MADRID 6 febr. (EUROPA PRESS) -
L'estudiant Quim Franquesa, a qui va contactar l'antic Govern de la Generalitat per a l'elaboració d'un sistema de votació per a l'1 d'octubre basat en pagament amb la criptomoneda 'ethereum', va manifestar dissabte passat davant el jutge d'Instructor número 13 de Barcelona que tant el seu soci l'empresari i desenvolupador informàtic Vicent Nos Ripollés com ell es van interessar per si la realització del seu projecte seria legal. Se'ls va respondre afirmativament d'acord amb la legislació autonòmica, ja que això vindria contemplat en la Llei de Referédum.
Les declaracions de Franquesa i el seu soci, a les quals ha tingut accés Europa Press, coincideixen a confirmar que la Generalitat va estudiar un projecte de 500.000 euros per pagar el sistema de votació a l'estranger per al referèndum de l'1-O.
Els dubtes sobre la legalitat del projecte van sortir a col·lació durant una reunió celebrada a mitjans del passat mes d'agost en el Palau de Pedralbes i a la qual van acudir el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el vicepresident, Oriol Junqueras, i la diputada del Junts per Sí en el Parlament Marta Rovira, entre altres dirigents independentistes.
El projecte no va arribar a materialitzar-se, segons aquest testimoni, perquè després de conèixer-se les resolucions de la justícia van veure "que la cosa s'estava embolicant i que el (Tribunal) Constitucional ho anava a suspendre", per la qual cosa es van fer enrere i mai van arribar a presentar cap projecte ni a cobrar per això.
Franquesa va ser contactat pel militant d'ERC Xabier Vendrell, després que l'estudiant passés per diferents ajuntaments oferint la seva aplicació informàtica per a realització de vot electrònic, segons va explicar dissabte passat durant la seva declaració com a testimoni.
"Vaig anar a veure un munt d'ajuntaments i no sé com es van assabentar, però em van trucar --va indicar a preguntes del mateix magistrat--. Em van dir si podíem desenvolupar una aplicació de vot electrònic i vam dir que com és la mateixa tecnologia la podíem desenvolupar per fer qualsevol tipus d'aplicació".
A preguntes de la representant de l'Advocacia de l'Estat l'estudiant va apuntar que a cap moment els van dir que serien pagats per la Generalitat, perquè a més caldria fer un concurs públic pel qual no donaria temps.
"Qui ens pagaria? Doncs no ho sé", va apuntar, per insistir que menys d'un mes després i en veure la situació el seu soci i ell van desistir del projecte.
