifestar llavors el seu "rebuig" a tots els fets irregulars que s'han produït en l'execució d'una partida pressupostària --la 31L, amb càrrec a la qual es pagaven les ajudes sociolaborals i a empreses en virtut del conveni marc del 2001 entre la Conselleria d'Ocupació i l'Institut de Foment d'Andalusia (IFA)-- i es va mostrar "satisfet" per "poder demostrar com l'actuació de la Conselleria d'Hisenda i la Presidència de la Junta d'Andalusia van ser a tot moment conformes a dret".
A l'hora de referir-se a la responsabilitat de la Conselleria que va dirigir entre el 2004 i el 2009, l'expresident andalús va incidir que Hisenda "no és un òrgan de fiscalització" sinó que, "en tot cas", la seva comesa és de "pressupost i recaptació", però "mai de fiscalització d'altres departaments".
Així les coses, va subratllar que "el pressupost" es va fer "correctament" i que la qüestió va poder estar en "el model d'execució de la despesa", que és quelcom que "sempre li correspon al departament que té assignat el crèdit" que, en aquest cas, seria la Conselleria d'Ocupació. "Mai a un altre departament i mai a la Presidència de la Junta", va insistir.
"NO VA HAVER-HI UN GRAN PLA, PERÒ SÍ UN GRAN FRAU"
Després d'afirmar que durant la seva declaració va contestar a "totes les preguntes", va negar que "hi hagués un gran pla (per defraudar)", com defensa la jutge Mercedes Alaya, però entén que sí que "va haver-hi un gran frau", la qual cosa, segons les seves paraules, "significa que alguns dels controls van poder fallar".
Griñán va dir que ell va rebre les memòries anuals, no els Informes de la Intervenció, i que les primeres es van elevar al Consell de Govern i es "va instruir" a la Intervenció General perquè "en cas que no ho fessin les conselleries destinatàries d'aquests informes o estimés que pogués haver-hi frau en l'estat de fons públics, elevés l'informe d'actuació".
En aquestes memòries, segons va reiterar, es deia "exactament" que aquells defectes que existien es posarien en coneixement de les conselleries afectades. El Govern andalús li deia llavors a la intervenció que, si no li feien cas les conselleries o si estimava que hi havia frau, "efectués un informe d'actuació".