Diners, bitllets (recurs)
JUNTA DE ANDALUCÍA - Archivo

Malgrat els beneficis, va perdre més de 51.000 milions en capitalització

MADRID, 1 febr. (EUROPA PRESS) -

Els sis principals bancs espanyols --Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Sabadell i Bankinter-- van obtenir un benefici net conjunt de 16.676,5 milions d'euros el 2018, la qual cosa suposa un augment del 22,4% respecte a l'exercici precedent, segons les dades recopilades per Europa Press.

Els bancs que cotitzen en l'Ibex-35 han incrementat els seus beneficis de manera generalitzada --tan sols el Sabadell ha redut els seus guanys-- amb esment especial per a les entitats més grans, que han elevat els guanys de manera significativa i a doble dígit malgrat operar en un context de baixos tipus d'inters.

El BBVA ha estat el banc que més ha incrementat el benefici, un 51,3%, fins a situar-lo en 5.324 milions d'euros, impulsat per la recurrncia en els ingressos, el control de les despeses i la plusvlua per la venda de BBVA Chile.

El segueix Bankia, que va obtenir uns guanys atributs de 703 milions d'euros el 2018, un 39,2% més respecte a un any abans, després de la incorporació del BMN. No obstant aix, en termes ordinaris, el benefici de l'entitat presidida per José Ignacio Goirigolzarri es va situar en 788 milions, un descens del 3,4% respecte als 816 milions obtinguts en l'exercici anterior.

Aquesta diferncia es produeix després d'una dotació extraordinria de 85 milions després d'impostos per la venda d'una cartera d'actius improductius a Lone Star d'una quantitat de 3.070 milions en el moment de tancar l'acord. A canvi, aquesta operació permetr estalviar 200 milions d'euros en els tres anys posteriors al tancament.

No obstant aix, és el Banc Santander l'entitat que ha assolit un benefici més gran, 7.810 milions d'euros, una xifra un 18% superior a la d'un any abans, impulsada sobretot pel Brasil i Espanya, així com per les millores de la qualitat crediticia, que van compensar l'impacte de la depreciació d'algunes divises davant de l'euro, com el peso argentí.

Per la seva banda, CaixaBank ha obtingut en l'exercici del 2018 un benefici atribut de 1.985 milions d'euros, cosa que representa un augment del 17,8% respecte al 2017, en el qual ha destacat la millora de tots els marges, la aportació més elevada del BPI i la reducció de dotacions.

El Bankinter ha vist créixer el seu benefici durant el 2018 en un 6,3%, fins a situar-se en la xifra rcord de 526,4 milions d'euros. Entre les fortaleses que s'han vist en aquests resultats ha destacat la rendibilitat, amb una rendibilitat sobre el capital invertit, del 13,2%, que segueix situant l'entitat dirigida per María Dolores Dancausa "com el banc cotitzat espanyol més rendible".

Per contra, el Banc Sabadell ha estat l'únic banc que ha patit una caiguda dels seus guanys. En concret, l'entitat presidida per Josep Oliu ha tancat el 2018 amb un benefici net atribut de 328,1 milions d'euros, un 54,2% menys, després de completar la migració de la filial britnica TSB i completar la neteja del balan.

Sense tenir en compte l'impacte dels costos extraordinaris assumits, que xifra en 637,1 milions, el creixement del benefici net del Sabadell hagués estat del 9,6% interanual, fins a situar-se en els 783,3 milions d'euros.

PROBLEMES REPUTACIONALS

Sense tenir en compte els baixos tipus d'inters i el context econmic, els bancs encara no recullen en els seus llibres el potencial impacte que pot arribar a suposar el nou reglament que determina que és l'entitat el subjecte passiu que ha d'assumir l'impost sobre els actes jurídics documentats o els problemes de reputació acumulats durant els últims mesos.

De manera particular, el Santander ha hagut de fer marxa enrere en el nomenament de qui havia de ser el seu nou conseller delegat, una decisió que el món financer ha rebut amb sorpresa. El banc presidit per Ana Botín ha anunciat de manera precipitada el fitxatge de l'itali Andrea Orcel, un banquer d'inversió que procedeix d'UBS, sense tenir tots els llaos lligats. Aquest fet l'ha portat a haver de recular quan en saber la quantitat final que havia de pagar a l'executiu en concepte de bonus diferit.

Per la seva banda, el BBVA es troba immers en una mala situació judicial i una investigació interna després que sortís a la llum que l'encara president d'honor, Francisco González, va contractar els serveis de l'excomisari empresonat Villarejo per desestabilitzar un intent d'assalt al poder de l'entitat durant el 2004 i el 2005 per part de directius de Sacyr amb suport del Govern socialista, anys durant els quals suposadament es va dur a terme un espionatge massiu a periodistes, empresaris i polítics.

Bankia continua apurant els terminis pel que fa a la seva privatització, que havia de completar-se a finals del 2019 segons la normativa. No obstant aix, el Govern central, propietari de més del 60% a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancria (Frob), va decidir ampliar el termini per dos anys més amb la intenció de trobar unes millors condicions de mercat. En parallel, després de diversos anys d'instrucció, el passat mes de novembre es va iniciar el meditic judici de la seva sortida a borsa, en la qual hi ha més de 34 acusats, entre ells Rodrigo Rato.

Sabadell, per la seva banda, segueix intentant recuperar-se dels problemes que ha patit arran de la migració de la plataforma tecnolgica de TSB, que a més de milers de demandes que han fet caure el que fos conseller delegat de la filial britnica i la necessitat de fer importants provisions.

A finals del passat mes de novembre, Caixabank va anunciar el tancament de més de 800 oficines, una reducció que s'emmarca dins del seu pla estratgic per als propers tres anys i que ja ha confirmat que afectar més de 2.150 persones. El banc acaba d'iniciar la negociació de l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) amb els sindicats.

Aquest "nerviosisme" sí que s'ha deixat notar sobre les seves capitalitzacions borsries. El sector bancari ha vist el 2018 un dels seus pitjors anys en borsa de manera generalitzada, tant a Espanya com a nivell mundial. Tots els bancs espanyols s'han deixat entre un 40%, el que més (Sabadell) i un 12% el que menys (Bankinter) en l'exercici recentment tancat, la qual cosa implica en termes agregats més de 51.000 milions d'euros perduts en capitalització.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés