Exteriors analitza com reforar la "unitat d'acció", mentre el PP va portar al Congrés una reforma que no va arribar a sotmetre a debat
MADRID, 24 març (EUROPA PRESS) -
El Govern considera que la Llei de l'Acció i el Servei Exterior de l'Estat, impulsada el 2014 per José Manuel García-Margallo per obligar les comunitats autnomes a informar dels seus plans d'obrir delegacions en l'exterior, presenta "punts millorables".
Així ho afirma l'Executiu en resposta a una pregunta parlamentria relativa a les delegacions catalanes, recollida per Europa Press. En ella, recorda que per a aix no és necessria "aprovació prvia" d'Exteriors, sinó comunicació perqu s'emeti un informe que no és vinculant.
Des que va prendre possessió, el Govern de Quim Torra ha obert un total de 12 delegacions. Exteriors va recórrer les sis primeres (a Londres, Berlín, Washington, Roma, Ginebra i París) i va informar en contra de l'obertura de les sis següents (Viena, Tallinn, Zagreb, Lisboa, Estocolm i Beirut), per no ha pogut impedir l'obertura de cap.
El Govern considera que la llei és millorable "a l'efecte de garantir de manera més efica el principi d'unitat de l'acció exterior de l'Estat". La resposta, datada abans que Pedro Sánchez anunciés l'avanament electoral, que Exteriors est "procedint a l'anlisi" d'aquests punts, encara que reconeix que cosa diferent és "el moment d'oportunitat política en el qual pugui plantejar-se" tal reforma.
Fonts diplomtiques consultades per Europa Press han precisat que una de les coses que planteja dubtes és, precisament, el fet que l'informe d'Exteriors sobre les delegacions sigui preceptiu per no vinculant.
L'obertura de les oficines requereix informes previs d'Exteriors, Administracions Públiques i Hisenda, cadascun en el marc de les seves competncies. Les sis últimes delegacions de la Generalitat només van rebre objeccions d'Exteriors, que va concloure que l'"objectiu clar i manifest, declarat de manera reiterada" per la Generalitat, és "utilitzar les delegacions per recolzar finalitats manifestament contrries als principis i objectius de la política exterior d'Espanya".
No obstant aix, conforme a la llei, aquesta opinió desfavorable no va frenar les obertures. De la mateixa manera, les sis primeres, que van ser recorregudes davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perqu Exteriors va considerar que no es va informar adequadament de la seva obertura, estan en funcionament. Borrell ha assenyalat recentment en entrevistes radiofniques que els tribunals encara no s'han pronunciat.
Mentrestant, diu també el Govern en la seva resposta parlamentria, que Exteriors "est seguint amb gran atenció les activitats" d'aquestes oficines "en cas que es constati que les mateixes s'extralimiten en les funcions que els corresponen de conformitat amb la Constitució i el corresponent Estatut d'Autonomia". En tal cas, el Govern veur de quins instruments disposa per actuar.
PROPOSTA DEL PP
També el PP va registrar la passada tardor al Congrés una proposició no de llei per reformar aquesta mateixa llei, per no ha arribat a debatre's en la cambra.
Els populars proposaven afegir l'article 12, el que obliga les comunitats a informar Exteriors abans d'obrir una oficina "de promoció exterior", un article 12 bis perqu quan les oficines incompleixin qualsevol disposició d'aquesta llei, per envair competncies de l'Estat o per no respectar els principis de l'Acció Exterior, l'Estat pugui requerir el seu tancament.
Si aquest no es produeix, l'Estat pot reclamar-lo davant la jurisdicció contenciosa-administrativa i en la demanda que interposi l'Advocacia del Govern a instncies del Ministeri d'Afers exteriors "se sollicitar en tot cas la mesura cautelar del cessament de l'activitat de manera immediata".
En la seva proposta, el PP proposava també una via perqu aquestes oficines no puguin obrir-se. En concret, proposava que si l'informe d'Exteriors és desfavorable, la comunitat en qüestió hagi de presentar una nova proposta d'obertura "adaptada", per si s'emet un segon informe desfavorable, no es podr crear l'oficina.
En total, la proposta popular proposava reformes en una dotzena d'articles, sobretot, per incloure entre les finalitats de l'acció exterior espanyola la promoció dels valors constitucionals, la defensa de la Justícia espanyola en l'exterior i la defensa internacional dels Cossos i Forces de Seguretat Espanyoles.
